Núm. 44 Quart trimestre 2006

L’Escola Moderna de São Caetano
Antonio José Marques, historiador i arxiver. Coordinador del Centro de Documentação e Memória Sindical da Central Única dos Trabalhadores – CUT Brasil

L’Escola Moderna de São Caetano va ser fundada el desembre de 1918 i va començar les seves activitats a principis de 1919. Però abans d’entrar en el tema, cal apuntar alguns antecedents sobre la presència del mètode, la seva difusió i sobre els conceptes de l’ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Educació proletària

Les idees del moviment obrer europeu comencen a tenir expressió al Brasil durant la segona meitat del segle XIX. A partir de 1890, el socialisme i l’anarquisme tenen un impuls a partir de les primeres indústries, del creixement dels fluxos migratoris i, per tant, de l’augment del nombre de treballadors. Socialistes i anarquistes tenen com un dels seus objectius l’educació dels obrers i dels seus fills, com a mitjà per aconseguir la llibertat proletària en front d’una situació d’explotació que augmenta cada dia.

La primera experiència d’educació racionalista és l’Escola Racionalista Libertária creada pel Circulo Educativo Libertário Germinal al barri del Bom Retiro a São Paulo. A partir d’aquí, i sobretot després del I Congrés Obrer Brasiler el 1906, els anarquistes assumiran l’hegemonia del moviment sindical i es desenvoluparan grups o centres d’estudis socials destinats a la instrucció dels adults, així com escoles llibertàries per a l’educació de la infància i la joventut. A Rio de Janeiro es funda, el 1904, la Universitat Popular de l’Ensenyament Lliure; el 1909 l’Escola Lliure Primer de Maig que funcionà a Vila Izabel; el mateix any s’instal·là al barri Do Encantado la Lliga Obrera d’Instrucció Escolar; i el 1910 la Comissió Pro-Escola Moderna a Rio de Janeiro.

A l’Estat de São Paulo la situació no fou diferent. El 1907 es fundava l’Escola Social; el 1909 funcionava una escola obrera mantinguda pels vidriers de la Indústria Santa Maria; el novembre del mateix any es creava el Comitè Organitzador de l’Escola Moderna de São Paulo.

El judici i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, a Barcelona l’any 1909, causà commoció en molts indrets del món. Al Brasil, hi hagué desenes de manifestacions contra el govern espanyol, principalment a São Paulo i a Rio de Janeiro. Malgrat no disposar de dades és possible suposar que l’ensenyament racionalista estigués present en altres regions brasileres, ja que l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia fou seguit de manifestacions contra el govern espanyol en els Estats de Bahia, Ceará, Espírito Santo, Maranhão i Santa Catarina. Des de la fundació del Comitè Pro-Escola Moderna de São Paulo al 1909 fins a la inauguració de l’Escola, el 13 de maig de 1912, s’organitzaren diverses activitats de recaptació de fons, encara que no va ser només la manca de diners el que retardà la creació de l’Escola. La intenció inicial de fer de l’Escola de São Paulo el centre impulsor del moviment al Brasil, com l’Escola Moderna de Barcelona, era un gran repte per a un moviment que s’estava formant. A més de la manca de diners, no hi havia professors capacitats i per això es va convidar Edmundo Rossi perquè vingués d’Itàlia a dirigir l’Escola. Però aquest professor no va estar gaire temps al Brasil, en va ser expulsat a finals de 1909 per la seva participació a la vaga dels obrers de la fàbrica Santa Marina. Quan el moviment obrer i sindical es comença a reorganitzar, després d’un període de declivi, a mitjans de 1912 fou inaugurada l’Escola Moderna n.1 de São Paulo. Les relacions de les escoles racionalistes amb el moviment sindical sempre van ser molt estretes: quan aquest era fort, les escoles també ho eren, i a l’inrevés.

L’Escola Moderna i el Sindicat de resistència dels laminadors de São Caetano

L’Escola Moderna de São Paulo, que portava l’afegit n.1 perquè els seus fundadors tenien el propòsit que fos la primera de moltes altres, va ser el centre de convergència de l’ensenyament racionalista. Militants del moviment obrer i sindical compromesos amb l’ensenyament racionalista sempre van mantenir estrets contactes amb l’Escola. Per tant, ja hi havia algunes condicions perquè l’Escola acomplís una de les seves tasques inicials: ser el centre de l’expansió de l’educació racionalista. El 1914 funcionava una escola a la ciutat de Bauru i una altra a Cándido Rodrigues, a l’interior de l’Estat de São Paulo. L’any 1915 fou creada, també a São Paulo, l’Escola Nova, i el 1918 fou oberta l’Escola Moderna n.2 al barri obrer de Brás. Aquest mateix any es funda l’Escola Moderna n.3 de São Caetano que va tenir José Alves com a director. De totes aquestes escoles la n.1 va ser la menys efímera: de 1912 a 1919.

