Núm. 9 Primer trimestre 1998

La felicitat
Anna Palau

La felicitat (concepte pel qual quasi tots consumim la vida al ritme d’una cigarreta) es venia per quatre duros dels cars i a terminis en l’establiment del carrer de l’església que fa cantonada amb el banc on treballa en Quim. L’anunci era prou entenedor: "Compri la seva felicitat". El dibuix, per allò d’una imatge i les mil paraules, encara era més explícit, una colla de cases restaurades al mig de la natura en algun lloc dels Pirineus.

La Marta es va topar amb aquella idea de benestar i plaer fa un parell d’anys i ara, després de dos estius de feines i treballs sense vacances, tenia la clau de la felicitat a les mans.

Decoració rústica, finestrons i balconades vidrades que descobreixen l’infinit de les muntanyes que vetllen el cel, llar de foc per fer caliu i un detall curiós: pany i clau per cadascuna de les portes, també dels armaris i calaixos.

– Un xic desconfiat l’antic propietari –pensà ella.

Foren, els primers dies, plens d’emoció però transcorrregut un més, començà a tenir sensacions estranyes. Quan entrava al dormitori sentia que no estava sola, que algú observava la seva intimitat fins que va adonar-se que al llit descansava una altra Marta amb el mateix nas, les mateixes cuixes, el mateix somriure... Era ella, feliç, massa feliç potser... Un xic espantada sortí de l’habitació, això sí la tancà amb la clau per por que aquella felicitat pogués escapar-se, envair-la, sotmetre-la.

– Tranquil·litza’t, són imaginacions teves, sempre creus veure coses allí on no hi ha res. Estira’t al sofà i calma’t.

Però l’altra Marta era allí, escarxofada i feliç.

– Un bany t’aniria de perles... I recordà que era la primera vegada que gaudia d’una banyera, car el pis on vivia abans només tenia plat de dutxa. Massa tard, també era allí amb una tònica i l’escuma que li sortia per les orelles vessant pel terra gemecs de fastigosa felicitat.

Veritablement no podia reclamar a ningú. Ella havia comprat la felicitat. L’havia vist en un aparador, en una estanteria barrejada amb molts altres productes inútils.

Havia deixat de ser una dona lliure. No podia escollir si volia esdevenir feliç o desgraciada, l’altra Marta era allí rient.

En la secció d’anuncis d’un diari, una tal Marta ven la "seva" felicitat... No és un fet aïllat, són molts els que posen a la venda el que ells havien entès per felicitat.