La trampa de la globalización. El ataque contra la democracia y el bienestar
Hans Peter Martin & HaraldSchumann.
Santillana-Taurus. Madrid, 1998.
En un futur, que ja és al cancell, el 80 % de la humanitat haurà de viure amb el 20 % dels recursos del planeta. La consigna és restringir despeses i alleugerir al màxim el cost del personal; l’economia no es pot permetre el luxe de pagar el benestar de la col·lectivitat. Els serveis públics s’han de privatitzar, és a dir, fer rendibles a unes poques mans. Els Estats nacionals no poden fer res contra els embats dels capitals financers que s’abraonen contra una divisa i la devaluen durant una sola sessió de la borsa.
Els polítics renuncien a regular els fluxos de capital mundials i posen les bases per privatitzar mig segle d’èxits, per intentar fer una mica més igualitària la societat apostant per serveis públics bàsics com ara l’educació, la sanitat, el transport, les comunicacions, etc. Tot desapareix a favor d’aquest 20 % que viurà com un rei. És així com desapareix la classe mitjana i rebrota el feixisme amb força. Els Estats no són dels ciutadans i la democràcia és una pantomima per a cecs.
Aquest llibre és inquietant perquè ens demostra que mentre ens sembla que cada vegada som més a prop els uns dels altres i les antípodes del planeta semblen tocar-se, en realitat el món es descompon globalment. Tanmateix, és un treball esperançador i acaba amb deu idees contundents per lluitar contra el que ja s’anomena la societat 20:80. Llàstima que els polítics de casa nostra no tinguin temps per llegir-lo! (J.M.F)

Llaurant la tristesa
Lluís Marcó i Dachs.
Mediterrània. Barcelona, 1998
Són les memòries d’un farmacèutic català durant la Guerra Civil. Sembla com si 20 anys després de la transició política, poc a poc anem recuperant la memòria. El gruix del llibre descriu, potser per primer cop, un camp de concentració franquista, el d’Albatera, i la presó de Portaceli. Es tracta d’una de les pàgines més negres del que l’autor anomena com "el terror del nacionalisme espanyol". Alhora en les memòries hi podreu trobar tota mena d’anècdotes curioses i divertides que contrasten amb un tema tan dur i colpidor. (J.S.B)

Luchas y transiciones
Manuel Azcárate
El País Aguilar. Madrid, 1998
Manuel Azcárate va morir ara fa uns mesos. Ja ens havia obsequiat amb una primera entrega de les seves memòries. Ara ha aparegut la segona, que inclou el període més actual. Azcárate ens explica la seva evolució política des del comunisme fins al lliurepensament, tot recuperant la formació de la seva joventut inspirada en l’ambient de la Institución Libre de Enseñanza. És interessant el relat sobre la seva estada a Moscou, els conflictes al PCE, d’on finalment és expulsat per Enrique Curiel, i la seva última etapa com a editorialista d’El País. (J.S.B)

Dues Catalunyes
Àngel Carmona
Edicions Ariel. Barcelona, 1967
Haureu notat que –editat l’any 1967– aquest és un llibre pràcticament introbable. Carmona fou un savi i un activista sempre al marge del sistema. En aquest llibre podem resseguir les petges de la Catalunya republicana, original i festiva, durant el segle XIX. Carmona rescata de la memòria col·lectiva a Josep Robrenyo –i a d’altres personatges– com a precursor del teatre català i d’una "prerenaixença popular liberal i bullanguera". És d’aquells llibres on un –pàgina a pàgina– va obrint els ulls davant d’un seguit de coneixements que semblen increïbles. Ens han amagat tantes coses... Carmona ens les va descobrint. No és només un erudit. Ho sap i ens explica allò que ningú ens ha explicat sobre la Catalunya popular i esquerranosa. (J.S.B)