| Núm. 12 Quart trimestre
1998 |
|
|
|
Converses i contes
B. Viterbo.
Al voltant del país del conte d'on jo vinc, perquè
vinc d'un conte invenció d'un il·lustre, el paper s'havia
esgotat de tants anuncis que les autoritats havien emprat per demanar
ajut al poble en relació a un assumpte força delicat
i feixuc. De fet, s'havia creat un aldarull que sobrepassava les
previsions dels teòrics i savis, pitjor que això,
per una vegada col·lectius eclesiàstics i científics
es posaven d'acord en acceptar que no tenien arguments per explicar
aquell esdeveniment. En el fons ambdós estaments justificaven
la seva existència a partir d'un control sever de la realitat.
El cas és que d'ençà d'una nit de llamps i
trons el cel havia deixat d'ésser el punt de referència
que orientava les nostres vides. Vull dir que els estels no eren
al mateix lloc de sempre ni tan sols podem dir que fossin els de
sempre tampoc podem dir que fossin realment estels. Anys i panys
d'estudis i estudiosos per no res. I el més greu era que
bona part de les llumetes havien adquirit un color vermellós,
roig. Ni verd esperança, ni blau ni groc precisament roig.
L'enemic de les idees i creences.
Sembla ser però, que els astrònoms els van comptar
un per un, i tot i no estar en el seu lloc habitual hi havia la
mateixa quantitat d'estels menys un. Si, tal i com ho llegiu, faltava
un estel. D'això ve el problema del paper car les autoritats
havien envaït el país de fulls oferint una recompensa
a qui trobés l'estel com si es tractés d'un fugitiu.
La gent buscava sota les pedres i els bolets, van regirar el món
de dalt a baix, van cercar dins el mar, van escorcollar totes les
cases, fins i tot van inventar aparells per detectar estels, van
descobrir animals que creien extingits, van trobar ruïnes de
pobles antics, van topar amb l'home de les neus congelat... Van
trobar el que sempre havien estat buscant però ni rastre
de l'estel.
L'assumpte es va convertir en problema d'Estat en rebre un comunicat
espacial en el qual es deia que la rebel·lió dels estels
havia estat un èxit ja que havien enderrocat el règim
mil·lenari de l'óssa més gran en pro del cannis minor.
Feia la sensació que el cel s'havia transformat en una granja
d'animals avalotats que reivindicaven la no eternitat. Era qüestió
de dies que els astrònoms descobrissin que l'estel que faltava
era el que havia format part del llarg govern de l'Óssa Major.
Cercaven una igualtat en l'univers sense predominis lluminaris ni
guies, tanmateix i d'aquí l'èxit de la contesa, no
volien sevir d'orientació terrestre. Que cadascú es
busqui el seu propi camí...
Potser perquè es tracta d'un conte, es pot parlar d'un triomf
doncs ja mai més el cel ha tornat ha ser el mateix, cada
nit és diferent, i no hi han previsions que valguin vinguin
d'on vinguin.
El cap més visible de les autoritats està un xic
preocupat perquè la seva imatge s'ha vist alterada per un
gra en la punta del nas, és un gra que el compromet, brilla
amb força quan està en públic i el fa esternudar
a l'hora de dir les veritats. Es parla de metamorfosi espacial i
ara fins i tot el col·lectiu ecologista està preocupat per
aquesta darrera signatura del mandatari on es proclama a l'ós
com animal sagrat.
|