Núm. 27 Tercer trimestre 2002

L’esplai: un espai de creixement per a monitors i monitores.
Mar Llopis, vicepresidenta d'esplac

L’esplai és un espai per als infants, un espai on, acompanyats per un grup de joves aprenen en base als valors de la laïcitat i el progrés, es responsabilitzen de petites accions i aprenen a conviure.

Però, des de la meva opinió, l’esplai és, també, un projecte que un grup de joves emprèn per tal de donar sortida a les seves inquietuds. Un o una jove que s’implica en un centre d’esplai és, generalment, una persona socialment inquieta, un ciutadà o ciutadana compromès que pren consciència de les coses que passen al seu voltant i que reacciona en conseqüència. L’esplai és, per a aquests joves, un espai de formació per a la ciutadania. Els joves aprenen a canalitzar les seves idees, els seus valors. Aprenen a organitzar-se com a equip i a responsabilitzar-se. I el que és més important, a aplicar-ho en un projecte concret, un projecte d’educació d’infants basat en la laïcitat, com a forma de vida, i en el progrés, com a direcció del camí.

Al llarg del seu pas per l’esplai, el o la jove passa per diferents etapes, unes etapes que van progressivament augmentant la seva responsabilitat en el projecte. En un primer moment, el noi o noia probablement no és conscient de tots els motius que l’empenyen a acostar-se al grup d’esplai. Sovint hi arriben de la mà d’un amic o amiga, o perquè des de petits han estat a l’esplai i els sembla que és el que s’ha de fer els caps de setmana. Tot i que els motius de buscar amics, parella i companyia pesen moltíssim (diria que el més normal és que tota persona busqui en major o menor mesura aquests objectius), jo insisteixo que hi ha alguna cosa més, hi ha aquesta inquietud per prendre part en la construcció d’una societat més justa, de conèixer el que passa i poder-hi dir la seva... segurament, els monitors que no busquen aquest camí a l’esplai no seran monitors molt de temps. Pocs podran, només per tal de tenir amics, dedicar a l’esplai tots els caps de setmana, estar-se dies entre setmana de reunió fins tard, passar vacances d’estiu i primavera a la muntanya, etc. Si no es viu l’aventura de l’esplai com un projecte propi, com allò que realment volem fer, no ho viurem molt de temps.

Amb el pas del temps, el monitor va prenent consciència d’aquest compromís que l’implica amb la vida de l’esplai. Comença a adonar-se’n de la potencialitat del projecte i, per tant, busca la manera de donar-li tot el ressò possible. És l’etapa en què els monitors que ja porten algun temps a l’esplai comencen a participar en projectes de col·laboració amb altres associacions de la zona i amb esplac. Reconeixen, d’aquesta manera, que l’esplai és un projecte amb capacitat d’acció i de transformació social. També prenen consciència d’un altre element: que l’esplai no és només de l’equip de monitors. Hi ha els infants i els pares, i amb el reconeixement d’aquests com a protagonistes del projecte, s’obrirà a la seva participació activa. Probablement, una de les majors dificultats pel que fa a la participació dels infants a l’esplai són els mateixos monitors, ja que viuen el projecte com a molt seu i se’ls fa difícil escoltar els infants i donar-los cabuda. La possibilitat dels monitors de col·laborar amb els pares i mares de l’esplai és una oportunitat ideal de formació: la diferència d’edat, de preocupacions, d’actitud entre uns i altres requereixen d’un gran esforç per part dels monitors a l’hora de liderar un projecte conjunt. En aquesta etapa el monitor se n’adona, també, del significat ple de l’acció d’educar. Pren consciència que mitjançant la convivència amb el grup d’infants i/o adolescents està transmetent-los uns valors, i entén que si aquesta acció es planifica i s’elabora conscientment és molt més profitosa.

El monitor arriba a una etapa en què és plenament conscient del projecte que té entre mans, ha adquirit una sèrie d’habilitats socials, ha adquirit moltes capacitats d’organització, lideratge i negociació. Cal ara que vetlli perquè els joves que es van incorporant a l’esplai tinguin l’oportunitat de formar-se i, per tant, ha de deixar espais de participació. Sovint, això vol dir que els monitors amb aquesta experiència deixen l’esplai i, en el millor dels casos, marxen a altres projectes socials. No és que això estigui malament, estem formant futurs dirigents, però caldria pensar en la manera com tot aquest coneixement que hem adquirit no abandoni del tot el centre d’esplai.

En definitiva, crec que a l’esplai hi ha un veritable compromís per part dels monitors principalment vers l’associació i vers la transmissió i el treball en base a uns valors, amb la finalitat de la transformació de la societat. Per la construcció d’un món millor.