Núm. 20 Quart trimestre 2000

Humanitzar la ciència
Jordi Miralles, president de la Fundació Terra

Si algun tret pot caracteritzar la nostra existència actual és el convenciment que la millora de la nostra qualitat de vida gràcies als avenços científics i tecnològics és imparable. Un telèfon mòbil via satèl·lit per comunicar-nos des de qualsevol lloc del món. Un robot humanoide per ajudar-nos a les tasques domèstiques. Un empelt biodegradable per tractar els trastorns cardíacs. Un ordinador que executa les ordres que li donem amb la veu... La imaginació humana sembla no tenir límits quan es tracta d’assolir més comoditat i controlar amb la raó els aspectes més biològics de la nostra vida. Tanmateix, l’equilibri entre el grau de confort d’una civilització i la degradació ambiental és molt fràgil. Una sobreexplotació de l’entorn desemboca sense remei en una amenaça directa per a la supervivència pròpia. En el futur, imaginar una bona convivència entre la ciència i la tècnica i una societat lliure i cooperativa potser exigeixi alguns canvis radicals.

1. "La ciència sense consciència és la ruïna de l’ànima". Imprimir consciència a la ciència és el gran repte pendent de la humanitat. Emprar una tecnologia, una eina, altera sempre els nostres hàbits de comportament, en definitiva, els nostres valors. Per exemple, aprendre a encendre foc ens obrí la possibilitat a la vida nocturna, a menjar cuit, a ser més sensitius, etc. Per això, no es pot dir que la ciència i la tècnica siguin neutres. En el futur caldria esperar que la ciència reconegui que és una forma limitada del coneixement en la qual l’objectivitat del mètode no és sinó una convicció subjectiva ordenada de forma coherent; en definitiva que no és infalible ni l’única eina per progressar que tenim com a espècie.

2. Cada nou giny, cada nou avenç científic comporta en la major part dels casos un ús més gran de recursos naturals i energia i, lògicament, de generació de residus. Atès que l’ambició humana sembla no tenir límits, potser és imprescindible que controlem la imaginació perquè tingui un fonament ètic que controli la rauxa cerebral. Per això, un futur esperançador seria aquell en el qual els esforços científics i tecnològics s’adrecen a objectius predeterminats i acceptats socialment. Malauradament, la tendència actual és la contrària. Un cas evident és el dels aliments transgènics que tant rebuig reben de la majoria de les persones i tanmateix les empreses biotecnològiques hi destinen recursos econòmics ingents. La nostra societat tampoc ha estat capaç de formular un codi ètic que reguli l’activitat tecnològica més enllà d’alguns aspectes i encara amb documents mel·liflus (per exemple, el Manifest del genoma humà o el Protocol de bioseguretat).

3. La ciència i la tècnica no haurien d’estimular processos o experiències que posin en joc la nostra pròpia supervivència. Per exemple, la recerca microbiològica aplicada a la indústria de l’armament s’ha convertit en una amenaça real d’abast planetari sense que hi hagi hagut cap objecció de consciència per part dels científics i els governs que han participat a fer possible la creació de microbis pandèmics. L’amenaça de l’autodestrucció no sorgeix exclusivament per l’existència mateixa de les bombes de neutrons o dels gasos letals que hem inventat sinó per la manca d’autocontrol racional que ha permès desenvolupar-les. També és cert que qualsevol eina té sempre dues cares; el martell no és el mateix en mans d’un paleta o d’un psicòpata. Segurament, el principi de prevenció davant del risc d’un desenvolupament científic o tecnològic essencialment destructor hauria de ser inqüestionable.

4. La ciència i la tecnologia han de reforçar la seva vertebració ètica. Els canvis en els valors humans que ja s’han produït o es generaran en els propers anys poden ser catastròfics. La intuició també és una forma de coneixement que no s’hauria de menysprear. Per exemple, tots sabem que escriure exigeix un ordre mental estructurat si vol expressar-se amb exactitud una idea o un sentiment. L’espontaneïtat de la parla s’aprofita del llenguatge no verbal per suplir les mancances estructurals del pensament i per això en molts casos pot comportar equívocs. El fet que escriure requereixi un exercici manual, ja sigui dibuixant la cal·ligrafia o teclejant lletra a lletra facilita el procés d’organització de les idees que expressaran un pensament. La tendència a favor de la implantació dels reconeixedors de veu per escriure en els ordinadors personals pot propiciar una pèrdua de precisió en el llenguatge escrit i introduir una pertorbació en una habilitat que fins ara atorgava precisió a la ment humana.

Els artefactes que entren a la nostra vida fan modificacions en el nostre patró de comportament, però a més poden dificultar l’evolució cap a una societat més justa i equitativa. Pensem per exemple amb el WC d’aigua que coneixem. Realment, es tracta d’un gran invent i molt higiènic (sempre i quan les aigües residuals que evacuen no comportin la contaminació dels rius i les aigües potables). Però, el fet de veure com excrements i orins desapareixen sota el doll d’aigua de la tassa ens retalla la capacitat d’acceptar com a quelcom natural les pròpies pudors o permetre la possibilitat d’aprofitar-los com a adobs orgànics i introduir massivament els wàters compostadors. Un altre cas és el del cotxe. En aquelles societats on està molt arrelat acaba sent responsable d’un conjunt de mals hàbits socials que dificulten la convivència entre les persones.

Probablement de qualsevol giny o tecnologia no només se n’hauria d’ensenyar el seu funcionament, sinó que també hauria d’anar precedit d’una educació del comportament. Il·lustrem-ho amb dos exemples senzills. Amb el carnet de conduir caldria que ens ensinistressin per vèncer el vici de prendre un cotxe per recórrer distàncies inferiors a mil metres. En una societat marcada pels mitjans multimèdia, caldria que en el currículum escolar l’estudi del llenguatge àudio-visual arranqués des dels primers estadis.

El futur científic i tecnològic no pot ser definit només per les prestacions que ens permetin incrementar el confort sinó que ha d’estar presidit per una actitud que ens permeti fer front a l’ambició i l’esperit de dominació que ens deshumanitza des de fa segles.