Núm. 11 Tercer trimestre 1998

El nostre primer amor
Francesco Alberoni.
Gedisa Editorial. Barcelona, 1998.
Hi ha moltes novel·les d'amor i enamoraments, en canvi, hi ha pocs llibres sobre els processos de la vida amorosa. Alberoni és un sociòleg italià que ha aprofundit en la temàtica amb llibres emblemàtics com ara T'estimo, Enamoramiento y amor o El erotismo. En aquest darrer assaig demostra que l'enamorament és una modalitat del canvi en els cicles de la vida humana. Els individus s'enamoren quan comencen una fase de la vida, quan entren en un nou món, en un nou context social. A partir dels relats sobre les experiències d'enamorament infantil i adolescent ha pogut confirmar que només s'enamora qui té força vital, qui vol crear i construir. Per això, quan estem tranquils, ben menjats, satisfets del que som i del que tenim, quan estem agradablement feliços de la nostra vida quotidiana, del nostre oci, de les nostres diversions, dels nostres hàbits i del nostre ambient no en tenim cap necessitat. Ens enamorem quan comencem a sentir-nos presoners dels nostres vells afectes, i ens anima un gran impuls vital que ens porta a buscar alguna cosa nova. El llibre és idoni per comprendre com viuen els adolescents l'amor i l'enamorament. Un llibre imprescindible per a qualsevol monitor que treballi en l'educació d'adolescents. (J.M.F)

Do the Media Govern? Politicians, Voters, and Reporters in America
Shanto Iyengar i Richard Reeves. Editorial Sage Publications. USA, 1997.
Recull d'articles que analitzen històricament el poder creixent dels mitjans de comunicació.
Inicia la seva anàlisi amb els diaris i la seva influència decisiva en la guerra contra Espanya, per passar després a la ràdio, tot donant-ne algun exemple d'ús com el que va fer-ne en Roosevelt a les eleccions que el feren president just després de la gran depressió, i finalment a la televisió que regna actualment. Tot seguit analitzen com es construeixen les agendes de temes noticiables a partir dels interessos dels media, de les demandes del mercat i de la negociació entre polítics i periodistes. És a dir com es construeixen a través del control i la dosificació de la informació. Són interessants els articles al voltant d'aquesta negociació, perquè ajuden a entendre la inevitabilitat de la televisió-espectacle lligada a la necessitat d'imatges impactants per a la televisió, i de notícies impactants i immediates per a la ràdio. Televisió-espectacle que alhora esclavitza a uns media massa focalitzats (tots volen "La Noticia", del tema situat davant del rànquing), i a uns polítics escrutats i de vegades espiats per uns mitjans on qualsevol gest és interpretable, on qualsevol paraula és utilitzada en contra seu, sempre fora de context.
Llibre brillant, escrit per periodistes del Wall Street Journal, del Washintong Post de la CBS o de la CNN, on expliquen no només punts de vista, sinó escruixidores anècdotes de les seves relacions amb els polítics i el seu poder real. Però escrit també per encarregats de premsa, assessors o polítics que expliquen com els mitjans estan canviant les prioritats, la relació amb els electors, la relació dels polítics entre ells (aliats o oponents), i finalment la mateixa acció política. Recomanable per entendre què passa i què passarà a Espanya d'aquí a cinc o deu anys i, també la base de reflexió de quins són alguns dels nous reptes de la democràcia electrònica. (J.S.C)

El Nacionalisme Profètic dels Catalans (o la prostitució de la Ramoneta).
Baltasar C. Ballester i Figueras. Dit. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1997.
Basada en una tesi doctoral, és per a mi la primera reflexió seriosa i coherent sobre Catalunya, el nacionalisme i el català avui i en un futur proper. Seriositat i rigor que no estan renyits amb una ironia fina, però punyent. Autocrític més d'un cop, tot assenyalant les limitacions del mètode, de l'autor o fins i tot dels actors socials, fa la millor definició que he llegit mai dels nacionalistes catalans: "La gran dèria dels líders nacionalistes és reforçar la identitat nacional; senyal que la veuen fluixa".
El mètode antropològic li permet il·luminar la raó de canvis paradigmàtics en el comportament dels actors socials, amb comentaris com "els que, dins d'un Estat unitari, formaven part de la majoria dominant, ara, en el marc d'una nació autònoma, són una, quasi minoria amb els drets culturals -lingüístics- sotmesos a discussió" referint-se al canvi de perspectiva que la democràcia ha dut a Catalunya, i a perquè els que deien "Visca Catalunya" l'11 de setembre a Sant Boi, avui es mostren com a mínim recelosos de tot el que sigui català.
La sòlida introducció teòrica, gràcies a la formació de l'autor (antropòleg), allunyada de les ciències polítiques o de la filosofia, fa que sense perdre mai el nivell de qualitat, utilitzi un llenguatge planer i entenedor, ple d'exemples basats en el treball de camp o en les notícies periodístiques del moment de la redacció del treball. Tracta temes com l'Estat, la nació, la transició de l'Estat absolut al democràtic, els problemes resolts (la sobirania, la participació), i els plantejats (la sobirania, la participació). Analitza la societat com a unió temporal de grups socials, famílies i individus contraposats uns amb els altres, que han arribat a pactes puntuals, i arriba a conclusions impactants com: "qui és capaç de canviar radicalment d'actitud segons les circumstàncies no se l'anomena caragirat, sinó que se'l té per persona íntegra i justa; i al contrari, qui segueix sempre unes mateixes normes, sense deixar-se influir per la situació, es diu d'ell que és un pocavergonya".
Però és en les conclusions del treball de camp antropològic (il·lustrades amb fragments d'entrevistes), on les observacions són brillants i aclaridores com quan demostra l'estat d'enfrontament latent entre les dues comunitats lingüístiques, i doncs nacionals. Així "Fins i tot les xafarderies, que als pobles sembla dotada de poders paranormals, té limitacions. Més que limitacions, límits; i el límit natural és la frontera de la pròpia comunitat", la nacional naturalment. Al lector deixo la descoberta de les seves respostes a la problemàtica analitzada (la catalana), i de la seva proposta a la teoritzada (l'Estat i els grups nacionals). (J.S.B)