Núm. 33 Primer trimestre 2004

Carta a la joventut
Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques de la UPF

El fet que s’ha silenciat la nostra història fa que no conegueu els enormes sacrificis que milers i milers de persones han fet perquè tinguem democràcia.

La generació dels meus pares va lluitar defensant el govern democràticament escollit, la República Espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va introduir els canvis més importants en la primera meitat del segle XX. La República va introduir l’escola pública, la seguretat social, la sanitat pública, la reforma fiscal progressista, les pensions, la reforma agrària, i moltes altres reformes que van antagonitzar interessos privilegiats que van animar el cop militar, resistit per la gran majoria del poble català i del poble espanyol, cosa que explica que no poguessin vèncer durant tres anys, tot i el recolzament que Hitler i Mussolini els van donar.

La meva generació va lluitar per la democràcia, per la llibertat i per la identitat catalana. Es va afusellar, empresonar, torturar i enviar a l’exili milers i milers de nosaltres. I és la lluita de milers i milers de persones la que va forçar que s’establís la democràcia. Mai no us oblideu d’això. Als anys 1974–1977, Espanya i Catalunya van tenir el major nombre de vagues polítiques a Europa.

Ara és el temps de la vostra generació. Tenim encara una democràcia incompleta i un estat del benestar insuficient. Aquesta és la vostra feina. No votar i no participar és un insult als milers i milers de catalans i espanyols que van patir enormement perquè pugueu fer-ho.

Però votar no és suficient. Us heu de mobilitzar per completar la nostra democràcia i per desenvolupar el nostre estat del benestar insuficient. Les dretes de sempre, que controlen els majors mitjans d’informació, us ignoraran, us marginaran, us insultaran i us reprimiran. És el que han fet sempre. Però creieu-me, que si us mobilitzeu a favor de les classes populars i amb elles, podreu aconseguir allò que molts dels nostres pares van somiar i van perdre, allò pel que nosaltres vam lluitar i vam iniciar, allò que vosaltres hauríeu d’acabar.