Núm. 20 Quart trimestre 2000

Víctor Serge

Vida i actuació política

Viktor Lvovitx Kibaltxix, més conegut pel seu "nom de guerra" Victor Serge, nasqué a Brussel·les el 30 de novembre de l’any 1890, en el si d’una família de revolucionaris russos emigrants, treballà de linotipista i morí el 1947 a Mèxic d’un sobtat atac de cor.

Victor Serge va militar des dels quinze anys fins a la seva mort. Començà la seva activitat a la Jove Guàrdia Socialista belga, passant més tard al Partit Obrer belga. Posteriorment milità en les files llibertàries, sent el 1910 un dels principals redactors de L’Anarchie. De Bèlgica es traslladà a França. A París es vinculà als medis anarquistes més radicals i va ser processat i empresonat junt amb altres companys anarquistes, alguns dels quals foren condemnats a mort i guillotinats.

Després de complir a França cinc anys de presó, fou alliberat el 1917 i es traslladà a Espanya on ingressà a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Dugué una intensa activitat periodística i va viure intensament la vaga general revolucionària del 1917, de la qual va deixar-ne testimoni escrit en un dels seus primers llibres: El naixement de la nostra força.

Com molts altres militants anarquistes i d’altres corrents ideològics, la revolució russa el portà a Moscou. Durant el trajecte fou detingut de nou per la policia francesa fins que els bolxevics l’intercanviaren per presoners de guerra francesos.

Des de la seva arribada a la Rússia Soviètica participà amb passió en l’edificació del nou règim obrer i en la propagació del moviment socialista a altres països. Va formar part del gabinet Zinoviev al Comitè Executiu de la Internacional Comunista, va ser un dels redactors de la revista Imprecor (Correspondència Comunista Internacional), que informava de la lluita de classes arreu del món. També va ser un dels portaveus de la Internacional juntament amb altres dirigents revolucionaris procedents de les files llibertàries, com Andreu Nin, Joaquim Maurín, Alfred Rosmer, etc., que s’acostaven a Moscou per discutir les seves relacions amb la nova Internacional. Participà en la guerra civil russa com a artiller i posteriorment s’incorporà activament a les lluites dels moviments comunistes d’Alemanya i d’Àustria.

Quan es posaren de manifest els primers signes evidents de la degeneració del poder dels soviets i la seva transformació en poder burocràtic, la qual cosa representà la derrota de la revolució russa, Victor Serge, (a partir de 1923), va lluitar contra l’estalinisme per establir la democràcia obrera i l’internacionalisme socialista, i va ser un dels principals activistes de l’Oposició d’Esquerra vinculada a Trotski. Com la major part dels opositors fou exclòs del Partit Comunista rus el 1928 i més tard, el 1933, detingut i deportat a Orenburg. A principis de 1936 va ser alliberat després d’una intensa campanya internacional en què participaren amics íntims seus, com André Gide i Marcel Martinet, que tenien una gran influència en el si dels moviments revolucionaris obrers de França, Bèlgica i Espanya.

Un cop alliberat, Serge va ser un dels escriptors més actius de l’oposició revolucionària a l’estalinisme. Mantingué una difícil relació amb l’Oposició d’Esquerra i amb Trotski, en el transcurs de la qual debateren, en moltes ocasions sense posar-se d’acord, sobre una sèrie de qüestions passades com la repressió que els bolxevics exerciren contra els mariners i treballadors de Kronstadt que s’havien alçat en defensa dels seus drets i de la seva llibertat, repressió que Victor Serge condemnava, presents com el paper i la política a desenvolupar pel Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) durant la revolució i la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, i organitzatives, Serge defensava la creació d’un front revolucionari ampli en contra de la idea de Trotski de crear una Quarta Internacional. Victor Serge fou també un assidu col·laborador de La Batalla, òrgan d’expressió del POUM.

