Núm. 15 Tercer trimestre 1999

El congrés d'Esplac
Xavier Bretones, psicòleg, ex secretari general d'Esplais catalans.

Amb aquest plantejament esplac, la federació d'esplais laics i progressistes de Catalunya, estem duent a terme un projecte de debat intern que acabarà l'any 2000 després d'un procés iniciat el 1997.

Esplais Catalans, esplac, entitat nascuda el gener de 1982 ha anat evolucionant en els seus plantejaments i ha crescut en nombre de socis i d'activitats. És per això que avui en dia ningú posa en dubte que esplac és el tercer moviment d'educació en el lleure i el primer independent d'altres institucions com l'Església catòlica, de la qual depenen els dos primers.

Durant el procés de creixement i vertebració, esplac ha seguit un segon camí paral·lel que l'ha conduït cap a una nova identitat, tant interna com externa. Aquesta nova identitat és potser el més destacable i interessant des del punt de vista de les idees, del plantejament pedagògic i com a moviment social. És a partir de 1992, amb la creació de la Escola Lliure El Sol, que la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans elaboren un ideari comú, basat en els plantejaments de la laïcitat i el progrés. L'ideari és resultat d'uns seminaris realitzats amb personalitats del món de la cultura, la política i l'educació, i d'un treball de definició ideològica d'ambdues entitats.

Disposar d'un document on s'expressen les idees centrals que orienten el treball transformador d'aquestes entitats ajuda a generar un procés de retroalimentació entre els esplais d'esplac. El document ajuda milers de monitors a tenir la possibilitat d'identificar-se amb unes idees i a confrontar-les amb les que esplac a través del seu ideari proposa. El resultat és extraordinari: avui en dia el grau d'adhesió als plantejaments de la laïcitat i el progrés dels centres d'esplai permet que el grau de cohesió dins d'esplac comenci a ser molt important. Per altra banda, disposar d'un ideari ha permès i ha facilitat que els centres d'esplai que en un començament es definien com aconfessionals ara es definieixin com a laics. La diferència és cabdal. El que en un inici era una necessitat de les persones de buscar suport en una entitat que es definia com a no confessional, per tant una actitud defensiva, ara cada dia més és una actitud positiva viscuda sense complexes.

Les dificultats han estat i encara són moltes i molt importants. No és fàcil definir-se com a laic a Catalunya al tombant del segle XX. Molta gent que observa esplac preferiria que enlloc de ser un moviment laic fos un moviment light en les seves idees. Això però sembla que tingui un efecte positiu en la gent del Moviment Laic i Progressista, ja que la mobilitza cada dia més a afirmar-se en els seus plantejaments i a buscar noves formes de concretar aquestes idees en els propòsits educatius, en les activitats i l'organització dels centres d'esplai. De fet el model de centre d'esplai a Catalunya no presenta gaires diferències entre els d'opció catòlica i els laics. Això és degut al fet que molts dels esplais d'esplac provenen en el seu inici de les parròquies, d'altres han estat formats i condicionats per l'acció de les administracions públiques i tots han estat mancats de referents de moviments laics i progressistes des de 1939. El resultat és un model que malgrat definir-se com a educatiu li cal anar més enllà en els plantejaments ideològics per la superació de les injustícies, les desigualtats i que promoguin la participació, la responsabilitat, el canvi social i la recerca de la felicitat.

Amb el pas del temps Esplais Catalans va prenent consciència d'aquestes limitacions i planteja un congrés per revisar el que cal canviar i el que cal mantenir dels seus plantejaments educatius, de la seva intervenció educativa i del seu model organitzatiu per adaptar-se al que en diem un model laic i progressista, que permeti superar les limitacions abans enunciades i actualitzar un model social i educatiu d'acord amb els reptes de la societat actual.

Aquest treball serà un primer pas per recuperar l'esperit de renovació pedagògica de la segona república i els plantejaments de pedagogs avançats com en Ferrer i Guàrdia. El primer congrés d'esplac pretén sacsejar internament els centres d'esplai, obrir un procés constant de reflexió i de recerca per anar configurant-se com un vertader moviment educatiu.

En aquest inici hem de revisar quina ha estat la nostra història, identificar els nostres referents pedagògics i polítics, revisar quin és i com hauria de ser el model de centre d'esplai, i redefinir quin ha de ser el nostre mètode educatiu. Amb això hem de poder detectar quins són els elements que permeten discernir un centre d'esplai laic i progressista d'un que no ho és.

El desenvolupament del Congrés posa gairebé més interès en el procés que se segueix que no pas en el resultat final, ja que el procés està obert a la participació de tot aquell que estigui interessat pel que té l'oportunitat de fer la seva contribució. Finalment, serà l'Assemblea d'esplac, màxim òrgan de govern de l'entitat, qui acabarà adoptant els acords que es plantegin fruit del treball de centenars de persones que amb il·lusió han participat del procés congressual.

En una segona fase, potser el segon congrés, s'hauran d'actualitzar els programes educatius pel que fa a l'educació per la pau, la integració de disminuïts, la coeducació, la participació dels infants, l'educació intercultural, l'educació mediambiental, la cooperació internacional, etc., que ja s'estan treballant i duent a terme.

D'aquesta manera Esplais Catalans reafirma el seu compromís, sabent que l'educació és la nostra eina. La ciutadania que vol una societat millor, més lliure i igualitària, més democràtica i participativa, més culta i feliç ens ho demana i ens ho agrairà.