Núm 10 Segon trimestre 1998

Inventari
Anna Palau

Un bon grapat d’anys , un parell de depressions de llarga fondària, un submarí gal·lès comprat sota els efectes febrils d’un agost a Manacor, l’impermeable gris per si de cas cau un xàfec i no hi ha temps per allitar-se, una nafra, encara i a hores d’ara algun que altre somni, un parell de fidels records i rencors, una promesa mai complida, un rosari de seduccions malmeses, el dolor de cada setembre, uns quants jocs eròtics començant pel tocar i parar de la primera infància (la segona ha d’arribar) on tothom procurava apuntar les zones sexuals que no sempre genitals, que dir del primer petó a manera de joc o les penyores trucades per acabar veient les vergonyes d’en Francesc o en Joan que mai guanyaven ni fent trampes; una lliçó no apresa la de no malgastar esforços pel guapo de la classe, l’escalfor d’unes mans expertes per raons de currículum en els llocs més inversemblants perquè tota novetat és un misteri i els misteris exciten la imaginació.

En el calaix de l’escriptori una història diferent, quatre cartes i un t’estimo i mai ens separarem. La passió dels primers anys agafant-te ben fort en els revolts de la llibertat. Després el no sé què passa i passa que no en sabem més i ens estavellem en el primer canvi de rasant en mig d’una recta sense arbres quan miràvem enrera que n’era de divertit ballar amb la música sempre diferent d’una collada que no portava enlloc.

Sobre la tauleta de nit el llibre en blanc de les teves esquenes despullades i les cuixes musculades de l’esport de viure sense lligams ni banderes, i els ulls verds que em miren de dalt a baix i s’aturen als pits per xuclar les últimes gotes de l’orgull a hores d’ara ja desaparegut per impedir que m’humiliï en cada instant pensant en tu.

En l’aparador al costat de la guitarra i les quatre partitures, un motiu, la tendresa d’uns llavis sensibles i la resignació que sempre queda el cinema i aquell darrer tango a París...

... O el vídeo de la Vanesa o per què no, la nau cibernètica d’en Gates fins i tot les sessions golfes del satèl·lit... O l’Imagine de veu estripada en versió Gurruchaga...

Al final del catàleg, una esperança, seduir-vos amb la paraula, no cal que ens coneguem, podem esbrinar-nos, descobrir-nos en una coma o en un punt i a part, podem llegir-nos, reinventar la nostra sort en un conte indiscret.