Escrits

L’obra literària de Victor Serge és molt extensa, inclou una gran varietat de gèneres: la novel·la, l’assaig, la crítica literària, l’estudi històric, la poesia,... D’entre els seus escrits poden destacar-se els següents texts: de Serge anarquista, Contra la gana, El paper social dels anarquistes, Meditacions sobre anarquisme, Els anarquistes i l’experiència de la Revolució russa, i en especial El naixement de la nostra força. De la Revolució russa: L’any u de la Revolució russa, Lenin el 1917 i Allò que tot revolucionari ha de saber. Sobre la lluita contra la burocràcia i l’estalinisme: De Lenin a Stalin, Retrat de Stalin, El destí d’una revolució, 1917-1937, L’assassinat d’Ignasi Reiss, El tombant fosc, 16 afusellats a Moscou, La matança dels escriptors soviètics i L’assassinat polític a l’URSS. Sobre el compromís dels artistes: Literatura i revolució, La tragèdia dels escriptors soviètics. De novel·la: Mitjanit en el segle, Els últims temps, Els anys sense perdó, El cas Tulaev. De poesia: Per una brasa en el buit. Per últim no es poden deixar de mencionar: Memòries d’un revolucionari, text autobiogràfic i potser la seva millor obra, La vida i la mort de L. Trotski, El nou imperialisme rus i Varsòvia traicionada per Stalin.

D’entre els seus escrits, un dels que millor reflecteix l’esperit i les conviccions que durant tota la vida van guiar l’actuació d’aquest rebel, d’aquest revolucionari, és la carta-testament que l’1 de febrer de 1933, poc abans de la seva detenció a Leningrad –avui Sant Petersburg– Serge, militant del Partit Comunista de l’URSS des de 1919 i autor de nombroses obres en defensa de la Revolució Russa, va enviar a alguns amics francesos:

"Sobre tres punts importants, superiors a totes les consideracions tàctiques, sóc i seré, sense importar-me els perills que això pot representar, un resistent absolut, clar, que tan sols callarà si li imposen el silenci:

I. Defensa de l’home.

Respecte per l’home. Cal tornar-li els drets, la seguretat, un valor. Sense tot això no hi ha socialisme. I, pel que fa al cas, sense desdir-me’n ni d’una sola línia del que he escrit sobre la necessitat del terror en les revolucions en perill de mort, vull afirmar que considero una abominació inqualificable, reaccionària, vergonyosa i desmoralitzant la utilització contínua de la pena de mort per la justícia administrativa i secreta. Per a mi, és igualment abominable i injustificable, la repressió mitjançant l’exili, la deportació, la presó gairebé perpètua de qualsevol dissident del moviment obrer.

II. Defensa de la veritat.

L’home i les masses tenen dret a la veritat. No accepto ni la falsificació sistemàtica de la història i de la literatura, ni la supressió de tota informació seriosa a la premsa, reduïda a un simple instrument d’agitació. Considero que la veritat és una condició indispensable de la salut intel·lectual i moral. El que parla de veritat, parla de sinceritat. Dret de l’home a l’una i a l’altra.

III. Defensa del pensament.

Considero que el socialisme tan sols pot engrandir-se en l’ordre intel·lectual mitjançant l’emulació, la recerca, la lluita d’idees. Considero que el socialisme no ha de témer l’error, sempre corregit amb el temps per la pròpia vida, sinó l’estancament i la reacció; que el respecte de l’home pressuposa per a aquest el dret a conèixer-ho tot i la llibertat de pensar. El socialisme no pot triomfar contra la llibertat de pensament, contra l’home, sinó tot el contrari, gràcies a la llibertat de pensar i millorant la condició de l’home".

Consideració final

Victor Serge fou un revolucionari heterodox, un lliurepensador que no es va quedar mai circumscrit al pla de les idees, sinó que va intervenir activament en la realitat del seu temps per intentar transformar-la. La vida li interessava molt, per damunt dels llibres i les teories les quals posava al seu servei. No tenia por a equivocar-se ni tampoc després a rectificar si s’havia equivocat. Per tot això i sent com era internacionalista, va formar part i participà activament en organitzacions i activitats diverses a diferents països, com La Jove Guàrdia Socialista belga, els anarquistes radicals de França, la CNT espanyola, el Partit Comunista de l’URSS, l’Oposició d’Esquerres a Stalin, la crítica a la Internacional trotskista (la IV),... mantenint sempre la seva llibertat i el propi criteri.

També els seus llibres i escrits contenen temàtiques i accents diversos, sense, però, perdre la seva coherència revolucionaria, perquè es corresponen a com Serge va anar afrontant els diversos moments i situacions del procés transformador de la realitat que li va tocar viure.

El pensament i actuació de Victor Serge es fa difícil de classificar, per a desesperació d’aquells que tot ho pretenen etiquetar, perquè fins a la seva mort s’hi combinen un conjunt d’elements de diversos corrents polítics com l’anarquisme, el marxisme revolucionari i el socialisme d’esquerres, sense ser-ne una síntesi, donat que és Serge amb el seu propi criteri qui els selecciona i reelabora d’acord amb el que considera les necessitats de la vida i de l’acció.