 |
|
Núm. 26 Segon trimestre 2002
|
|
|
|
Botellón?
Joffre Villanueva, president del Consell de la Joventut de Barcelona
Para ganar, de forma natural,
el puntito que te falta
(Anunci dApiserum a TV)
Botellón era una paraula que molta gent desconeixia fa ben
poques setmanes, per bé que era dús comú
entre la gent que coneix les polítiques de joventut de la
resta de lEstat, sobretot pel que fa a làmbit
de salut. En poc temps nhem sentit a parlar molt, sha
convertit en una expressió quotidiana per definir un hàbit
que en gran part desconeixem.
Bàsicament, el botellón és el consum dalcohol
per part de gent jove al carrer. Arriba un grup de joves, compra
les ampolles en qualsevol botiga, i sinstal·la en una
plaça o carrer a xerrar mentre es pren uns combinats. A moltes
ciutats dEspanya, això shavia convertit en un
fenomen massiu i habitual. Ara això es vol impedir mitjançant
la prohibició (1).
Com que el lector o lectora dEspai de Llibertat ja sap com
van les coses, ens saltarem la part de crítica a les polítiques
restrictives o prohibicionistes (un debat-cortina de fum), i intentarem
anar una mica més al fons de la qüestió. Que
les polítiques prohibicionistes són un fracàs
com una casa (2) és sabut de tothom, fins i tot de la gent
que ha fet aquesta llei, així doncs, per què es fa
la llei? Per afavorir els joves?
En primer lloc hem daclarir si es tracta dun problema
de salut o és una qüestió dordre públic.
Si tenim presents les protestes veïnals que precedeixen la
decisió del Govern de Madrid de legislar, podrem pensar que
es tracta del segon element. Hi podem afegir que el congrés
Jóvenes, Alcohol y Drogas (un nom que és tota una
declaració dintencions) es va realitzar després
que el govern prengués la decisió, no abans (curiosa
manera dentendre un congrés). No importa, doncs, la
possible alarma social produïda pel consum dalcohol,
sinó locupació massiva i lúdica de la
via pública per part de la gent jove (i això sí
que provoca alarma social).
En segon lloc, val la pena fer una valoració de les polítiques
que en làmbit estatal shan fet i que afecten
als joves. Precarietat laboral del 70%, Llei Orgànica dUniversitats,
impossibilitat demancipació... Hi podem afegir la criminalització
a què han estat sotmesos els moviments socials impulsats
majoritàriament pels joves en els darrers anys, i que shan
estigmatitzat segons la ja clàssica equació: crític
amb el sistema = okupa = etarra = violent. No sembla que aquest
govern tingui entre les seves prioritats ajudar la gent jove a definir
un projecte de vida propi, doncs. La precarietat, la provisionalitat,
la immediatesa són els trets que defineixen la nova condició
juvenil.
En tercer lloc el mètode per tirar endavant les propostes
legislatives, tant a nivell estatal com català, sense consultar
els interlocutors més vàlids (Consejo de la Juventud
de España, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya),
que només han pogut dir la seva a pilota passada.
Si una llei no ha de servir per a res, i això ja ho sabem
dentrada, i a més no sha consultat absolutament
ningú, aleshores haurem de pensar que té motivacions
propagandístiques, que es fa electoralisme, vaja. I quin
electoralisme fan el PP i CiU? Quin missatge transmeten a la societat
amb aquesta iniciativa? El que els Governs transmeten a la societat
és que ells (i sobretot la policia) tractaran la gent jove
com es mereix, ja que els pares no shi atreveixen. Als joves
sels ha de tractar amb mà dura i disciplina, aquest
és el veritable rerefons de la llei del botellón.
Com a missatge, és prou clar i contundent.
Com que en una campanya publicitària es vol convèncer
el client però sobretot sel vol fidelitzar, haurem
de veure quin efecte té això sobre els joves. En primer
lloc generar-los una esquizofrènia aguda. Si no ja mexplicareu
com es pot ser cada vegada més guapo, més prim, més
llest, més simpàtic, follar cada cop més i
millor, no ficar-se en política, consumir pels descosits,
tot això sense posar-se fins al cul de psicòtrops.
És impossible. I quan thi poses, zas! Ets un borratxo
i te la fotrem. Perquè és clar, si tu tens uns límits,
i veus que "col·locant-te" una mica els superes
(que és el que se texigeix), doncs endavant. Però
sobretot, el que estan generant és un país de conservadors,
apel·lant a lanimal autoritari que tots tenim dins
(i més en una societat com lespanyola, que ho ha mamat
durant 40 anys).
1. A Catalunya el consum dalcohol a la via
pública ja es penalitzava, per tant lúnic canvi
aprovat ha estat augmentar ledat mínima de consum als
18 anys.
2. El 85% dels joves dentre 14 i 19 anys ha tastat lalcohol,
si bé sembla que només un 1% en beu cada dia. Enquesta
de salut als adolescents de la ciutat de Barcelona 1999, Fundació
Santiago Dexeus.
|
 |