Núm. 11 Tercer trimestre 1998

Angeles López de Ayala.

Va néixer a Sevilla, va residir a Madrid i cap als 30 anys es traslladà a Barcelona. Aviat col·laborà amb la premsa republicana i es vinculà al republicanisme lliurepensador i a la maçoneria, pledejant sempre per la causa feminista. Ángeles López de Ayala fou la feminista més important de la Catalunya de finals de segle passat i principi de l’actual. Es definia com a republicana, maçona i lliurepensadora.

El feminisme organitzat que representava Ángeles López de Ayala lluitava contra dos fronts:

– l’església (cal emancipar les consciències)
– la supremacia de l’home (cal emancipar-se de la tutela masculina).

Va fundar la Sociedad Autónoma de Mujeres el 1889 amb l’anarquista Teresa Claramunt i l’espiritista Amàlia Domingo. Aquesta societat estava en relació amb la lògia Constància, a la qual pertanyia Ángeles López de Ayala, i pot considerar-se com una de les més rellevants institucions feministes a cavall dels segles XIX i XX. Organitzava vetllades instructives, actes recreatius i conferències on es discutien temes socials i polítics conduïts per les tres dirigents. També finançava una escola laica nocturna: el Foment de la Instrucció Lliure, que fou l’embrió de la Sociedad Progresiva Femenina impulsada per Ángeles López de Ayala el 1898. Aquesta entitat feminista mantenia una escola laica diürna per a nenes i una nocturna per adults. Va crear un orfeó que actuava als centres obrers i republicans i una companyia de teatre.

Ángeles López de Ayala col·laborà amb Ferrer i Guàrdia en el llibre L’espagnol pratique on va escriure varis contes (lectures al final de cada lliçó) on algunes de les protagonistes porten els noms de les filles de Ferrer i Guàrdia: Trinidad, Luz, Sol i Paz.

Del 1896 al 1901, Ángeles López de Ayala, publicà la revista El Progreso que es subtitulà Periódico Republicano, i en tots els números es parlava del problema de la dona. El 1906 fundà El Gladiador, òrgan oficial de la Sociedad Progresiva Femenina, que s’ocupava de la condició de la dona i de la lluita feminista en tots els camps. Aquest periòdic va desaparèixer, coincidint amb la Setmana Tràgica, el 1909. Però l’any següent, López de Ayala fundà El Libertador, periódico defensor de la mujer y órgano del librepensamiento. El primer número va reivindicar l’emancipació de les dones, la república, la laïcització de la societat i la destrucció del catolicisme. La publicació va tenir una vida molt breu a causa de les persecucions de les autoritats. De fet, Ángeles López de Ayala va passar tres llargues temporades a la presó per les seves activitats polítiques i periodístiques.

L’any 1910 organitzà la manifestació feminista més important i multitudinària sota la bandera de l’emancipació de la dona, del lliurepensament i de la república amb la següents proclames: "¡De pie, seres pensantes del feminismo! Hay que cortar las alas a la política reaccionaria, si no queremos que destroce los hilos de la ríquisima tela de nuestra regeneración!". "¡Adelante mujeres! A substituir el fanatismo por la razón. A abrazarse al árbol divino de la emancipación de la conciencia, (...) colaboradoras del hombre en su obra de liberación universal...". "Y sobre todo obreras de todos los oficios, dignas por todos los conceptos de la mayor veneración y simpatía". Sortiren al carrer entre 10.000 i 20.000 dones, però també hi hagueren manifestacions a Mataró (8.000), a Reus (6.000), a Manresa (5.000), a Palamós (3.000), etc. Tres mesos després, Àngeles López de Ayala formava part del comitè executiu del Primer Congrés lliurepensador Espanyol, que va ser un homenatge a Ferrer i Guàrdia (afusellat l’any anterior).

El 1914, López de Ayala creava una altra revista, El Gladiador del Librepensamiento, que reflexava les activitats feministes i lliurepensadores i on també hi col·laboraven homes. La revista es declarava contra la guerra europea "guerra a la guerra" i es continuava insistint: "¡No abandonemos el problema femenino! ¡Instruid a las mujeres y habréis redimido al mundo!".

Ángeles López de Ayala va morir a Barcelona, el 29 de gener de 1926.