 |
| Núm. 2 Segon trimestre
1996 |
|
|
|
Tres paraules sobre la seguretat viària
Josep Lluís Pedragosa, ex director de lInstitut Català
de Seguretat Viària
"Liberté, égalité, fraternité".
Quantes vegades mhan vingut a la ment, en una de les meves
freqüents catarsi de deformació professional, aquestes
tres paraules, símbol de la revolució francesa, aplicades
a la seguretat viària.
No cal dubtar-ne gens que el vehicle automòbil constitueix
en si mateix el màxim exponent de la LLIBERTAT individual
del ciutadà del segle XX. Surt i arriba de porta a porta
com vol, quan vol i on vol, sense necessitat de bitllets ni horaris
rígids. El cotxe i la moto són els grans amics que
permeten mourens lliurement, amb agilitat, a rampells i a
voluntat.
La llibertat de conduir i de circular troba aviat una limitació
en haver de desenvolupar-se en una via pública dús
col·lectiu i on coincideixen moltes llibertats individuals
traduïdes en daltres vehicles a motor que es mouen per
allí. Sobre una mateixa via, no sempre ideal, per cert, gairebé
mai coincideixen les mateixes característiques i peculiaritats
dels vehicles i les persones que es troben a la carretera. Presses
diferents, objectius diferents, potències diferents, actituds
diferents. I daquestes diferenciacions entre els diversos
tàndems vehicle persona sorgeixen els contrastos i amb aquests
les comparacions, frustracions, competències, friccions i,
fins i tot, les agressions, més o menys voluntàries,
més o menys conscients, però que en conjunt són
la carn de cultiu de les conduccions anormals, les infraccions i
els accidents. Per això, que lharmonia dun trànsit
segur es fonamenti en la proliferació dun desig col·lectiu
dels conductors duna societat, en no destacar especialment
dentre els altres.
Precisament, per pal·liar els contrastos que es donen entre
aquest conjunt de llibertats individuals sobre vehicles a motor
que circulen per carreteres dús col·lectiu és
molt important assimilar que la tasca de conduir és una simple
operació de trasllat o de transport encaixada, com el tren,
sobre uns carrils de circulació, espai en el qual els drets
de tothom són iguals. Aquí apareix vigorós
el concepte de IGUALTAT. Quan menys egoista i individualista sigui
la conducció, més segura, coherent, còmoda
i pràctica serà la circulació. Els problemes
apareixen amb les actituds egocèntriques vinculades al plaer
de la velocitat, a la multiplicació del poder, a la morbositat
de la infracció en un clima dimpunitat, a la correcció
duna dolenta planificació horària dun
viatge o jornada de treball i a la invasió en la funció
personal de la conducció delements aliens com lhumor,
la desatenció, la crispació, el cansament o el menjar
i la beguda improcedents. Res millor per a la seguretat viària
que una majoria de vehicles circulessin duna forma apaivagada,
tranquil·la, homogènia, equilibrada i rectilínia.
Les autopistes interurbanes nord-americanes són una bassa
doli de vehicles que sense canviar de carril i sense avançar-se,
marxen en bloc a 55 milles/hora com si es tractés dun
ferrocarril dinfinits vagons. Un trànsit on ningú
destaca, uniforme, no tan vinculat als límits de velocitat
absoluts, sinó que vol aconseguir apropar les velocitats
màxima i mínima dels vehicles que circulen (velocitat
relativa tendint a zero) sense zigues-zagues és garantia
de disminució de risc. Igualtat de moviments, igualtat de
comportaments, igualtat de velocitats.
Tanmateix, hi ha un tercer aspecte que modula la llibertat de conduir
dintre duna igualtat del sistema circulatori. És la
convivència, paraula més contemporània i aplicable
al trànsit que la de FRATERNITAT. Es tracta daconseguir
la connexió permanent entre els conductors, de manera que
cadascú entengui el nivell dincidència de les
seves actuacions al volant amb relació als altres. És
la responsabilitat individual preconitzada a les conclusions del
Congrés de Seguretat Viària de Berlín de 1988,
com a element imprescindible per a la disminució dels accidents
de trànsit dun país. Convivència que
es deu fonamentar en leducació viària familiar
i escolar, en laposta col·lectiva de resoldre amb actituds
cíviques un problema social de primer ordre.
"Liberté, égalité, fraternité",
o el que és el mateix en seguretat viària: "llibertat,
homogeneïtat i convivència". Llibertat de conduir,
homogeneïtat en el flux circulatori i convivència entre
les persones que condueixen vehicles a motor.
|
 |