Núm. 37 Primer trimestre 2005

Editorial

Amb el Govern, per la democràcia

Uns quants reformistes moderats —moderadíssims!— volen fer allò que s’hagués hagut de fer al segle XIX (com a molt tard) si aquest hagués estat un país mínimament civilitzat. Òbviament, no va ser així. Un país mínimament civilitzat és aquell on es garanteix un màxim de llibertats civils, públiques i privades, d’igualtat d’oportunitats, de benestar social i de capacitat de gaudi de l’espai públic. Sense exclusions ni privilegis. I, per això, cal impedir que els qui tenen privilegis educatius, socials, fiscals, jurídics, en continuïn tenint. Cal aconseguir que els qui es creuen amb el dret únic de monopolitzar el que ells entenen per la veritat, se n’adonin que això, per molt inversemblant que els sembli, és una qüestió que només pot afectar la seva consciència privada, però que mai —però és que mai!— pot recaure en els qui tenen una altra mena de consciència. O de criteri. O de visió ètica de la vida. Totes les opcions de vida lliurement escollides i respectuoses amb les dels altres han de tenir el mateix tipus de vincle amb l’estructura cívica democràtica que ens vincula, a tots, en el mateix espai. Ningú no ha de creure’s amb més drets, o amb menys deures. Ningú, en funció de criteris particulars, no ha de veure’s finançat pel conjunt dels contribuents.

Doncs n’hi ha uns altres que, tot i conservant el finançament injust que reben dels fons públics, directament i també per mitjà dels concerts escolars amb l’escola confessional, tot i conservant el dret —que ningú no els nega— a influir i adoctrinar els seus propis fidels, volen fer servir aquests fons per mobilitzar-se contra els qui defensen el dret de tots i de cadascun a viure segons la pròpia consciència.

Els primers, són a l’actual govern. Els segons, són els jerarques, comunicadors i estaments oficials de l’Església catòlica, en explícita connivència amb el pitjor de la dreta cavernícola, bel·licista i mafiosa espanyola (és a dir, el PP). No hi tenen cap dret! Ja van començar així fa molts anys, en l’experiència democràtica més seriosa que hi hagi hagut mai a la Península Ibèrica. I l’Església catòlica va ajudar de valent, i molt!, a carregar-se la República. Ara, no els deixarem. Defensarem la democràcia, l’acompliment dels compromisos electorals d’aquest govern, la convivència civil, el dret a una vida digna, lliure i feliç enfront la intolerància i la incommensurable cara dura de l’Església catòlica!