Núm. 17 Primer trimestre 2000

Les recomanacions

Negocis privats i dèries públiques
Xavier Muñoz. Edicions 62. Barcelona, 1999
Muñoz és un personatge interessant, meitat empresari tèxtil, meitat activista progressista. Aquestes són unes memòries en què hom pot entendre com funcionava l’activitat econòmica i empresarial durant el franquisme, alhora que es pot assistir al naixement d’una de les primeres expressions de la transversal montserratina: el CC (Catalunya Cristiana). També podem saber com es va fundar el Front Obrer de Catalunya (FOC). En podeu treure un bon retrat de dos personatges centrals de la vida política catalana: Jordi Pujol i Pasqual Maragall. És un llibre molt interessant per a aquells que vulguin tenir algunes claus interpretatives del panorama polític actual a partir del naixement dels corrents ideològics i llur organització que, en part, donen lloc a l’actual sistema de partits. (J.S.B)

Una història optimista.
Jordi Solé Tura.
Edicions 62. Barcelona, 1999.
Són les memòries de Solé Tura, fins a l’any 1977, quan les primeres eleccions democràtiques. Solé, milità de ben jove al PSUC, va haver d’exiliar-se i acabà fent de locutor de la mítica Pirenaica (Radio España Independiente) que emetia des de Romania. Relata aquestes experiències i també els seu trencament amb el PSUC arran de l’expulsió de Claudín i Semprún. Podem conèixer de primera mà la fundació de Bandera Roja i el seu retorn al PSUC. És interessant la justificació ideològica del seu llibre Catalanisme i revolució burgesa que tants comentaris ha suscitat al llarg del temps. Només en una ocasió cita la tradició republicana federal (Pi i Margall). Penso, modestament, que aquest desconeixement el porta precisament a formular malament l’encaix del catalanisme en la societat catalana. És curiós que un parell de cops defensi el dret a l’autodeterminació de Catalunya. (J.S.B)

Adios muchachos
Sergio Ramírez. Editorial Aguilar. Madrid, 1999.
Ramírez fou vicepresident del govern sandinista de Nicaragua sota la presidència de Daniel Ortega. Ramírez pertanyia a la fracció "tercerista" del sandinisme i potser per aquesta raó ens fa un extraordinari repàs i interpretació de l’èxit i del fracàs de la Revolució Sandinista. És un gran escriptor, capaç de descriure i interpretar la revolució amb molt d’humanisme. Molt útil per a aquells joves que n’han sentit parlar i la vulguin conèixer de ben a prop. Segurament és impossible de fer-ho amb millor ploma. (J.S.B)