Núm. 25 Primer trimestre 2002

Editorial
No tenim por a la llibertat

La por, qualsevol mena de por, però sobretot la por a la llibertat és el pitjor enemic de l’autonomia de la consciència de les persones. La por ens pot ofegar l’enteniment, ens pot fer perdre el sentit de tota mesura a l’hora de jutjar la realitat que ens envolta, a l’hora de jutjar-nos nosaltres mateixos com a éssers amb perspectiva crítica i amb capacitat d’acció. La por ens porta directament a l’anul·lació d’allò que de millor –encara que sigui poquet– tenim els éssers humans. I això és el que està passant.

Sota el pretext de la lluita contra el terrorisme s’estan incentivant actituds, procediments i mesures polítiques, judicials i legislatives fonamentades en l’extensió universal de la por. I si la por s’estén, perilla la llibertat. La que s’havia pogut aconseguir en el món occidental després de tants anys de combat per la democràcia i per la igualtat de drets. La llibertat que fa que, malgrat tot, els individus que viuen en aquest espai geogràfic i històric, siguin els que poden sentir-se més segurs d’arreu del món. I no pas a l’inrevés. El que ens pot donar certa seguretat és, precisament, la llibertat de saber-nos ciutadans més o menys protegits pel dret davant l’arbitrarietat, més o menys defensats per la legislació enfront de la tirania, més o menys protegits per un mínim marc de cohesió social -encara que sigui tan prim i pretenguin aprimar-lo encara més- davant les incerteses de la precarietat econòmica i laboral.

Exactament el contrari del que gent com Bush i Aznar –i Toni Blair– volen fer-nos creure. La dreta, que sempre és, al mateix temps, mare i filla dels autoritarismes –tinguin el nom que tinguin– aprofita l’ofensiva dels fanatismes polítics o religiosos per vendre falsa seguretat a canvi de les llibertats civils i dels drets democràtics. Amb l’excusa del terrorisme –que el lliurepensament no es cansa de denunciar, però que, massa sovint, pot semblar posat al servei d’obscurs interessos regressius partidaris de la por igual que el mateix terrorisme– volen limitar la llibertat de moviments –sobretot de les persones de determinats origens ètnics o territorials... com si no la tinguessin ja prou limitada–, entorpir la dels qui fins ara se’n sentien deslliurats, transgredir tots els mandats judicials per empresonar algú sense proves i en absència de garanties jurídiques, carregar-se les més prudents tradicions jurídiques del moll de l’os de les democràcies liberals, retallar la llibertat d’expressió en nom d’una pretesa unanimitat "patriòtica" falsament constitucional, reforçar la pedra de toc del pensament únic capitalista, augmentar els beneficis de les grans empreses de l’armament i de la seguretat i, paral·lelament, reduir les plantilles de les altres, i fins i tot accedir al control de la informació més privada –les agències d’investigació policial, l’FBI per exemple, podran accedir als sistemes informàtics d’ús particular, sense cap necessitat de provar-ne la perillositat o l’ús amb finalitats violentes o d’incitació a la violència–...

Els terroristes, si això no s’atura, se n’hauran sortit. Hauran aconseguit debilitar la resistència espiritual de la democràcia, que és la garantia de la llibertat. Hauran aconseguit, per exemple, que el govern nord-americà apliqui judicialment la seva mateixa lògica (els tribunals militars). Els governs dels Estats Units i molts dels de la Unió Europea contribuiran a enfortir els mecanismes de defensa dels interessos dels més poderosos –com si no en tinguessin prou– i no tocaran, –faltaria més!– els paradisos fiscals ni la llibertat de moviment de capitals amb finalitats especulatives, que els segueixen enriquint (i dels quals també se n’aprofiten els terroristes). Som els ciutadans comuns els que podrem notar les retallades a la llibertat, a l’hora d’expressar-nos, de comunicar-nos, de participar en el debat públic, de viatjar o d’exercir la crítica política. Les màfies terroristes, que també són grans grups de poder, ho notaran poc o gens. I se’n faran un bon fart de riure. Nosaltres no ens sentirem més segurs, però segurament serem menys lliures.

Per combatre el terrorisme poden caldre mesures policials, però no contra el conjunt dels ciutadans, només, si de cas, contra els terroristes. Cal també fer el contrari del que s’està fent, i construir un marc universal de garantia de drets i de justícia econòmica i social, per al qual, avui, hi ha prou recursos financers. És bo empresonar les màfies violentes de qualsevol signe, perquè atempten contra la nostra llibertat, però no a canvi de bombardejar població civil innocent ni de fer-nos perdre la mateixa llibertat amb aquesta excusa. Nosaltres volem defensar les garanties i els drets per a tota la ciutadania, precisament perquè puguem sentir-nos segurs. I no ens podem sentir segurs sense sentir-nos lliures.

I com que no tenim por a la llibertat, volem defensar la utopia del respecte als drets humans –a tots els drets– que, cada cop més, voldrà dir també la defensa de la llibertat democràtica, de tota la democràcia.