Núm. 24 Quart trimestre 2001

Editorial
Nous i vells horrors

L'acció terrorista als EUA és per si mateixa un acte criminal d'impossible justificació i alhora un esdeveniment polític de difícil anàlisi.

Primer ens van voler convèncer de la fi de la història, ara quan es fa evident que la vida continua, ens volen convèncer que cal esborrar el passat i donar un xec en blanc a aquells que ens han conduït fins aquí.

Sembla que tornem a esquemes medievals: uns parlen de guerra santa i els altres de croades. Es poden deixar els designis de la humanitat a individus i institucions que parlen en aquests termes?

Cal recuperar la laïcitat com a valor central de l'acció política. Fa la sensació que s'analitzen els fets més des de la superstició i la religió que des de la raó. Calen doncs polítiques laiques que acullin els immigrats i els facilitin l'exercici de tots els seus drets i deures com a ciutadans. Cal analitzar els esdeveniments i trobar mesures que ajudin a construir un món millor.

Abans d'aquests nous fets el Moviment Laic i Progressista s'ha fet farts de reivindicar un món més igualitari. La forma en què es dóna l'activitat econòmica i financera no ajuda a construir un món global -el planeta terra- sinó a la fragmentació sagnant entre rics i pobres.

Això dóna lloc a una espiral de violència on els països rics financen el tràfic d'armes als països pobres -el 75% del tràfic d'armes és promogut pels països del G-8 (EUA, Gran Bretanya, Alemanya, França, Rússia, Itàlia, Japó i Canadà). Això promou dictadures arreu que asseguren els interessos d'Occident reprimint els anhels populars.

La desesperació de milions d'éssers humans facilita la propagació d'idees religioses cada vegada més intolerants. El fanatisme religiós no ha estat mai en el passat, ni ara en el present, cap solució als problemes, sinó ans al contrari una més gran repressió i eliminació dels drets humans als països on és victoriós. Només cal analitzar la situació de les dones en molts països del món musulmà.

Ens hem fet farts de reclamar un govern mundial que racionalitzi l'economia però, quins principis han de regir les polítiques de l'ONU? Sense dubtar ni un sol instant: el dret internacional dels drets humans.

Vivim en un país on s'ha volgut aplicar a tots els ciutadans els principis del llibre sagrat dels catòlics. Encara avui l'Estat espanyol financia amb 0,5 bilions de pessetes l'Església catòlica. Per aquesta raó podem entendre perfectament els perjudicis de tota mena que sofreixen aquells països on les lleis alcoràniques s'imposen per la força al conjunt de ciutadans.

És més urgent que mai la construcció d'un govern mundial que s'inspiri en polítiques laiques i aconsegueixi, des de la raó, començar a solucionar els problemes que pateixen milers de milions de ciutadans.

Als lliurepensadors ens inquieta pensar, però, que fins i tot en un món més igualitari continuaria havent-hi gent embogida que mataria en nom de Déu. L'optimisme de la voluntat ens pot ajudar a pensar que amb un estat del benestar universal i amb l'accés a la cultura la raó s'imposarà. El combat serà llarg.