Núm. 15 Tercer trimestre 1999

Kosovo
Santiago Castellà, professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Utilitzant l'argument de la intervenció humanitària i sense la preceptiva autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, les tropes de l'OTAN van iniciar la guerra contra Sèrbia. No era el primer cop, també havien utilitzat l'amenaça i la força armada per la suposada defensa del poble kurd contra l'Iraq, encara que quan els kurds són atacats i massacrats per Turquia els estats membres de l'OTAN miraven cap a una altra banda. Però ha estat el primer cop que l'ONU ha quedat arraconada, i els EUA s'han presentat en societat com els garants de la moral internacional i els policies dels drets humans. Segurament els mitjans emprats esdevenien inútils per al propòsit de protegir els kosovars -de què servien els bombardeigs selectius sobre Sèrbia, mentre els kosovars s'amuntegaven exhaurits en improvisades instal·lacions clarament deficitàries?

Però per fi, ha arribat la "Pau", i en una ben acurada escenografia guerrera l'OTAN ha imposat a Milosevic la retirada de les tropes sèrbies de Kosovo a canvi d'una difusa desmilitarització de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (EAK). En definitiva, res que no haguessin pogut aconseguir mitjançant mètodes pacífics i amb una encertada pressió diplomàtica a Rambouillet; i s'haurien evitat patiments inútils, ara cínicament etiquetats com a efectes col·laterals.

Però, podem esperar que, com a mínim, aquest acord serveixi per arreglar una mica tot allò que la guerra ha trencat? Servirà perquè l'ONU recuperi el protagonisme que el Dret internacional vigent li atorga? Servirà per detenir definitivament la neteja ètnica i garantir el retorn segur dels milers d'expulsats per la política de terror de Milosevic? I a més, hauria de servir també, encara que res no es parla, de moment, per aconseguir l'establiment d'un estatut polític que garanteixi el dret a la identitat del poble kosovar, sense discriminacions, dintre la República Federal de Iugoslàvia (i la seva lliure determinació? O és que encara tenim por d'una gran Albània com a potència europea?). A més, les tropes de la Força Internacional per a Kosovo (KFOR) han de garantir la seguretat dels serbis que viuen a Kosovo -ara els nous desplaçats.

Per altra banda, el estats bel·ligerants del front atlantista han d'iniciar la reconstrucció de tot allò que la guerra ha destruït a Sèrbia. En primer lloc, la reconstrucció moral de la societat que ha de trobar opcions cíviques i democràtiques que no la condemnin, com fins ara, a escollir entre les bombes de l'OTAN o Milosevic. Al mateix temps, l'autoreconstrucció moral. No es pot malversar la idea de la intervenció humanitària amb unes accions unilaterals amb fins més político-militars que humanitaris.