Núm. 28 Quart trimestre 2002

Editorial
Dret a l'espai públic

Aquest número de la revista és un pèl diferent. Trobareu un monogràfic d’extensió bastant superior a l’habitual, que s’ha menjat –aparentment– altres seccions habituals. Però és que hi ha dues bones raons.

Primera: l’actual situació d’irracionalitat caòtica d’una societat occidental en procés creixent de militarització, com a conseqüència de l’unilateralisme de l’administració Bush –i dels seus lacais Blair, Berlusconi i Aznar– que s’aguanta al damunt de dues potes –el dogmatisme fanàtic d’una concepció del món inspirada per la dreta confessional més fonamentalista i els interessos descarats de les grans empreses financeres i energètiques (per cert, ¿sabeu que alguns dels seus principals accionistes tenen molta incidència en aquests governs...?)– qüestiona greument el dret a gaudir de l’espai públic –de la convivència ciutadana– en condicions de pau i de llibertat. I una de les garanties d’aquest gaudi és, precisament, la laïcitat. Com a superació del fanatisme intolerant i de les mentalitats esclerotitzades en una sola percepció de la realitat. L’altra, és la justícia social i econòmica.

Segona: El mes de juliol, la Fundació, amb la col·laboració d’algunes associacions amigues que també treballen per l’aprofundiment de la democràcia i la defensa de la laïcitat, va organitzar, a Barcelona, la II Trobada per la Laïcitat a Espanya. Sota el títol, precisament, de Laïcitat i dret a l’espai públic. Des d’aquí tornem a agrair, una altra vegada, l’aportació de totes les persones que, amb la seva participació, van fer possible aquesta trobada. D’aquelles jornades en van sorgir algunes ponències prou sucoses que van generar un debat interessant. Pensem que incloure’n alguns resums contribueix a mantenir viu aquest debat permanent i a afirmar, més que mai, la nostra convicció que els individus tenim dret a autodeterminar-nos, en pau i en llibertat, en totes les esferes de la nostra vida. Perquè així serem més feliços. I que d’aquí es deriva, també, el dret a la intervenció en la vida cívica, en l’organització dels processos de decisió que afecten la vida col·lectiva. El dret a l’espai públic, doncs, entès com el dret a la participació en la construcció de la Ciutat (en tots els àmbits possibles).

El pensament laic és l’antídot contra la intolerància, el tancament dogmàtic i el comunitarisme tribal; per tant, és condició d’accés dels individus a l’espai públic, en igualtat d’oportunitats i sense restriccions ni reserves. Aquesta és la base de la democràcia.