Núm 10 Segon trimestre 1998

Ambiente, emoción y ética. Actitudes ante la cultura de la sostenibilidad.
Ramon Folch. Editorial Ariel. Barcelona, 1988.
L’ecologisme d’aquest país s’ha fet a base de tòpics sovint elaborats a partir de conceptes mal interpretats. Segurament, el concepte de la sostenibilitat és un d’aquests. Ramon Folch, conegut comunicador dels temes relacionats amb l’ecologisme, aporta en aquest llibre interessants reflexions sobre algunes d’aquestes realitats que haurien de conformar l’univers ecologista. El títol no respon gaire al contingut del llibre, que desenvolupa en quatre capítols com assolir una ètica ambiental, les bases de la nova moral ambiental, el preu del medi ambient i els aspectes subversius que impliquen la sostenibilitat. Un bon llibre per no acabar sent un ecologista sectari com tants n’hi ha al nostre país. (J.M.F)

Hannah Arendt y Martin Heidegger
Elzbieta Ettinger.
Traducció de Daniel Najmías. Tusquets editores, Colección andanzas, 281. Barcelona 1996.
A partir de la correspondència privada entre Hannah Arendt i Martin Heidegger, Elzbieta Ettinger elabora aquest document biogràfic que intenta explicar la relació entre aquests dos pensadors. Quan es van conèixer Heidegger era ja un filòsof de prestigi. Tenia 35 anys, i era casat amb dos fills. Hannah de 18 anys, era només la seva alumna. Al cap de poc eren amants. Però aquesta relació desigual es va mantenir, i, molts anys després, quan ella ja havia aconseguit el reconeixement i la fama, Heidegger seguia tractant-la com una alumna.
L’any 1933 Arendt, que era jueva, s’exilia d’Alemanya; aquest mateix any Heidegger és nomenat rector de la Universitat de Friburg i s’afilia al Partit Nacionalsocialista. La història d’amor semblava, doncs, acabada. Però el 1950 es retroben i Arendt, que quatre anys abans havia denunciat la col·laboració de Heidegger amb els nazis, passa a justificar el passat del filòsof existencialista.
Un cop acabada la lectura se’ns presenten un munt d’interrogants, no ja sobre la qualitat humana de Heidegger en les seves relacions personals, sinó sobre la complexitat emocional d’una dona amb la intel·ligència de Hannah Arendt. A qui, per què no dir-ho?, ens costa d’entendre. (M.L.C)