Núm. 44 Quart trimestre 2006

Montse Piñol
Diplomada en Educació Social, Secretària general d’Esplais Catalans.

– ¿Quina ha estat la teva trajectòria personal fins arribar a la Secretaria General d’Esplac?

– En faré cinc cèntims amb alguns trets característics dels onze anys que fa que estic vinculada a Esplac, però així en general diria que ha estat assumint progressivament responsabilitats amb molta il·lusió i compromís.

La primera referència comença amb la implicació en el meu esplai, l’esplai Bolet de St. Joan de Mediona (com us podeu imaginar el projecte d’aquest esplai fuig de la realitat genèrica dels esplais d’Esplac de les ciutats de l’àrea metropolitana), i al Sector Penedès-Garraf, on vaig participar al llarg de quatre o cinc cursos construint un model de Sector propi que, a dia d’avui, és referent a l’entitat.

Un altre tret va ser la meva incorporació a la Secretaria Tècnica al juny del 97, assumint tasques concretes de seguiment i suport als esplais i, més endavant, inaugurant el lloc de treball de tècnica de centres, on vaig nodrir-me de la realitat dels esplais al llarg de cinc anys. Uns anys de treball directe amb els monitors i monitores dels esplais més propers i més allunyats d’Esplac, tant per la seva participació, és a dir, més actius als Sectors i comissions, com pel territori. Una dada significativa que sovint em fa rumiar és que només conec quatre seus-locals d’esplais de Barcelona, en canvi de la resta de ciutats i pobles m’atreviria a dir que gairebé tots. Ara bé, dels ets i uts dels esplais d’Esplac n’he après moltissim a partir del coneixement i treball en el dia a dia de cadascun d’ells.

I la tercera referència són les persones amb les que he treballat al llarg d’aquests anys, tant a l’equip tècnic com en els càrrecs polítics que m’han ajudat i possibilitat un espai per poder treballar en aquest projecte. Uns espais d’aprenentatge constant a partir de la confiança i el respecte pel projecte comú.

– ¿Com definiries l’associacionisme educatiu?

– Així, en genèric, diria que les organitzacions d’associacionisme educatiu estan formades per un conjunt de persones, majoritàriament joves, implicades i compromeses altruistament en un projecte basat en l’educació dels infants i joves en el seu temps lliure. És, per tant, un espai de formació dels infants i joves per a la transformació social, en què els joves intervenen en els processos de decisió i realització dels projectes educatius de caràcter continuat.

Ara, per complementar-ho, afegeixo que a l’associacionisme educatiu li cal un clar reconeixement institucional per considerar-se públicament un agent educatiu de primer ordre, per poder desvincular-se dels serveis educatius que desenvolupen entitats amb un interès econòmic, sovint confós.

– L’esplai, ¿continua sent el model preferent per a aquesta formació? ¿Per què?

– Jo crec que sí, tot i que hem de fer l’esforç d’adaptar-nos a les necessitats actuals de la societat, i no em refereixo només a la debatuda conciliació de la vida laboral i familiar, sinó al projecte en si del model d’esplai.

Un model amb capacitat d’adaptació i d’innovació que fa que, periòdicament, ens proposem noves fites i que incorporem en el propi projecte nous elements. El projecte és flexible i obert a la realitat de cada barri o poble i ens possibilita aquesta adequació a les necessitats presents. Això no vol dir que permanentment estem canviant, però sí innovant i encaixant el què volem amb el com ho podem fer. Per això, després de quatre anys de la cloenda del 1er Congrés d’Esplac, ens proposem fer-ne el 2on com a iniciativa dels monitors i monitores que són ara actius als equips i que tenen aquesta necessitat. Hem de fer front a les noves tecnologies, promoure espais d’aprenentatge alternatius...

– ¿Quines relacions teniu amb l’escoltisme –si és que n’hi ha–?

– Quan dius relacions, et refereixes a elements que conflueixen com a model d’associacionisme educatiu? Sí? Aclarit això, crec que tenen moltes coses en comú i que ambdós models tenen elements que conflueixen, i altres que es distingeixen i els hem de tenir de referència uns i altres. M’explico amb un exemple. El model d’esplai ens possibilita aquesta flexibilitat i adaptabilitat que he comentat abans en cadascuna de les realitats del territori i en cadascun dels moments. El model escolta possibilita una identificació ferma de tots els membres de l’entitat en un projecte comú, que fins i tot va més enllà del propi cau o barri.

En definitiva, no són models oposats sinó diferents, i la diferència fa créixer partint de la realitat de cadascú i aprofitant el millor de l’altra.

– ¿És millor que els monitors facin la seva tasca de manera remunerada o altruista?

– Home!!! -disculpeu l’ expressió, però així m’ha sortit...- La resposta és clara: altruista, si ens referim als centres d’esplai. Una altra cosa són els projectes i/o serveis de lleure, però és evident que els monitors i monitores dels esplais d’Esplac són militants, tenen una implicació que fuig de l’estrictament laboral.

– ¿Per què?

– Doncs és clar que la implicació i el compromís personal en un projecte associatiu no tenen res a veure amb un projecte laboral, pel que significa com a formació personal, un projecte vivencial i proper amb implicació voluntaria i sense cap remuneració econòmica a canvi.

