Núm. 35 Tercer trimestre 2004

Cooperatives
Antoni Castells i Duran, doctor en Economia

En aquests temps en què assistim a l’esclat del triomf del capitalisme salvatge...

A l’exaltació desenfrenada de la competitivitat: res a veure amb ser competent, és a dir capaç de fer bé alguna cosa, sinó equivalent a no tenir escrúpols per fotre l’altre: el veí, el company, etc. per tal de fer-te tu un forat, és a dir, fer realitat allò de que l’home és un llop per a l’altre home.

Al culte al consumisme: res a veure amb tenir el necessari per poder fruir de la vida, per viure de forma folgada i agradable, sinó equivalent a la compra compulsiva i frustrant de béns i serveis per tal d’evitar el col·lapse de la màquina de producció capitalista.

A la veneració de la seguretat: res a veure amb poder deixar oberta la porta de casa sense perill, ni a que els ciutadans disposem de les garanties necessàries enfront de les actuacions arbitràries del Poder, sinó equivalent al control i repressió que aquest exerceix sobre la nostra vida, envaint la nostra intimitat, impedint la nostra llibertat de moviments i de pensament, per tal que ell, el Poder, ens pugui continuar oprimint impunement.

A l’imperi de la por: por al cap de la feina, al policia, al terrorista, a l'estranger, al jove, al veí, al company. Por a l’altre, por a expressar la pròpia opinió, a lluitar contra allò que es considera injust, a decidir, al futur, por a no tenir feina i no poder menjar, a menjar i a que et pugi el colesterol, a no tenir un habitacle on viure, a que tenint-lo es cremi o et robin, por a viure amb dignitat, a viure com un home/dona lliure, por a la vida, a la imaginació, a la creació, i por a la mort, por, por, por...

A la manca d’il·lusió en el futur individual i col·lectiu, que porta a l’apatia i a l’aïllament, a la manca de perspectives, a ser incapaços de mirar més enllà del propi melic i a la depressió.

En aquests temps, però, també està creixent la disconformitat i la resistència als "valors" i institucions que ens han portat on som, està creixent el sentiment de rebel·lió contra el sistema que ens explota i oprimeix. Aquí es troba un bri d’esperança, les brases que poden encendre un nou foc que destrueixi el que està podrit, escalfi els nostres cors i pugui il·luminar el futur.

Per tal d’ajudar a mantenir les brases i convertir-les en foc, cal plantejar alternatives i desenvolupar iniciatives que ens ajudin a transformar-nos, fent-nos millors: més lliures, més alegres, més justos..., i que al mateix temps mostrin que un altre món més solidari, més sostenible, més amable.... és possible, que una altra forma d’organitzar la nostra vida i la nostra societat és possible. Una d’aquestes alternatives és anar constituint una xarxa de cooperatives el més extensa possible.

En primer lloc, però, cal tenir en compte que amb el terme cooperativa s’expressen sovint realitats força diferents, tal com també succeeix amb d’altres termes com democràcia, socialisme, etc.

Aquí es parteix de la caracterització i ensenyaments d’Albert Pérez Baró, una de les persones, al meu entendre, més emblemàtiques i representatives del cooperativisme català i que millor ha sabut recollir l’essència del cooperativisme com a moviment emancipador. A. Pérez Baró, sense negligir la importància de les altres branques de cooperació, considerava la del consum com a eix vertebrador d’una veritable reforma del sistema econòmic actual.

Des dels mitjans de tergiversació i manipulació, mal anomenats de comunicació, des dels organismes internacionals i les instàncies públiques i privades, es vol convèncer tothom que el seu major interès està en la total entrega i subordinació a l’empresa en la que treballa.

D’acord amb això, l’home, sigui quin sigui el seu lloc a la jerarquia social, ha de viure exclusivament al servei de l’empresa, no ha de tenir cap altra finalitat que la prosperitat de l’empresa. Així l’empresa es una espècie de monstre devorador d’homes que van caient esgotats, espremuts, desmanegats, emmalaltint mentalment i físicament fins a morir de càncer o d’infart de miocardi.

Però al costat d’aquestes empreses, ja siguin capitalistes o estatals, que exigeixen que l’home estigui per complet al servei de l’empresa, hi ha un altre tipus d’empresa: les cooperatives, amb unes característiques diferents.

Una empresa "normal" es constitueix en base a l’aportació de capitals i serà sempre la seva quantitat la que determinarà els acords que es prenguin. En la societat anònima, prototipus de l’empresa moderna, els seus membres no compten com a tals, sinó tan sols en raó del nombre d’accions que tingui cadascú. La capacitat, la intel·ligència, la iniciativa, el dinamisme no tenen cap valor, només té valor el diner, la seva rendibilitat, el benefici que se'n tregui i tota la resta hi està subordinat.

L’empresa cooperativa, pel contrari, és essencialment una associació de persones que s’uneixen per a l’obtenció d’unes finalitats concretes que els són comunes i que els afecten directament, però sense ànim de lucre.

En la cooperativa de consum, s’uniran per obtenir articles d’ús i de consum en les millors condicions de qualitat i preu. En la industrial ajuntaran el seu esforç de treball, prescindint de l’intermediari capitalista, per tal d’obtenir així el producte íntegre de la seva activitat professional.

Si la cooperativa és del camp, els homes s’ajuntaran per obtenir els estris de treball, les llavors i els adobs en les millors condicions possibles; i per tal de col·locar en el mercat, de la manera més avantatjosa, els productes del camp. I en ocasions també per a la transformació industrial d’alguns d’aquests productes.

En la cooperativa d’habitatges, la unió es farà per obtenir una llar, no tan sols en les millors condicions econòmiques, sinó també amb el màxim de confort i de seguretat.

Qualsevol que sigui la finalitat de la cooperativa, que poden ser de moltes menes, serà sempre la que interessi als seus membres com a persones físiques, com un servei que l’empresa els ha de fornir, però mai la de la rendibilitat dels capitals que s’hi hagin aportat.

El capital que precisa l’empresa cooperativa, tant si és aportat pels propis cooperadors, com si prové de préstecs de tercers, mai no tindrà cap dret i només gaudirà d’un interès fix, mai superior a l’interès legal.

Enfront de l’empresa capitalista que té per finalitat l’obtenció del màxim benefici del capital, l’afany de lucre, l’empresa cooperativa actua per esperit de servei, servei al consumidor, servei a l’obrer, servei a l’agricultor,...

En l’empresa cooperativa cada cooperador té els mateixos drets, pel fet mateix de ser-ho. Dret a fiscalitzar la marxa econòmica de l’entitat, a exercir el vot a les assemblees, a ser elegit per als càrrecs directius. Estableix, per tant, una veritable democràcia econòmica al seu si.

Pel que fa als excedents que puguin existir, aquests es distribueixen segons l’ús que s’hagi fet dels seus serveis o dels serveis que s’hi hagin prestat en el cas de les cooperatives industrials.