Núm. 8 Quart trimestre 1997

Les drogues de disseny
Eva Bretones, tècnica en temes de salut

La realitat de les drogues com la societat és variable. Sovint el que és nou deixa de ser-ho i es desperten interessos i preocupacions sobre qüestions ignorades durant molt temps. En el camp de les drogues observem que les substàncies es mantenen però els patrons i els hàbits de consum varien. Així es que, en aquesta última dècada, tornen amb força les drogues de síntesi, ara associades a altres ambients, i amb unes connotacions que les fan anomenar de disseny.

Però, què són les drogues de disseny? Doncs, són unes substàncies que provenen de la síntesi química i són elaborades en laboratoris amb la intenció d’aconseguir efectes psicoactius equivalents als produïts per altres substàncies conegudes. La quantitat de substàncies obtingudes per la síntesi química és immensa, tantes com efectes es busquin –ja siguin excitants, sedants o productores d’alteracions perceptives o de consciència.

Aquestes substàncies no són pas noves. El 1910 la companyia alemanya E. Merck les va sintetitzar a partir de derivats de l’amfetamina amb l’intent de potenciar l’efecte anorèctic (és a dir, per evitar les ganes de menjar), però mai va passar de l’etapa preclínica. No va ser fins als anys seixanta que es va donar el primer ús extens i clandestí als EUA amb la cultura de la psiquedèlia com a al·lucinògens i estimulants.

Totes aquestes substàncies són drogues tòxiques que s’emmarquen dins del grup dels estimulants i els al·lucinògens, i no només afecten el nostre cervell sinó altres sistemes del nostre cos. Bàsicament comparteixen els mateixos efectes perifèrics d’estimulació adrenèrgica: suors, hipertensió, increment del ritme cardíac, alteració visual, etc. Però aquests efectes són més o menys marcats en funció del tipus de compost, de la dosi, de la sensibilitat individual, de la tolerància, etc., no essent possible predir a priori els efectes segons la dosi.

També, entre d’altres coses, aquestes drogues prometen falsament ser controlables, no donar problemes i molt menys generar dependència. Aquesta percepció es deguda, segurament, a la via d’administració que és molt més neta (fugint de la xeringa).

Pel que fa al patró de consum, un element comú és el seu ús recreatiu. En gran nombre, aquestes drogues sintètiques són consumides en moments d’oci, sempre amb un marcat caràcter grupal, quasi tribal i facilitador de relacions, essent en moltes ocasions un consum experimental i associat quasi sempre a la població jove. Les drogues de síntesi estan lligades al model consumista actual del aquí i l’ara. Però la majoria de la gent que les consumeix no sap amb exactitud que és el que el seu cos rep. Aquest fet fa que sigui difícil predir les reaccions per qui les usa, i en conseqüència no és gens fàcil definir possibles tractaments per la intoxicació.

Els deu manaments a recordar o tòpics que no hem de creure

1. Són substàncies noves: FALS, ja es coneixen des de 1914.
2. No són substàncies perilloses: FALS, a part de la seva elevada toxicitat, són fins i tot mortals.
3. Són afrodisíaques: FALS, poden arribar a produir inhibició del desig sexual i impotència i la seva falsa sensació estimulant no és en absolut afrodisíaca.
4. Es fabriquen netament i sabem el que són pel seu aspecte: FALS, s’obtenen en laboratoris clandestins, amb formules artesanals i barrejant el que es vol. No existeix correlació entre el seu aspecte i el que contenen.
5. No creen addicció: FALS, com derivats anfetaminoides i amb efecte al·lucinogen, poden arribar a produir tant dependència física com psicològica.
6. Només es consumeixen el cap de setmana i es poden controlar: FALS, els seus efectes es prolonguen en el temps i quan creen addició i tolerància no es poden controlar.
7. Els seus consumidors són sans, no prenen altres drogues, ni tan sols alcohol: FALS, es habitual consumir-la amb haixix, cocaïna, anfetamina (speed), fins i tot amb LSD. Sí consumeixen alcohol entre els períodes d’estimulació.
8. Algunes no estan prohibides per la llei: FALS, totes elles estan incloses en les llistes de substàncies prohibides.
9. S’utilitzen en farmàcia fins i tot per tractaments psicològics: FALS, la seva toxicitat ha fet que el seu ús en l’àmbit terapèutic s’hagi descartat.
10. Només es consumeixen en determinades rutes: FALS, actualment es poden adquirir en qualsevol lloc i no estan lligades solament a habitats urbans o en determinades discoteques de música repetitiva. Es consumeixen en qualsevol bar, pub o lloc de lleure.

Extret de Drogas sintéticas y nuevos patrones de consumo. Coordinadora de ONG que intervienen en drogodependencias. Cuadernos de Información nº 3. Madrid, 1995.