Núm. 2 Segon trimestre 1996

La señorita Smila y su especial percepción de la nieve
Peter Hoeg; Tusquets Editores; colección Andanzas; Barcelona, 1995.
Smila es pensa que resumeix totes les contradiccions d’una cultura, l’esquimal, que en una generació ha passat de l’edat de pedra a Groenlàndia, a l’atòmic segle XXI a Dinamarca.
Impulsada per la lleialtat a un nen assassinat que havia adoptat com a propi, Smila viatja cap al passat a través dels estrips ètics de representants molt dignes de la societat danesa, dels quals es defensa amb la violència de l’animal acorralat, i amb la saviesa que dóna haver après que un error no s’esmena, perquè hi ha anat la pròpia vida.
Amb frases curtes, paraules ben encaixades, opinions contundents, escenes de vegades cruels o extremadament sensibles, l’autor ens presenta una cultura que passa del blanc de la neu al negre de la nit en uns instants, de la vida càlida de les pells a la mort pel fred.
Trenca molts dels mites que puguem tenir sobre la civilitzada Dinamarca, sobre les relacions humanes, i el que creiem sobre nosaltres mateixos.

Un buen partido
Vikram Selt; Anagrama: Panorama de Narrativas; Barcelona, 1995.
Amb la frase "tu et casaràs amb qui jo digui", la senyora Rupa Mertha inicia la llarga recerca d’un gendre en una Índia encara ferida per la partició. Cada acte de cada membre influeix en la família de forma decisiva, afectant el seu benestar moral, material i afectiu. Amb una prosa fluida i un vocabulari riquíssim, salta de la fàbrica de sabates Phada, puntera en aquells moments, als camps miserables del centre de l’Índia. L’actitud de la vintena llarga de protagonistes ens fa entendre la raó d’ésser de les castes i les clivelles que les comencen a dinamitar. Coneixem una societat on els extrems conviuen gràcies a una classe dirigent profundament tolerant, gràcies a la filosofia política anglesa i a la interpretació que féu de totes les creences religioses en Ghandi.
Novel·la extensa en fets i rica en personatges, a banda del gaudi d’estar ben construïda aporta petites i grans descobertes sobre un país-continent massa desconegut pel lector.

La gallina ciega
Max Aub; Editorial Alba. Barcelona, 1995.
Un republicà socialista exiliat l’any 1939 torna a Espanya trenta anys més tard. Una de les primeres coses que fa en arribar a Barcelona és visitar la tomba de Ferrer i Guàrdia. Amb aquest inici, qualsevol militant laic i progressista ha de sentir, necessàriament, simpatia pel protagonista. El llibre és un recull d’impressions que l’autor obté en la seva estada al nostre país. La diagnosi que fa, l’any 1969, de la situació política i cultural és extraordinàriament crítica.
Albirant 1999, no deixarem de trobar explicacions a tot el què ens angoixa i preocupa de la cultura política actual.
Max Aub ho va veure clar en aquell moment. El franquisme havia aniquilat la cultura laica i d’esquerres. Nosaltres, quasi trenta anys després, en patim les conseqüències.