Núm. 40 Quart trimestre 2005 10è aniversari

Espace de libertés

Quan érem joves i anàvem a veure què hi havia als altres països –n’hi ha que sempre han viatjat més que d’altres, no ens enganyem– sempre tornàvem molt acomplexats: tenien grans moviments d’educació laics, escoles de formació, Comitès d’Acció Laica i revistes com Espace de Libertés. Quina enveja feien! De fet, com es pot veure, allò que es diu inventar, hem inventat poc. La qüestió és que moltes vegades hem hagut d’anar a buscar a fora el fil de la història que, a Catalunya, s’havia perdut.

Fa deu anys, quan vam iniciar aquesta aventura, el nom –com podeu imaginar– estava cantat: Espai de Llibertat.

En aquell moment quasi tothom va fer el mateix comentari: durarà dos números. De fet, com dirien els membres de l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació, la mitjana de les revistes catalanes és de 2,37, la mediana de 2,48 i la desviació estàndard de 0,003. Si us atreviu, pregunteu-los la diferència!

La gent, però, es va equivocar: no comptaven amb un element fonamental de la manera de ser dels ferrerians: la constància. O, com va dir a un alt càrrec en Romà Planas fa uns anys, “més val que els facis cas, perquè no defalleixen, són molt pesats”.

Espai de Llibertat ha estat durant aquests 40 números l’instrument del moviment laic i progressista per aprendre, discutir i elaborar una mena de corpus ideològic i, alhora, anar construint consens sobre qüestions molt diverses.

Hem tingut sempre la preocupació que la gent ens enviï articles... No és cosa fàcil, i, si aquests no ho fan, no compleixen els terminis, automàticament el consell de redacció es posa en marxa. A voltes massa articles, a voltes massa pocs.

Mirant ara en perspectiva veurem com en les quasi 2.000 pàgines escrites i els 500 articles s’hi pot trobar de tot. Internet ha servit per posar-ho a l’abast de tothom en qualsevol moment. La resposta virtual ha estat formidable. Si bé n’editem 1.500 per número, les visites a la revista sumen 54.000 al trimestre.

En l’entrega del premi de la Fundación Lola Soler de Saragossa el passat més de setembre a la Fundació Ferrer i Guàrdia (vegeu pàgina 38), un dels motius de la concessió era, precisament, el fet d’editar Espai de Llibertat. La revista és, doncs, alhora reflexió, aprenentatge, agitació, difusió, però també i, sobretot, amistat. Un projecte altruista fet amb amics que compartim un bagatge comú: promoure el lliurepensament, pel camí de l’acció.

Ens ho hem agafat molt seriosament, però alhora hem rigut com en poques reunions hom pot riure. Ja se sap, si poses un advocat, un poeta, un historiador, un biòleg, una filòloga, un psicòleg, una farmacèutica, un antropòleg i un politòleg, pot passar de tot.

Cal agrair, més concretament, la tasca d’alguns actors especials del projecte. Al Ferran Cartes i la Montse Plass que, revista rere revista, han aconseguit fer d’uns esborranys una revista de veritat... Quina diferència hi ha entre pocs mil·límetres amunt i avall quan es té talent! Amb ells hem après a fer una revista blanca. A la Montse Lòpez i al Vicenç Molina per la feixuga tasca de convertir escrits, a voltes semblants a la pedra Rosetta abans de Jean-François Champollion, en articles dignes. Una feina callada, constant i poc valorada però que és un actiu en la qualitat d’Espai de Llibertat.

A la Pepi Lòpez pel seu tenaç seguiment i persecució dels anunciants, peça clau en la viabilitat econòmica del projecte. Al Quim Góngora, el nostre impressor preferit, que, tot i cobrar poc i tard, a més ens ha brindat la col·laboració de 40 artistes, donant a la revista un toc de creació necessari davant tanta lletra. I a Antonio Fraguas, perquè ha aconseguit que, efectivament, ens creiem que la revista és important. En moments de defalliment hom pot pensar: el Forges dibuixa per a El País i per a Espai de Llibertat!

I, per últim, els més importants: aquells que llegiu la revista. Ja se sap, una revista és la gent que la llegeix. I és clar, llegint-la heu demostrat la vostra gran vàlua, la vostra alçada intel·lectual, la vostra enorme preparació, la vostra dimensió cívica i, molt especialment, la vostra amistat i comprensió de les limitacions del consell de redacció.

En aquest 10è aniversari només ens queda formular un desig: que ens envieu articles, comentaris i crítiques i, sobretot, sobretot, que sigueu feliços. I que en aquest espai de llibertat ho puguem veure, llegir i viure!