Núm. 5 Primer trimestre 1997

Les mil flors del socialisme
Jordi Serrano, director de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Fa molts anys una generació va somiar amb el retorn de les llibertats i de les nostres institucions. Ho van aconseguir. Un home com en Romà Planas, per a molts de nosaltres simbolitza, el mestratge d’aquesta idea de lluita per eixamplar els espais de llibertat.

Existeix però una generació, la que té menys de 35 anys, que avui fins i tot té dificultats per somiar, per somiar en un govern d’esquerres a la Generalitat.

Obrim avui un compromís. Ens proposem la construcció d’una alternativa des del catalanisme progressista. El repte és impressionant. Les mesures i els esforços també n’hauran de ser.

Per fer realitat la possibilitat de somiar, per fer realitat el propi somni, cal lluitar, i cal crear les condicions perquè el més gran nombre possible de persones s’incorporin a aquest compromís.

Per als ciutadans lliurepensadors d’esquerres, el que és important és el camí. És en el camí on es veu la llum. És en el camí on fem els amics.

Vivim temps de dubtes, d’interrogants, de canvi, en un món que va molt de pressa. I en aquesta incertesa ens trobem milers i milers de ciutadans d’esquerres. No volem aferrar-nos a veritats amb majúscules d’altres èpoques. Volem tenir espais de diàleg, de treball i de recerca amb persones progressistes que, tot i venir de camps molt diversos del pensament, siguin capaços d’assumir la laïcitat. Entesa, aquesta, com l’intent de trobar en cada persona aquella petita parcel·la de veritat, amb minúscula, que expressi la seva preocupació pel comú. No podem aparèixer desunits, per més temps a Catalunya, tots aquells que ens sentim d’esquerres, quan els nostres adversaris són capaços de no deixar-se portar per inèrcies del passat.

És impossible que els joves puguin entendre, avui, les dificultats de la re-unió de l’esquerra a Catalunya. Hem de tenir clar que el canvi de l’esquerra cap a la il·lusió serà amb els joves o no serà. Les possibilitats d’exercir la ciutadania per part dels joves, és a dir, les possibilitats que tenen de participar en la vida política, és el que hauria de centrar a partir d’ara, la major part dels esforços pel triomf de les idees de progrés a Catalunya. Cal imaginar escenaris de col·laboració del món de la política amb organitzacions i moviments de temps lliure infantil, juvenil, estudiantil, cooperació amb el tercer món, ecologista, etc.

Avui tenim dificultats per veure-hi clar. Massa sovint veiem com hi ha manca de sintonia entre institucions governades per l’esquerra amb associacions de caire progressista. Massa sovint les inèrcies de les institucions es mengen les apostes pel canvi. Per nosaltres només hi ha d’haver una diferència. Aquells que aposten per la transformació de les mentalitats i aquells que són una rèmora. Més enllà de la posició de poder que ocupin.

Cal tenir present amb tot, que són molts els esperits lliures que des de les entitats i les associacions, base real de la participació democràtica, treballen dia a dia per construir una Catalunya més democràtica, més lliure i socialista.

Aquesta transformació social que realitzen és la que produeix canvis en el món. Perquè té la seva arrel en la lluita pel canvi de mentalitats. És l’aposta de l’educació i el canvi contra el desastre. En aquesta nova etapa, en els projectes per una Generalitat d’esquerres caldrà començar a dibuixar un nou escenari on tot el sistema educatiu, amb els mestres al capdavant, juguin un paper fonamental i on les associacions progressistes siguin l’eix vertebrador de la connexió de la política amb el ciutadà, l’única forma d’entendre l’acció política progressista.

Les dificultats per l’avenç social es troben en les nostres relacions, en la nostra forma de viure. Cal doncs caminar cap a actituds d’austeritat, de sinceritat i d’amor, que és el que ens acosta a un món millor. Això és el que intentem milers i milers de ciutadans amb esperit republicà, és a dir amb l’esperit de viure la felicitat pública.

Cal, a més de dissenyar una tàctica política oberta a les altres sensibilitats de l’esquerra, que els socialistes catalans, que el PSC plantegi, la necessitat ineludible d’un gran acord nacional que faci possible una xarxa associativa plural, que des del catalanisme i el progrés, ajudi a construir aquesta alternativa. Ens adrecem a vosaltres en la recerca de punts de referència. Sense un projecte polític nacional, catalanista, federalista i d’esquerres és impossible el canvi social i cultural. Sense aquesta nova il·lusió és impossible l’acció des de les associacions i sense aquestes és impossible l’acció política progressista.

Som molts els lliurepensadors que volem il·lusionar-nos des de la raó i el lliure examen. Volem un PSC on la sensibilitat laica sigui la seva raó de ser. És a dir, un espai de trobada on sigui possible discutir-ho tot, plantejar-ho tot. On els arguments prevalguin sobre el poder. On el ciutadà participi per sobre de les necessitats que generen les pròpies institucions. Volem un futur que millori les nostres possibilitats de ser feliços i, això, és clar, passa per impedir que qui ens envolta pateixi.

Voldríem fer-vos arribar, per últim, un sentiment que pensem que es compartit per molta gent. Existeix un compromís de moltes persones que des de la independència, des del seu treball callat en moviments laics i progressistes, intenten fer sorgir cada dia les mil flors del somni del socialisme.

Ponència presentada al Congrés del PSC (L’Hospitalet, tardor de 1996)