Núm. 9 Primer trimestre 1998

El medio es el masaje
M. McLuhan/Q. Fiore
Paidós Studio nº 65. Ediciones Paidós Ibérica. Barcelona, 1992.
El professor Herbert Marshall McLuhan, sense ser marxista ni revolucionari fou un dels líders ideològics que acompanyà a la generació jove dels seixanta que aspirava a un canvi. McLuhan es va especialitzar en el canvi social que imposava la tecnologia, i especialment la de les telecomunicacions. Es va fer cèlebre per la frase "el medi és el missatge". El medio es el masaje és un llibre sintètic i essencialment visual (es llegeix en poc més d’una hora) que ofereix una brillant reflexió per no menysprear la influència del poder de manipulació dels mitjans de comunicació: "La propaganda acaba on comença el diàleg" sense oblidar que si bé "la tecnologia de la impremta va crear el públic, la tecnologia digital creà la massa".(J.M.F)

Un mundo sin rumbo. Crisis de fin de siglo
Ignacio Ramonet.
Temas de Debate. Editorial Debate. Madrid, 1997.
Assaig de mida òptima escrit de la mà d’un gallec situat al cor de la República francesa i que ja ha escandalitzat al món amb obres com ara Como nos venden la moto amb Noam Chomsky. Un llibre fàcil de llegir que ens aporta dades i reflexions per analitzar una sèrie de problemes globals: com s’ha metamorfitzat el poder dels estats a les multinacionals, els nous conflictes i amenaces que assetgen el món, els efectes de les desigualtats i les marginacions socials, ètniques i religioses, l’amplitud dels desastres ecològics i de la mundialització de l’economia o l’apocalipsi que pot sobrevenir per causa del poder dels mitjans de comunicació i de les tecnologies digitals.
Si voleu comprendre el món actual per menys de deu pessetes la pàgina aquest és el vostre llibre. Un llibre amb respostes clares i contundents. (J.M.F)

Lo que queda por vivir
John Updike.
Editorial Tusquets. Col. Andanzas 309. Barcelona, 1997.
Divorciats o casats, amb fills de diversos matrimonis, solitaris o abandonats enmig de la multitud, i en tot cas allunyats ja de les guerres professionals, els protagonistes dels contes d’Updike afronten aventures i riscs nous en el darrer tram de la seva vida. Enmig de la rutina, la sorpresa, la il·lusió i l’alegria arrelen i creixen.
Irónic amb els religiosos, de vegades cruel amb els perdedors, inquietant amb els "normals", mostra fantasmes que s’entreveuen en el passat més llunyà. No abandona mai una perspectiva humanista de la vida de comptables, venedors, advocats o petits empresaris, intèrprets del nou paper que l’edat i els actes els han assignat.
Amb una prosa lleugera però precisa, on la situació d’un mot o d’una frase il·lumina el sentit d’una pàgina o d’un conte sencer, no abandona mai el relat lineal de fets aparentment grisos i rutinaris d’éssers fora de la Història.
És, al cap i a la fi, una reflexió lúcida sobre el sentit de la vida, en un moment en que aquesta comença a allunyar-se de les passions, de la llibertat de la joventut i de la predeterminació de la maduresa, per endinsar-se en l’aparent llibertat retrobada de la vellesa.(J.S.C)

Nou segle, nou cicle
Raimon Obiols
Editorial Empúries. Barcelona, 1997
"Hem d’admetre la idea, creixentment hegemònica, que per actuar eficaçment en política cal ser un malparit?" Aquesta és una de les preguntes que Obiols es fa i ens fa als ciutadans des d’aquestes pàgines plenes d’apunts amb què perfilar un programa per a la "nova esquerra" a Catalunya. En un país on els polítics exageradament incultes semblen legió, Obiols ens parla de les seves preocupacions i dels seus punts de referència. No és normal trobar a casa nostra polítics que tinguin temps de llegir i que alhora tinguin l’oportunitat de parlar amb els actors principals de les polítiques progressistes del món occidental. "Nou Segle, Nou Cicle" és doncs una bona oportunitat de reflexionar sobre els problemes reals del país de la mà d’un dels homes més honestos i més cultes de la nostra classe política. Podreu o no podreu estar-hi d’acord, però almenys mai sentireu ofesa la vostra intel·ligència.(J.S.B)

El nom del porc
Albert Om.
Edicions La Campana. Barcelona, 1997. Premi Pere Quart d’humor i sàtira.
Que Albert Om és un crack, ho sabíem tots els seus amics. Ara aquells que no el coneixeu teniu l’oportunitat de comprovar-ho. El nom del porc és un recull dels 533 millors insults i disbarats d’aquests vint anys democràcia. El popular "cosí de Taradell" no s’ha limitat a remenar hemeroteques sinó que, utilitzant els seus coneixements del llenguatge periodístic i televisiu, ens els serveix amanits. Si sou una mica granadets us fareu un fart de riure mentre rememoreu part de la vostra vida. Si sou més joves us sorprendrà com pot arribar a divertir la política.
Al acabar de llegir El nom del porc he patit un atac de nostàlgia: quins temps aquells en què l’enginy dels polítics acaparava l’atenció dels diaris i telenotícies! Fins i tot els insults més barroers semblen un joc de criatures comparats amb el que després hem vist. Alfonso Guerra és l’estrella invitada del llibre. Haig de reconèixer que mai ha estat sant de la meva devoció; ara bé quan el futur del país depèn dels vídeos, dels quals ningú en vol parlar però tothom ha vist, no puc deixar de sentir enyorança per aquests 20 anys i per Alfonso Guerra.
El llibre té també una lectura en clau generacional. Om, de 31 anys, mira enrera i ens mostra 20 anys de la nostra història o el que és el mateix, els polítics que tenen entre 40 i 60 anys. El resultat és un judici equànime i just sobre el nivell intel·lectual i moral dels nostres polítics. Enteneu-ho com vulgueu. (J.S.B)