Pels butlletins de l’Escola Moderna se sap quins eren els seus ajuts financers i en destacava el Sindicat de Resistència dels Laminadors de São Caetano. Aquest sindicat reunia els obrers de la Companyia Mecànica, una indústria metal·lúrgica localitzada a São Caetano on treballaven molts immigrants espanyols. A més d’aportar ajuts econòmics a l’escola Moderna n.1, el Sindicat fundarà, a finals de 1918, l’Escola Moderna n.3. És l’únic Sindicat que apareix en els altres números del Butlletí i això demostra la relació intensa que es deu, molt probablement, a la nacionalitat espanyola dels sindicalistes i, per això mateix, coneixedors de l’obra de Ferrer i Guàrdia.

L’Escola Moderna de São Caetano i la insurrecció anarquista

L’òrgan de direcció de l’associació promotora de l’Escola n.3 estava format per: Ramón Alvarez i João Vamondes, 1er i 2on secretaris, Antonio Garcia i Theodoro Garcia, 1er i 2on tresorers, Francisco Infiesta, Antonio Ramos i Leandro Martins, vocals. El professor João Penteado, director de l’Escola Moderna n.1 va deixar els mobles per a la instal·lació de l’Escola i va suggerir que José Alves en fos el director. Inicialment es trobava en un petit immoble, es desconeix on, i després fou traslladada al carrer Virgilio de Rezende. Durant el primer trimestre de funcionament, de gener a març de 1919, hi hagueren 59 dies lectius i la freqüència mitjana fou de 57 alumnes. Es pot suposar que va tenir un funcionament força regular durant la seva existència entre desembre de 1918 i octubre de 1919.

De 1917 a 1919 hi van haver intenses mobilitzacions del moviment obrer i sindical brasiler. Des de l’inici de la Primera Guerra Mundial els preus dels aliments pujaven terriblement. La insatisfacció dels obrers era creixent i va culminar amb la vaga general de juny-juliol de 1917, que va paralitzar São Paulo. Altres paralitzacions van tenir lloc aquell any i també el següent, amb la temptativa insurreccional de Rio de Janeiro influenciada per la Revolució Russa. L’any 1919 no va ser diferent, es van produir reivindicacions i vagues a Rio de Janeiro i Sao Paulo després de les commemoracions del primer de maig. La repressió no es va fer esperar: persecucions, presó, exilis interns, deportacions dels militants obres i registres i tancaments dels sindicats i de les associacions obreres. L’octubre de 1919, un esdeveniment va influir decisivament en l’anarquisme i el desenvolupament de les escoles modernes del Brasil. Algunes fonts insinuen que s’estava preparant una insurrecció anarquista. Una bomba va explotar i va matar quatre persones, entre elles José Alves, director de l’Escola Moderna n.3. Alves era portuguès, tenia 30 anys i era militant anarquista. Els altres morts eren: l’espanyol José Prol, de 31 anys, que ja havia estat empresonat per repartir fulletons del Partit Comunista de São Paulo; Joaquim dos Santos Silva, portuguès, de 26 anys, que treballava com a tipògraf i estava fitxat per la policia per anarquista des de 1914; Belarmino Fernandes, també portuguès, de 23 anys, que havia arribat feia poc de Rio de Janeiro, on ja havia estat pres per participar en activitats anarquistes.

La repressió va afectar l’educació racionalista. Un mes després de l’explosió, el director de la Instrucció Pública de São Paulo donava l’ordre de tancament de les escoles modernes. Els motius eren que les escoles tenien com a objectiu la propaganda de les idees anarquistes i subversives.

Enxampar un record

En la història oficial de São Caetano algunes institucions han estat totalment oblidades. Aquest història que no incorpora la pobresa i la fam dels antics immigrants, les lluites dels obrers, les reivindicacions, l’organització sindical, els esforços per una educació racional, científica i llibertària. A São Caetano cap dada sobre el Sindicat de Resistència dels Laminadors i sobre l’Escola Moderna n.3 no va resistir la selecció ideològica. Les dades obtingudes per escriure aquest article estan fora de la realitat social de la ciutat i, encara que són certes, fan inevitable, involuntàriament, una deformació.

Com afirma el filòsof alemany Walter Benjamin: “Articular el passat històricament no significa reconèixer-lo "tal i com realment va succeir". Significa apropiar-se d’un record tal i com llampega en un moment de perill”.