– ¿És fàcil la relació amb pares i mares? ¿Hi ha algun tipus de repte específic en la interacció entre esplais i famílies?

– Des dels esplais fa molts anys que es treballa amb els pares i mares. Ja és sentida l’afirmació que és un sacrifici per a les famílies portar els fills a l’esplai els dissabtes a la tarda, a quarts de quatre, tot just amb el dinar a la boca. Doncs crec que cal que continuem explicant a crits aquesta idea, en contraposició al que sovint sentim que l’esplai és un “pàrking”. Hem de fer accions per positivitzar l’esforç i el que significa la participació a l’esplai de cara a les famílies, a les que tenim a prop (les que porten el seu fill a l’esplai), i a les que tenim al voltant (les que porten el fill a l’escola del barri, les que participen a les altres entitats del poble...).

Tocant de peus a terra, crec, però, que les famílies estan “bloquejades en l’educació dels seus fills” i que, des de l’associacionisme educatiu, tenim un paper molt important per la nostra capacitat de diàleg, reflexió i proximitat. Crec que amb el compromís de les famílies als esplais ens tocarà ser la primera escola de pares i mares en temes que, realment, preocupen les famílies i que, des del nostre espai privilegiat, en som referents. Un espai de debat i reflexió en el qual també podríem incloure l’educació formal, els professors i professores de l’escola primària i, fins i tot, de secundària.

– Des dels esplais, ¿com s’observa la situació general del sistema educatiu a Catalunya? ¿Quina és la relació entre escola i esplai?

– Doncs ja he començat a parlar-ne... La realitat és complexa, però amb moltes possibilitats per endavant, a partir del reconeixement que ens cal des del propi sistema educatiu, un reconeixement que hem d’aconseguir també sent propositius, amb accions a treballar amb les escoles. Per això, ens caldrà suport i espais per poder-ho fer: participar als consells escolars, en els principals espais de debat i formació (escoles d’estiu, projectes educatius, fòrums educatius...) Un feinada, això sí, però no podem despistar-nos!!!

– ¿Hi ha hagut algun tipus de canvi perceptible, amb el govern d’esquerres?

– Com a valoració general diria que els canvis han estat lleugers. Dic això com a resultat dels tres anys que ens han fet realment patir. Sí que hi ha hagut molt bona disposició i voluntat política, amb possibilitat de diàleg i proximitat que, fins ara, nosaltres no havíem tingut... Però, anant més a la pràctica, no ha estat fàcil i han sorgit molts entrebancs de gestió que han perjudicat el treball de les entitats.

– ¿Quin és el rol d’Esplac en el conjunt del moviment associatiu juvenil? ¿I en el si del Moviment Laic i Progressista?

– Jo crec que a Esplac som referents en el moviment associatiu juvenil, som propositius i conciliadors en certs moments. Som molt actius als consells de joventut, després d’assumir responsabilitats directes als secretariats, treballem en els diferents àmbits i espais de debat i decisió.

Pel que fa a la configuració de l’MLP, el paper d’Esplac ha estat actiu amb la voluntat de construir un projecte cohesionat i ferm des de la base.

– ¿Per què una opció decidida per la laïcitat?

– Es evident: davant l’oportunitat educativa que sorgeix arran de l’arribada de les persones d’origen immigrant, les entitats d’associacionisme educatiu podem desenvolupar un important paper per facilitar-ne la integració, especialment dels infants i joves, però també de tota la família. I el marc de la laïcitat és el més adequat per poder situar uns acords de convivència aptes per a totes les persones.

– ¿Com es gestiona la integració d’infants de diverses procedències i orígens culturals? ¿El fet religiós suposa algun tipus de repte en particular?

– Aquest és un dels reptes de les properes dècades al nostre país, i com comentava anteriorment, des de les entitats d’associacionisme educatiu tenim un espai privilegiat, amb moltes possibilitats, ja que el propi projecte ho permet.

– ¿Quin creus que és el futur de les associacions educatives?

– El futur és bo, sempre que tinguem capacitat d’adaptar-nos a les noves realitats esmentades, i un reconeixement institucional suficient com per poder-ho fer.

– ¿Quines recomanacions faries als nostres lectors més joves?

– Als més joves, que s’impliquin, que s’esforcin, que proposin, que es responsabilitzin en el que més els apassioni, que a Esplac i a l’MLP hi tenen aquest espai per comprometre’s i transformar el que més els preocupa. I també voldria fer-ho per als més grans: que donin recolzament a les iniciatives dels més joves que estan participant a les entitats de base del MLP, i que de ben segur que entre tots en podem aprendre més

– Ja està anunciat el relleu a la Secretaria General d'Esplac, ¿quin és el teu futur?

– Ostres, això és una pregunta que fa mesos que em faig i la veritat és que no tinc un resposta ferma. Sí que tinc clar que la meva etapa a Esplac he après unes habilitats i una manera de treballar que vull exportar en altres àmbits.

Tinc ganes de treballar en un projecte on pugui aportar el que he après aquest anys i alhora recollir noves maneres de fer-ho, un enriquiment mutu tant personal com de la propia organització. Un concepte que he fet servir aquest dies per explicar-ho és airejar-me, crec que és molt simbòlic perquè significa renovar. Airejar-me a mi, a Esplac i a l’MLP. Fins a la propera!!