Construir un nou moviment educatiu no és cosa fàcil. Construir el moviment laic i progressista és ple de paranys intangibles. No ens afusellaran, però entenem perfectament el que podia sentir Ferrer i Guàrdia quan intentava tirar endavant l’Escola Moderna. Aquest país continua dominat pel pensament catòlic. Qui pretén educar fora del dogmes, amb llibertat de pensament, té tots els camins vedats. Fins i tot hi ha el perill de tenir la imatge que ells volen. Si a més de construir un moviment laic hom pretén definir-se d’esquerres la cosa és complica. El nacionalisme conservador no entén que un país normal i democràtic ha de tenir, forçosament, un potent moviment associatiu laic i progressista. L’esquerra mentrestant no vol adonar-se que la victòria del PP no és la més important de les seves derrotes. La derrota fonamental és la derrota de les idees bandejades per l’analfabetisme polític i l’apatia pel saber. Mentrestant la joventut inquieta –sociològicament laica i progressista– resta sense punts de referència.

A Catalunya passen coses molt greus. Uns que s’autodenominen antinacionalistes intenten trencar la convivència –amagats sota un fals liberalisme– i apel·len a la irracionalitat d’un nacionalisme totalitari que coneixem bé: l’espanyol. Que es presentin a unes eleccions! S’ha generat un gran debat sobre la llengua que cal emprar en l’escola, mentrestant ningú s’ha adonat que fa massa anys que qui governa Catalunya té plenes competències per defensar ... l’escola privada! La resposta sindical és demanar la jornada continua –treballar només als matins– en plena campanya de matriculacions. D’altra banda el conseller d’Ensenyament demana al Parlament quina autoritat eclesiàstica té la religió musulmana a Catalunya. Així, també podrem, amb fons públics, adoctrinar en la fe musulmana els nens i les nenes catalans. Visca l’Estat laic! I ningú respon. On són els moviments de renovació pedagògica? La renovació pedagògica va jugar el seu paper a la transició, es tractava de passar de l’escola franquista a una escola democràtica. Una vegada assolits aquests mínims, han estat incapaços d’anar un pas més enllà: exigir una escola laica de veritat. El problema de fons és que tota aquesta generació ha estat educada en el nacionalcatolicisme i tot i que han fet vertaders esforços per evolucionar no són capaços d’avançar més. Alhora tampoc són capaços de deixar que noves idees ajudin a construir una escola pública laica i avançada de qualitat.

És molt difícil construir un moviment de lleure infantil i juvenil quan a les forces avançades només els queda el nom. Ni tenen forces ni tenen idees avançades. Els militants d’esquerres han acceptat amb resignació cristiana –of course– la seva derrota amb un brutal i cínic relativisme. Un relativisme benevolent que, en molts casos, raneja en l’absurd del propi anihilament. Només els falta tirar-se pel balcó. No tenen valor. L’esquerra ha "cregut" massa. Ara no té cap convicció. Tot val. Qui com nosaltres, viu la realitat juvenil de prop, en pot donar moltes proves. Ara s’han posat de moda uns valors post-materialistes renunciant a la tradició de la modernitat. També s’ha posat de moda la idea que els infants ens han de dir als adults el que n’hem de fer de la nostra societat i potser de la nostra vida. S’ha vist mai una renúncia tan espectacular a la pròpia llibertat de pensament!

Cal tornar al carrer, a l’escola, als grups de joves, a la universitat, per cridar Llibertat, Igualtat i Fraternitat!

Mentre pinten bastos, el moviment laic i progressista resta desbordat de joves, d’idees i de projectes. La realitat catalana, es vulgui acceptar o no, és molt més laica i progressista del que sembla als nostres dirigents socials. El temps ens va donant la raó. Som la tercera organització del lleure infantil i juvenil del país i la primera organització independent.