Núm. 5 Primer trimestre 1997

Passat, present i futur dels esplais
Joan Sendra, ex monitor de l’esplai Gripau Blau

Ara que estem a prop del segle XXI podríem fer una reflexió sobre el futur dels esplais al nostre país.

Al final dels anys seixanta i principis dels setanta, aquest moviment va néixer i créixer paral·lelament al món escolta. Va iniciar les seves passes amb il·lusió, molt sovint amb les ajudes de les parròquies d’aquell moment (eren parròquies dinàmiques, obertes i engrescadores).

Durant dues dècades el moviment dels Esplais va arrelar i proliferar, tant els laics com els confessionals, fins arribar quasi bé a tots els barris.

Aquesta feina ben feta, del dia a dia, de curs a curs, de colònies en colònies, de problema en problema, va anar creant un teixit associatiu on els nens i nenes eren els protagonistes de les places i els carrers, eren els protagonistes de les vacances que pocs nens en aquell moment es podien permetre, van ser les vacances de milers d’infants, vacances inoblidables per les experiències i vivències, en cases de colònies magníficament decorades pels menuts.

Aquells infants nascuts als esplais, van "créixer amb el cor net i el cap clar" (deia en Xesco Boix), van ser infants educats d’una manera diferent. Anys després, aquells nens han creat moltes entitats infantils, juvenils, entitats culturals i entitats participatives de la societat. Un dels avantatges que tenen els esplais és la seva prolongació, la seva mà educadora i engrescadora que impregna els infants durant tota o gran part de la seva vida, això provoca que molts continuïn fent de monitors i d’aquesta manera avanci la roda.

Aquell moviment associatiu va ser el fruit de persones que varen lluitar per la democràcia i la llibertat al nostre país, va ser el fruit de l’esforç de lluita i superació de la societat. Tot aquell moviment de gent, que es trobaven a la plaça del Pi de Barcelona per cantar cançons amb Xesco Boix, totes aquelles vivències avui en dia ens semblen impossibles. Aquell moviment ha sigut devorat per una societat consumidora, una societat impersonal, egoista i cada vegada menys solidària.

No ens enganyem!!!, el món ha canviat i amb ell els esplais, que tenen una feina molt més difícil que fa 20 anys. Manca una de les eines principals: la il·lusió de la societat per emocionar-se i participar de les activitats dels col·lectius associats.

Avui en dia els esplais són marginats per les institucions, per les associacions de veïns, pels ajuntaments i, ignorats per tothom. Cada cop tenim menys nens i monitors als nostres centres, per això caldria fer una reflexió sobre el futur dels esplais. Els pares, promotors de l’arribada de nens als centres, ja no tenen temps, surten al càmping, van a comprar a un gran magatzem acompanyats dels seus fills, passant una tarda de visita i compres on la màxima diversió és comprar, consumir, deshumanitzar...

Amb aquesta negra perspectiva els esplais han de guanyar la partida, han de saber vèncer aquest gran monstre que és la individualització, l’egoisme del nostre temps, la impersonalitat, la manca de referents, la manca de solucions a les necessitats, als sentiments i a les ganes de jugar...

Què farem sense esplais? Què farem sense món associatiu infantil? Què farem quan els nostres infants no tinguin on anar? Què farem amb la fantasia, la il·lusió, la convivència, la relació i les ganes d’ajuntar-se?

Una cosa sí és segura, i és que els esplais hauran de canviar per poder millorar i obtenir un lloc a la societat actual, hauran de cercar solucions a les necessitats de la canalla d’avui en dia, i preparar-se per ser centres compatibles amb la resta de les tendències.

L’educació en el temps lliure és una de les eines principals per aconseguir una educació solidària, una educació participativa i oberta, que es complementi amb l’educació formal i l’educació dels pares. Els esplais tenen la clau per obrir les portes de molts infants cap a la relació de grup, tenen la clau de ser el màxim exponent de motivació cultural de la xarxa social del nostre país.

Per aquest motiu hem de potenciar, millorar i ajudar tant com sigui possible el món associatiu del esplais, per poder obtenir una futura generació d’activistes culturals que marquin les passes del dia de demà.