Núm. 6 Segon trimestre 1997

Joan Martínez-Alier
Antoni Castells, Doctor en Ciències Econòmiques

– Què és l’economia ecològica? En el teu llibre L’Economia i l’Ecologia fas una història des del segle XIX, però realment és un camp d’estudi nou, veritat?
– Aquest camp d’estudi encara no existia fa deu anys, la revista Ecological Economics va començar a publicar-se l’any 1989. El principal contingut de l’economia ecològica és la crítica a l’economia convencional perquè aquesta no considera que l’activitat humana necessita unes entrades d’energia i materials, i genera uns residus. L’economia convencional estudia els mercats, de quina manera es formen els preus, però no considera el context ecològic de l’economia humana.

– Però sovint escoltem parlar d’impostos ecològics, i de la "internalització" de les "externalitats" dins el sistema de preus... L’economia sembla que ara sí que té la natura en compte.
– En els casos que ho comença a fer, la inclusió del medi ambient dins l’economia es fa en termes de corregir els preus, és a dir, posar uns preus més alts als recursos exhauribles per tal que la seva explotació sigui més lenta, o posar uns preus més alts als productes que contaminen per tal que baixi la demanda. Aquestes correccions als preus són aconsellables, però no hi ha cap garantia que aconsegueixin que l’economia sigui ecològicament sostenible. Ho serà una mica més que l’economia actual, però no tant com caldria.

– Dóna un exemple, si et plau.
– Suposem que es posa un impost o taxa a la producció de diòxid de carboni –que és la causa principal de l’augment de temperatura a la terra. Els economistes poden calcular (amb models força complicats) quin és l’impost o taxa que farà baixar la producció de CO2 de manera que, per exemple, la concentració d’aquest gas a l’atmosfera no creixi més enllà de 500 parts per milió. Ara bé, aquesta concentració és acceptable? Un augment de temperatura mitjà d’uns dos graus, és acceptable?

– Qui pot decidir aquestes coses? Com s’hauria de fer?
– Són preguntes més aviat per als científics, que tampoc no poden donar respostes segures –som en un marc d’incerteses científiques i de lluites polítiques que Funtowicz i Ravetz anomenen la ciència "postnormal". Per tant, la qüestió no és si hom posa o no posa l’impost o taxa a la producció de CO2, sinó quina decisió es pren socialment i políticament respecte de l’augment de l’efecte hivernacle. Decidim que és un tema important? Quines concentracions de gasos amb efecte hivernacle considerem tolerables? Com decidim les qüestions ètiques, dins la generació actual, i de cara a les generacions futures –inundacions a Bangla Desh per canvi climàtic.

– Una cosa és posar impostos ecològics i una altra cosa és decidir els límits ecològics a l’economia, això és el que vols dir?
– Sí. Per exemple, un impost sobre l’extracció de fusta en països tropicals, si fos prou alt, seria favorable a la conservació de la biodiversitat, en treure la pressió actual sobre els boscos. Ara bé, la decisió sobre la conservació de boscos (on? quina extensió?) és anterior i més problemàtica que la de posar l’impost. L’economia convencional proporciona instruments per a la gestió ambiental (impostos o d’altres), però no és útil per jutjar qüestions de llarg termini, envoltades d’incerteses, com és la sostenibilitat ecològica de l’economia.

– Quines propostes fa l’economia ecològica, a més de les crítiques a l’economia convencional?
– A més de la crítica, l’economia ecològica proporciona indicadors per jutjar els impactes ecológics de l’economia, i això és potser l’aspecte més interessant. Per exemple, indicadors com ara l’Apropiació Humana de la Producció Primària Neta de Biomassa (un indicador de quanta biomassa deixem per la vida silvestre), o el MIPS (input de materials per unitat de servei, –per exemple per metre quadrat d’habitatge– mesurant l’input en tones), o l’Espai Ambiental o la Petjada Ecològica (de William Rees, explicat al núm.12 de la revista Ecologia Política), o el Cost Energètic d’Aconseguir Energia...

– Vols dir que amb aquests indicadors podríem arribar a un consens sobre la sostenibilitat ecològica de l’economia? No són molt diferents els uns dels altres?
– És interessant pensar en una situació en la qual alguns d’aquests indicadors (o índexs) milloren i altres empitjoren.
Hem de dir aleshores que l’economia és més sostenible o menys sostenible? Quines ponderacions donar als diversos indicadors o índexs? Podem aplicar a la macroeconomia la mateixa lògica que l’Avaluació Multi-Criterial aplica a les decisions sobre projectes? Aquests són els temes nous de l’economia ecològica, més enllà de la crítica a l’economia convencional, i també més enllà de la discussió sobre instruments (impostos, taxes, etc.) de la política ambiental. Professionalment, tot això vol dir que els economistes ecològics són de vegades economistes "reciclats", però sovint són i cal que siguin ecòlegs, geògrafs, enginyers i especialment els nous llicenciats en Ciències Ambientals.