Núm. 2 Segon trimestre 1996

L’educació és no sexista o no és
Elena Valenciano, presidenta de la Fundación Mujeres

Escriure per primera vegada a Espai de Llibertat em resultava difícil per l’elecció del tema a abordar. Reflexionar sobre les dones és infinit i el feminisme elabora propostes i missatges que afecten a tots els nivells de la vida... Amb què inaugurar aquesta petita col·laboració a la revista?

He escollit les nenes: projectes de dones, i el sistema educatiu: àmbit privilegiat per a la transformació social, per deixar establertes algunes bases que, tant de bo siguin compartides pels lectors i per les lectores d’Espai de Llibertat. Res del que dic és nou però quasi tot està "per fer".

"La escuela transmite la historia de la humanidad y sus logros como asunto del "hombre". Las señas de identidad, de identidad y cultura vienen dadas por categorías masculinas exclusivamente, como si las mujeres despertaran de un sueño en cada generación y encontraran que, mientras dormían, los hombres lo habían hecho todo.
La invisibilidad de la mujer, en la tarea global de construir desde la escala humana, deja a las niñas sin referencias femeninas"

Victoria Sau

Probablement l’àmbit educatiu sigui menys sexista que el laboral, el polític, el militar, etc., però és, malgrat això i des del meu punt de vista, el lloc prioritari d’actuació. A l’escola i a la família estem establint les bases de futures personalitats amb papers normalment estereotipats, que seguiran esbiaixant les possibilitats de les noies. És indiscutible avui –gràcies a importants investigacions sobre el sexisme a l’escola (M. Subirats, P. Brotons, E. Simón, M. Arnot i molts/es altres)– que el sistema educatiu tal i com està plantejat va introduint, paulatinament, un sentiment d’inferioritat en les noies. Analitzar les causes seria llarg pel breu espai que disposo. Tractaré de fer-me entendre amb una sola afirmació: l’escola mixta no és sinó una escola masculina en la que han "deixat entrar" a les nenes.

Afortunadament aquestes han envaït les aules i això està contribuint a que l’avenç de les dones sigui a hores d’ara imparable. Però perquè fer que el camí de la socialització femenina sigui tan dur? Les noies reben permanentment missatges contradictoris... se les anima a preparar-se per competir amb els nois però amb menys armes, donant-los molta menys confiança... Des dels llibres de text (no solament una Història sense dones, sinó també els, aparentment neutres, exemples de matemàtiques) fins tot el currículum ocult de l’escola mixta son "un escenari d’inferioritats anunciades, un espai social d’aprenentatge i demostració estadística de les correlatives superioritats".

La coeducació –procés intencionat d’intervenció a través del qual es potencia el desenvolupament de nens i nenes partint de la realitat de dos sexes diferents cap a un desenvolupament personal i una construcció social comunes i no enfrontades– és una alternativa global i àmpliament estudiada i detallada en textos, materials pedagògics, etc. Des de la coeducació tractaríem de compensar dos móns, el masculí i el femení per proposar-els-hi a nenes i nens. Per això, hauríem d’integrar als currículums l’experiència de les dones amarant-ne totes les matèries. No es tracta de condemnar el model masculí, sinó de deixar de considerar-lo com l’únic.

Les nostres nenes han de ser protagonistes com els nostres nens i han de poder reconèixer-se així en els llibres de text i en les aules. Les hem d’animar a l’aventura i al risc, actuant positivament sobre el model femení. Els nens han de ser partícips del món afectiu i de l’educació sentimental.

Si volem preparar les nenes i els nens per a la vida, donant-los el major nombre de possibilitats per a la seva autonomia, haurem de considerar els coneixements culturals bàsics, la formació per a una professió remunerada, els coneixements teòrics i pràctics d’economia i administració domèstica, una educació sexual i emocional que els permeti de ser feliços, una educació per a la crítica, el compromís, la creativitat i la tolerància.

Tal vegada així aconseguirem apropar dos móns fins ara d’esquena... Dues cultures, la masculina i la femenina, en una jerarquia injusta que sempre ens ha situat a nosaltres en una total dependència, han de ser integrades per al millor aprofitament de tots els recursos al nostre abast i, en definitiva, per anar eliminant les fronteres a la llibertat i felicitat de les persones.