Núm. 11 Tercer trimestre 1998

Editorial
Babel, una èlit a la deriva

La generació política de Babel, abans d'acceptar els seus errors històrics, ens volen estimbar. Després de 18 anys de govern de CiU, els lliurepensadors d'esquerres estem farts i avorrits. Però, contrariament al que diu el Foro Babel en el seu segon document, "por", el que es diu por, no en tenim gens. Ni tampoc pensem que a Catalunya hi hagi una "regressió en les polítiques de benestar social". Dir que hi ha regressió suposaria acceptar que abans del govern Pujol -potser amb Franco?- hi havia un Estat de Benestar. Això no impedeix que ens queixem que no s'hagi avançat més. D'això es tractava quan reclamàvem l'Estatut, no? Costa d'entendre la preocupació per l'Estat de Benestar de Babel, quan alguns dels signants del manifest han donat suport a Aznar en les últimes eleccions. No ens agraden moltes de les coses que han passat durant aquests 18 anys però no es pot estar d'acord en què no som "ciutadans autènticament lliures" i en què les institucions no siguin "realment" democràtiques, pel fet de perdre les eleccions.

Ja en l'època Tarradellas, l'esquerra va proposar un pacte de convivència entre les comunitats catalanoparlant i castellanoparlant, que suposava, també, un pacte per l'escola en català i que va culminar amb la llei de normalització lingüística del 1983 aprovada pel Parlament. Cal recordar que fou una proposta de l'esquerra, no de CiU. Amb l'excusa de criticar la nova llei del català, el Foro Babel qüestiona aquest model de convivència. La generació dels actuals dirigents de l'esquerra política i cultural va perdre les eleccions de 1980 pels propis errors no pels encerts de CiU. Avui 20 anys més tard, aquesta generació encara no ha tingut la valentia de fer-ne balanç. Van dilapidar un gran moment històric de mobilització popular, els va fer por dirigir una Generalitat amb polítiques d'esquerres. Personatges con Companys -l'últim president de la Generalitat republicana- feien tanta por a la dreta com a una determinada jove esquerra de finals dels anys setanta. Feia por per federalista, per ser d'esquerres i sobretot per ser lliurepensador. Així fou com, durant anys, Romà Planas va mantenir al Fossar de la Pedrera, on hi ha enterrat el president Lluís Companys, la flama del republicanisme català, retent-li un homenatge cada 15 d'octubre.

Quan CiU guanya, contra tot pronòstic, les eleccions del 1980 els convergents estaven molt espantats pensant que havien de governar un país roig. Per aquesta raó articulen una política defensiva; d'una banda amb una estratègia de compra de voluntats -hi va haver molta gent que va fer que tingués èxit- i de l'altra acusen l'esquerra d'espanyolista. No s'adonaven que l'esquerra s'havia desarticulat sola. Era l'època de plom de la política catalana. Romà Planas ens deia que era sorprenent que titllessin de botiflers als qui havien renunciat a tot per Catalunya, al preu d'un llarg exili, aquells que no havien fet res pel país. Atesa la insistència del Govern català de classificar qualsevol persona que estigui fora de la seva òrbita d'espanyolista, alguns se'n senten de veritat. Però no ens enganyem, molts espanyolistes tenen càrrecs públics a Catalunya.

Pensem que la marginació social no es produeix mai per culpa de la immersió en una llengua -és a dir per qüestions lingüístiques com diuen els de Babel- sinó per raons econòmiques i culturals. I encara és més demagògic afirmar referint-se als catalanoparlants que l'escola catalana "repercutirà molt negativament en el seu futur". La resistència a no acceptar els propis errors els porta a culpar Pujol que molts catalans no votin al Parlament a... l'esquerra!

El nou model que ens proposa Babel és un collage que es pretén fonamentar en idees difuses. Si no organitzem les relacions de ciutadania de forma racional, qui ho ha de fer, la mà invisible? A l'acabar proposen un model de federalisme que no sabem d'on l'han tret. El federalisme català no pretén "que el poder de l'Estat s'hagi de repartir de forma plural". El federalisme català -Pi i Margall, Roca Farreras, Layret, Companys- pren com a base la idea que l'Estat es construeix a partir de la lliure autodeterminació personal, el municipi, l'Estat català, la Federació Ibèrica i fins i tot els Estats Units Europeus Socialistes. Les persones de tradició catòlica no entenen que el federalisme català té una arrel lliurepensadora -anticlerical. El nostre model és construir a Catalunya una majoria social que faci possible un govern d'esquerres, lliurepensador, avançat i compromès amb el canvi social. Aquesta és l'autèntica alternativa al pujolisme. Sembla que per fer-ho possible caldrà escoltar les noves generacions i no els plors d'una gent incapaç d'analitzar els seus errors, fantasmes i dogmes.