 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 •
La Revista• Índex
dels números• Índex
d'autors• Índex
d'articles• Butlleta
de subscripció |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
Índex d'articles |
|
|
|
|
|
|
|
Recomanacions L'Anticrist : maledicció sobre el cristianisme El Vicenç va veure que m’estava llegint dos llibres –El crepúsculo del deber de Gilles Lipovetsky, i Amor líquido de Zygmunt Bauman– i em va dir que m’avorriria molt. Com sempre, tenia raó. Per compensar tant d’avorriment em va dir què m’ha-via de llegir de Friedrich Nietzsche. Li vaig dir que no tenia nivell intel·lectual per aquest tipus de lectura, i em va contestar que no, que m’equivocava, que era fàcil de llegir i que riuria molt. I, com sempre, tenia raó. Sempre he pensat que si llegeixes un clàssic, més o menys el pots entendre, en canvi si llegeixes un llibre que ha escrit algú sobre un clàssic, llavors no entens res. M’ha sorprès molt la frescor cultural de Nietzsche, en aquests temps plens de llenguatge correcte i eufemismes a dojo. En Vicenç diu sempre –especialment quan li dius que escrigui un article– que tot està escrit. Quan llegeixes aquest llibre te n’adones de com de profund i quant d’avançat era l’home que el va escriure ara fa 120 anys! Els agnòstics estem molt acostumats a argumentar la tolerància i en poques ocasions, realment, se’ns pregunta sobre les nostres conviccions, les nostres pors. I en aquest llibre podem trobar molts arguments per criticar la que sembla l’única manera catalana d’afrontar les preguntes bàsiques de la vida –fins al punt que quan algú l’hi planteja objeccions és titllat directament d’heretge, d’antisistema i, en general, de mala persona. Ara més que mai cal llegir L’anticrist i discutir-lo. Si féssim aquestes coses, en comptes de parlar d’ideologies líquides o gasoses, potser les coses anirien millor. Quanta raó té, sempre, en Vicenç. (J.S.B)
La petita història dels tractors en ucraïnès La historia d’un vell de setanta i pico d’anys, que s’enamora d’una rossa explosiva de trenta i pocs, pot semblar més pròpia dels programes del cor. Però Marina Lewycka aprofita l’estripada situació per dibuixar un fresc intel·ligent i àcid sobre la immigració de primera generació, sempre vivint en el paradís perdut (el protagonista, que viu a la Gran Bretanya des de fa trenta anys, decideix redactar una breu historia dels tractors a Ucraïna), mentre que els de la segona generació intenten ser més britànics que els originaris. Aquest joc s’entreteixeix amb una narració, a voltes cruel i d’altres tendra, sobre la vellesa, el corrent inaturable de la vida, dels que se’n van i dels que es queden, i la recerca de la felicitat. (J.S.C)
La música de los números primos Potser heu vist aquest llibre, èxit editorial a mig món. Us recomano d’obrir-lo i gaudir. Arrencant de la Grècia clàssica i el sedàs d’Eratòstenes, primer intent d’entendre els números primers, l’autor ens guia per la història apassionant de la comprensió dels números primers i dels gegants intel·lectuals que els van anar descobrint. En aquesta cerca d’una demostració absoluta de la finitud o infinitud dels números primers, i dels números naturals en conseqüència, anem trobant els nivells energètics estables, en què es mouen els electrons al voltant dels àtoms, els processos d’encriptació i seguretat a Internet i les fórmules associades a les ones de les notes musicals. Un passeig fresc i apassionant pel coneixement i els reptes que encara tenim davant nostre. (J.S.C)
Los 70 a destajo Amb una prosa lúcida i ràpida, que converteix la lectura en un autèntic plaer, en Pepe Ribas ens presenta la seva personal visió dels anys de la transició política a Barcelona. Pepe Ribas, activista cultural i director d’Ajoblanco, seguint el seu dietari fa un recorregut d’iniciació des de l’adolescència fins a la fi de la joventut, que coincideix amb els anys d’excessos, imaginació, desitjos i frustració de la Barcelona que passava de la dictadura a la democràcia. La Universitat polititzada, les traïcions i fractures entre les “extremes esquerres oficials” i els independents –com deia Gil de Biedma “el rigor de las ideologías”–, el descobriment de la sexualitat, de l’homosexualitat, del travestisme de la mà d'Ocaña, del còmic de Nazario, el teatre… les primeres drogues que parlaven encara de llibertat, els viatges per Europa en cotxes desbaratats per trobar-se amb un mateix, el retorn a la terra, l’ecologia, el redescobriment del món rural… els bars de la Ribera, Plaça Reial, Bocaccio, les possibilitats d’un incipient moviment llibertari –el dels centenars de milers a Montjuïc amb la Frederica Montseny– que va ser enfonsat per les dretes, que manaven (i molt), les presumptes esquerres, que volien manar (i molt), i la pròpia desorganitzada inexperiència dels espais on hi ha més cor que mala fe. Aprenentatge i nostàlgia… (S.C.S) |
|
