 |
| Núm. 31 Tercer
trimestre 2003 |
|
|
|
Editorial
Fins i tot els ximpanzès?
Una dona llesta, com la majoria, que ha dedicat la vida a defensar
la vida —valgui la redundància— ens ajuda a fer
campanyes electorals. La Jane Goodall ha arribat a la conclusió
que aquesta defensa de la vida (la del brindis Per la vida! dels
tan oblidats pioners socialistes fundadors de l’Israel dels
kibbutz) porta del compromís amb l’estudi dels primats
superiors —els nostres germans ximpanzès, sobretot,
amb els qui compartim el 99% (o més?) del material genètic—
a la defensa de l’equilibri ecològic, i d’aquest,
a la política. Perquè no hi ha alternativa factible
al caos destructiu: enfront de la barbàrie, la racionalitat
democràtica. I això només ve de l’esquerra
(malgrat els defectes), com la història —de la que
tan poc aprenem— no para d’ensenyar-nos....
Jane Goodall, experta en ximpanzès, escriu:
"Si ens quedem a casa, espantats, el terrorisme haurà
guanyat la batalla. I això ho pagaran els nostres fills i
els nostres néts. Aquest missatge estava funcionant, però
aleshores va arribar l’Iraq, ignorant aquests milions de persones
protestant arreu del món. La coalició liderada per
Bush, a la qual dissortadament s’hi va unir el Regne Unit,
i el mateix va fer Espanya, i molts països que van rebre diners
per afegir-s’hi, com el Paquistan... ¿Podrem evitar
un atac a Síria? ¿On anirà a parar tot això?
Què ha de fer la gent, enfront d’això? La clau
és adonar-se’n que tots som importants i podem fer
alguna cosa. Pensem en els problemes mediambientals, per exemple.
Si tots fem alguna cosa cada dia... Per descomptat, si deixem el
tap obert perquè se’n vagi l’aigua, no marcarem
la diferència. Si creiem que no serveix per a res estalviar
una mica d’aigua, apagar els llums, reciclar, perquè
som un més entre 6.000 milions, mai no podrem marcar la diferència.
Però si ho fem tots, el món canviarà. Si tothom
que pot fer-hi front fa eleccions ètiques amb el que compra,
el món canviarà perquè s’acabarà
el negoci de les companyies que no respecten el medi o no tenen
ètica. No cal ser ric per fer això. Amb la pau passa
el mateix. Hem d’adonar-nos-en que les nostres veus compten,
i expressar-nos. És massa fàcil pensar que simplement
perquè aquestes manifestacions han estat ignorades no val
la pena expressar-se. Sí que val la pena. Hem de continuar
apostant per la democràcia. O per la pau. I el primer que
s’ha de fer és escollir polítics adequats en
els nostres Parlaments. Hem de fer sentir les nostres veus de manera
no violenta. Amb aquest volum no se’ns pot ignorar".
Volem fer sentir la nostra veu, a Catalunya, a Espanya, al món,
per la pau, per la democràcia, per la convivència
sostenible. Per una ètica de la raó humanista. Per
la dignitat de tots. Per una mica de poesia, atès que sota
les llambordes hi ha la platja. La sang és roja i el cor
és a l’esquerra. A les esquerres, aquesta tardor i
la propera primavera. De tot cor.
|
 |