Núm. 30 Segon trimestre 2003

Recomanacions

Núm. 32 Quart Trimestre 2003

L’effroyable imposture. Aucun avion s’est écrasé sur le Pentagone
Thierry Meyssan. Carnot, 2002.
La gran impostura. Ningún avión se estrelló en el Pentágono
Thierry Meyssan. La esfera de los libros, 2002.

Les primeres fotografies de l'atemptat contra el Pentàgon van intrigar Thierry Meyssan, observador sempre atent a l'actualitat internacional. Posteriorment, la confusió i les contradiccions de les declaracions oficials –incloses les que es van fer sobre el World Trade Centre– el van portar a fer la investigació que detalla en el llibre.
Segons l'autor, la versió oficial no aguanta una anàlisi crítica. La seva tesi apunta cap a un muntatge però, sobretot, obre molts interrogants. I, el que és més important, posa en dubte la legitimitat de la resposta americana de "la guerra contra l'eix del mal". Enfront de la visió simplista del món que ens volen vendre, el llibre ens rercorda contínuament que tot és més complicat i ple de matisos.

Totes les informacions que aporta estan referenciades i el lector les pot consultar: són documents de la Casa Blanca, del Departament de Defensa i declaracions dels dirigents civils i militars americans a la premsa internacional.
(G.M)

www.reseauvoltaire.net
La Xarxa Voltaire per la llibertat d’expressió (Réseau Voltaire pour la liberté d'expression) és presidida per Thierry Meyssan, periodista i escriptor. És un portal d’informació que es defineix com "una organització militant que té per objectiu la promoció de les llibertats i de la laïcitat. Situa la seva acció en el camp de la informació, no comenta l'actualitat sinó que verifica la veracitat de la comunicació oficial i porta a terme les seves pròpies investigacions. El seu treball té lloc en tres etapes: la investigació, l'anàlisi i la difusió de la informació". Moltes de les informacions es poden trobar en castellà a www.redvoltaire.net.
(G.M)

La pelota vasca. La piel contra la piedra.
Una pel·lícula documental de Julio Medem. (Espanya, 2003).
A mi m’agrada llegir, encara, Fernando Savater. Però, sincerament, després de veure aquesta aproximació a una –em sembla– sincera invitació al diàleg, no puc entendre per què va negar-se a col·laborar-hi. No entenc prou bé algunes crítiques dels qui diuen que Julio Medem no és imparcial o que dóna massa camp als autoanomenats representants de postures que -encara!- algú gosa anomenar d’"esquerra" abertzale. (Per què, d’esquerra, si són uns essencialistes dogmàtics...?)... I així queda de clar a La pelota vasca. N’hi ha alguns –que pensen diferent– i que volen trobar-se en el terreny comú del diàleg civil i polític (i aquí n’hi ha de nacionalistes i de no nacionalistes). N’hi ha d’altres (nacionalistes i no nacionalistes) que no saben posar-se d’acord per parlar –potser perquè tampoc no pensen gaire– Els primers –entre més de 70 persones (intel·lectuals, polítics, víctimes del terrorisme...), són l’exemple més clar que sí que és possible dialogar. I deixar retratats els qui no ho fan, siguin d’ETA o del PP (cal remarcar l’excepció de representants de la UPN, la secció del PP a Navarra). A més, és un film ben fet, malgrat el seu caràcter de document i de testimoni.Amb un participant que hauria de tenir un futur brillant si la racionalitat acabés per imposar-se: Madina, dirigent de la JSE, víctima directa de la violència i veu de la raó radical, de la pau i de la democràcia.
(V.M.O)