Derecha e izquierda: razones y significados de una distinción política
Norberto Bobbio. Taurus. Madrid, 1995.
Cada dia sembla més difícil discernir entre què vol dir ser de dretes i què vol dir ser d’esquerres. Aquests dubtes es deuen a què la dreta sempre ha intentat confondre la gent al·legant que les seves propostes eren les úniques possibles. Per altra banda l’esquerra, un cop caigut el mur de Berlín, es troba desorientada. El franquisme ha contribuït també de forma notable a conrear l’espècie que no existeix dreta ni esquerra; de fet el mateix Franco es considerava un apolític. Perich, l’humorista, deia que quan algú es defineix com apolític segur que és un de dretes camuflat. Bobbio ens explica quins són els fonaments de la dreta i de l’esquerra a occident, alhora que fa un repàs dels debats entorn a aquest tema a Europa als últims anys.

L’últim Cambo 1936-1947. La dreta catalanista davant la guerra civil i el franquisme
Borja de Riquer: "Eumo Editorial. Vic, 1996.
Aquest llibre que està passant pràcticament desapercebut és una autèntica revelació sobre el paper de la burgesia i de la Lliga Regionalista en el decurs de la guerra i la postguerra. Han calgut més de vint anys perquè un historiador s’atreveixi a situar d’una vegada a la burgesia catalana en el bàndol facciós. Cambó dóna suport econòmic al cop d’estat, munta una oficina de propaganda feixista a favor de Franco a França. Fins i tot alguns destacats membres de la Lliga col·laboren en les tasques d’espionatge a la Catalunya republicana. El llibre inclou textos de Cambó que són molt il·lustratius del seu pensament en aquells moments. La història de Cambó és la història d’un fracassat que col·labora amb l’extermini de les persones i de les institucions nacionals catalanes.
Finalment la idea de l’oasi català (la guerra era de Franco contra Catalunya), i per tant la inexistència de guerra civil catalana, queda refutada.

Contes per a nens i nenes políticament correctes
Finn Garner, James. Quaderns Crema. Barcelona,1995.
El llenguatge políticament correcte ha causat furor als Estats Units i es trasllada perillosament a casa nostra. D’entrada sembla adequat trobar un llenguatge que sigui correcte des del punt de vista del gènere, per exemple. Però en el fons sorgeixen molt dubtes sobre aquesta qüestió. El més important és que només amb la utilització d’un determinat llenguatge que dissimuli les desigualtats i les marginacions de tota mena, no s’ajuda precisament a solucionar els problemes sinó a tapar-los.
L’autor reescriu contes clàssics –com per exemple La caputxeta vermella o Els tres porquets– en aquest llenguatge anomenat políticament correcte per fer-nos adonar de l’estupidesa i la hipocresia que amaga aquest concepte.
El llibre és extraordinàriament divertit i es llegeix en una horeta.