Núm. 7 Tercer trimestre 1997

Olivera Connection.
Ferran Escoda

Resum del publicat:

(TANCAT PER VACANCES)
Els lectors espavilats ja coneixen per anteriors números d’ESPAI DE LLIBERTAT l’aparició d’un cadàver sota una olivera anònima, crescuda sobtadament al pati de la nostra estimada Fundació. En Fonollosa, porter d’un immoble de la Via Augusta barcelonina i investigador privat fora d’hores, hi ha ficat el nas i la banya per tal de treure’n l’entrellat. De moment ha rebut mocs, amenaces i una pallissa que no sap d’on l’hi ha caigut.

De ben segur que tots els qui seguiu amb delit l’afer olivera espereu novetats. De moment sabem que el mort és fill de Les Garrigues i veí del carrer Avinyó. Però la ironia malèvola de plantar una olivera no sabem qui pot haver-la perpetrat. Per poc que deixeu anar la barrina de la imaginació hi trobareu raons escampades per tot l’arc parlamentari i bona part de l’extra. Des d’un Anguita furient a un Duran maquiavèl·lic, qualsevol podria ser, si no l’autor, l’instigador de la jardineria macabra.

Amb tot l’embolic no podem perdre de vista que el desenvolupament d’aquesta història depèn, a partir d’ara, dels jutjats, dels mossos d’esquadra i d’en Josep Fonollosa, investigador aficionat. I per poc que pareu un mínim d’atenció a tot plegat us haureu preguntat qui és en Fonollosa i per quina raó va arribar a les portes de la nostra estimada Ferrer i Guàrdia. La segona pregunta aviat està resposta: un amic d’un amic d’un amic, que per fer un favor... Aquest país és tan petit que tots coneixem el president i el president ens coneix a tots, així doncs que la fama d’en Fonollosa va arribar de retruc a la urgència de l’olivera apareguda sobtadament. Però el que era una investigació gairebé innocent va passar a ser un cas d’assassinat amb tota la policia regirant racons i removent la pols.

La primera qüestió que ens hem plantejat en nom dels lectors fa referència a la identitat d’en Josep Fonollosa. Qui carall és aquest xitxarel·lo que pretén descobrir qui ha enterrat un mort sota una olivera que ningú no ha vist créixer? Aprofitant que tenim la història tancada per vacances podem endinsar-nos en el currículum d’en Fonollosa. Sabem alguna cosa: que fa de porter a la Via Augusta, que el sobresou de detectiu va començar a fer-se’l buscant gossets perduts de les senyores pones del barri.

En Fonollosa, el nostre home malgrat tot, és un apolític descregut, o tanmateix s’ho pensa. Fill i nét de porters és un teòric de la vigilància i la consergeria, més teòric que pràctic, com tants d’altres caps pensadors de la nostra comunitat. Es dol de l’èxit dels porters automàtics i de la progressiva desaparició d’una professió tan antiga com les portes del paradís. Si per ell fos l’olivera es convertiria en un ficus de plàstic, que fa de més bon mantenir, i la unitat de l’esquerra li fa més por que el compte del sopar d’una despedida de solter, on tothom s’engresca però ningú fa el gest a l’hora de pagar.

Ja us imagino escarxofats sota el porxo estiuenc esperant la resposta a totes les incògnites. Qui serà la pròxima víctima de l’olivera? Fins quan l’esquerra tindrà més branques que el pi del Berguedà? Per què un lleidatà sense culpa aparent fa d’adob? Qui en treu profit de tot plegat? Massa preguntes per tan poca feina feta, ja us ho dic. Si algú en el seu gronxar estiuenc té alguna resposta plausible que ens ho comuniqui. Però mentrestant aquí us quedeu, enyorant el suquet del Portabella i badant sense remei mentre cauen les clatellades. Aneu fent!