Núm. 26 Segon trimestre 2002

Porto Alegre 2002
Raimon Goberna, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Fa cert temps que tornem a parlar d’energia: la millora en l’eficiència energètica de la maquinària que utilitzem persones i empreses no ha impedit que el consum energètic es dispari en els darrers anys i actualment la demanda és molt superior a la que era tan sols fa 10 anys. Centrant-nos en el camp elèctric, veiem que estem al límit del col·lapse, que no s’han plantejat alternatives serioses i que no hi ha debat social. Debat que hauria de permetre a la ciutadania entendre quins són els elements més importants de producció d’electricitat i quin és el potencial del nostre país, per exemple, en utilització d’energia solar. Aquesta manca de debat és simptomàtica, ja que coincideix en un moment en què el govern central planteja un esborrany energètic que comporta una no recerca de nous models energètics, mantenint la pressió nuclear en un terç de la producció energètica total a l’estat i deixant la resta a centrals de cicle combinat i d’altres tipus: no es parla d’energia solar, i això que ara ve l’estiu.

I això que té a veure amb el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre? El debat sobre el desenvolupament energètic a Europa i al nostre país és complex. Hi ha molts factors a tenir en compte: contaminació immediata, gestió de residus, cost del diner, aprofitament de recursos naturals, etc. Aquests són els debats que haurien de socialitzar-se, com el del pla hidrològic, com el de l’educació. Aquest és un dels puntals de Porto Alegre. Hem de lluitar perquè la informació que ens arriba sigui objectiva, i sobretot cal millorar els mètodes de participació democràtica, és necessari plantejar espais i moments en els quals es pugui escoltar la ciutadania, perquè del que parlem és de decisions polítiques que afecten positivament o negativament a la societat. I aquesta ha de poder dir què en pensa. A títol informatiu, el darrer referèndum que es va dur a terme a Espanya és el de l’OTAN, no hi ha hagut cap altre tema de suficient importància des d’aleshores? Potser sí.

Però no només és això. El desenvolupament energètic del nostre país té sortides diverses: no només l’energia nuclear és una resposta vàlida. El govern del PP evita el debat esperant la proximitat del col·lapse i la manca de reflexió pública, això els permetrà a mig termini liquidar la moratòria de construcció de centrals nuclears i plantejar-les com a única alternativa viable de desenvolupament energètic (1). Tots sabem que l’energia nuclear sembla neta a primer cop d’ull, però que no és sostenible, que els residus són difícils de manejar i l’únic que es fa és emmagatzemar-los en grans espais esperant que passin els anys. A Porto Alegre es proposa que el desenvolupament energètic sigui sostenible i just, no només per estètica: l’herència que deixem és d’un món ple de residus intractables, efectivament potser encara estem massa a prop dels simis.

A Porto Alegre es diu que si el desenvolupament econòmic ha de ser global, ho ha de ser també el desenvolupament social. Tornant al tema de l’energia: en aquests moments els països on es construeixen més centrals nuclears són països en vies de desenvolupament (l’Índia n’és un exemple). Dues qüestions a títol de reflexió: quina serà la inversió en seguretat en aquestes centrals? acabarem comprant energia elèctrica –nuclear– a països tercers per evitar riscos? no sembla que aquest sigui un model de futur, ni sostenible ni just per a aquests països. Més enllà, el fet que un país construeixi centrals nuclears té efectes clars sobre els països del voltant, com es va demostrar amb el terrible accident de la central nuclear de Txernòbil.

Els debats del Fòrum Social Mundial són crítics amb els models neoliberals de globalització, però proposen alternatives: es poden dissenyar models energètics sostenibles a nivell regional, i hi ha sistemes de producció energètica que tenen un impacte molt inferior, l’energia eòlica i l’energia solar han demostrat ser útils per al desenvolupament humà. No en va, a la coneguda multinacional del petroli BP, que normalment vol dir British Petroleum, s’avancen a dir orgullosos que BP també pot voler dir Beyond Petroleum (2). I efectivament la BP és una de les principals constructores de plaques solars del món. Pot ser que a la BP tinguin més vista que al PP? segurament...

Aquests i d’altres debats són els que hem tingut els darrers mesos, entre fòrums socials mundials, com el de Porto Alegre, principal encontre internacional de globalitzadors alternatius, amb els "popes" corresponents (3); cimeres de caps d’estat a Barcelona i altres moments. El Fòrum Social de Barcelona (4) ha estat un espai interessant de debat i reflexió sobre globalització, i així seguirà, perquè l’energia és un tema, però la resolució de conflictes, la participació democràtica, l’especulació financera descontrolada, el treball i la discriminació de la dona en són d’altres, cadascun tant o més difícil de desenvolupar des d’una òptica justa, sostenible i democràtica. Així i tot, un altre món és possible, no ens equivoquem.

1. I jo em pregunto, què passa amb l’energia solar? Parleu amb en J. Miralles, ell potser ho sap.
2. Més enllà del petroli.
3. A títol d’exemple, enguany hi havia: Vandana Shiva, Naomi Klein, Bernard Cassen, M. Vázquez Montalbán, Rigoberta Menchú, Susan George... persones accessibles i molt interessants, que es mouen en tot l’espectre de les esquerres. A Porto Alegre se sentien crítiques a la Socialdemocràcia, al·legant la presència d’algú que potser n’era?
4. Agrupació d’organitzacions que debaten sobre els models de globalització existents i que generen propostes constructives al respecte. Hi ha els sindicats, els partits de l’esquerra, els consells de la joventut, les federacions d’ONG, etc.