XXI: Siglo de la Ecología
Joaquín Araújo. Espasa Hoy. Madrid, 1996.
Poques vegades els llibres sobre ecologisme tenen un to optimista. Joaquín Araújo, premi Global 500 de les Nacions Unides, en aquest llibre ressalta les aportacions de l’ecologia conjuntant-les amb les de l’humanisme al llarg de la història. El resultat és un llibre molt amè, fet de capítols curts i escrit amb un estil força poètic. Estructurat en nou àmbits, abasta un ventall ampli de les inquietuds dels ecologistes. Araújo té un punt de vista molt personal i poc ortodox. Per exemple, elogia la importància de les qualitats femenines (que no feministes) en la nova moral socioecològica. No fa falta dir que podreu assenyalar moltes frases curioses. M’agrada la idea general del llibre què "la crisis ecológica es la punta del iceberg de la otra, más honda y menos perceptible, del sentido de la propia aventura de la cultura humana." En definitiva, un llibre per passar-s’ho bé. Tal com ha de ser un bon assaig. (J.M).

Una comedia ligera
Eduardo Mendoza. Seix Barral. Barcelona, 1996.
En to de comèdia, l’autor que tants bons moments ens ha fet passar amb La verdad sobre el caso Savolta i La ciudad de los prodigios, ens ofereix un quadre costumista de la Barcelona (i del Masnou) de la postguerra. Ens presenta, a ritme de vodevil, una trama policíaca on la comèdia és capaç de fer-nos oblidar la tragèdia que, patèticament, s’amaga darrera les frivolitats d’aquella Barcelona fantasmagòrica dels anys quaranta. Els personatges de la novel·la formen un tramat còmic, de consum ràpid. Amaguen més del que diuen... fins i tot en un intencionat intent de fer género chico, Mendoza aconsegueix fer literatura d’una qualitat indubtable. Darrera la caricatura hi ha un home que es descobreix com "una pieza de aquel prodigioso engranje, limpio de mérito y de culpa, simple heredero de un pasado en cuya construcción no había participado, pero cuyas consecuencias estaba obligado fatalmente a aceptar." No us recorda ningú? Penseu-hi: Barcelona, anys 40...(S.C)

Un calor tan cercano
Maruja Torres. Alfaguara. Madrid, 1997.
Maruja Torres ens invita a un viatge interior acompanyant una nena de la postguerra a la Barcelona bruta i amagada del Raval. El Raval és la presó però també, la llibertat; els carrers són tancats en la sordidesa i els orins; però també són un espai de lluminositat hipnòtica. Molt a prop, les onades de la vida, el tràfec de la Rambla i les onades cosmopolites del port. I sobretot, la sorpresa: el descobriment d’un tot màgic, imperceptible pels altres que es troba principalment en les olors del tabac, del sabó d’afaitar, de l’anís de garrafa, del fuet La Castellana, de les neules calentes de l’Avinguda de la Llum, però també l’olor de la pobresa i de la seva gent .
Així, la sorpresa és una actitud vital, quasi sempre de supervivència que, per instint, adopta Manuela per fugir del triple ofec a què es troba sotmesa: l’ofec de la desgràcia familiar constantment pressentida per la seva tia Amèlia, l’ofec de la pobresa del Raval i l’ofec viciat de la postguerra franquista que recobreix totes les coses. (S.C).