Després de 20 anys de governs progressistes municipals és hora de fer-ne balanç. És evident per qualsevol observador mínimament imparcial que els governs d’esquerres als ajuntaments catalans han fet una gran feina. Les nostres ciutats i pobles han canviat en aquest període com en cap altre del nostre país. Unes ciutats i uns pobles completament destruïts per 50 anys de pillatge i especulació van haver de ser construïts de nou.

No obstant això, sembla que en aquests 20 anys hagi estat molt més fàcil reconstruir físicament i materialment el país que no pas recuperar la tradició democràtica i progressista. Fa molt de temps que es parla que les ciutats s’han acabat i que ara hem de preocupar-nos per les persones –els ciutadans– que hi viuen.

Cal aprofundir en la democràcia municipal. Ens agradaria que a partir d’ara no sigui tan important el que es fa sinó com es fa. És a dir, volem que els mecanismes de presa de decisions polítiques es democratitzin. La implicació de la ciutadania en els afers comunitaris serà el que diferenciarà l’esquerra i la dreta en l’acció de govern quotidiana. El principi de subsidiarietat que invoca el municipalisme s’ha de portar fins a les últimes conseqüències: el ciutadà. Es curiós observar com hem importat aquest principi de subsidiarietat de Brussel·les quan aquí fa més de 100 anys els primers socialistes utòpics ja havien teoritzat de forma molt més acurada el federalisme. No es tracta tant que les competències públiques les gestioni l’administració més propera al ciutadà, sinó que siguin els ciutadans els qui decideixin com s’apliquen aquestes competències, i si pot ser que les gestionin directament. És el ciutadà qui dóna legitimitat o no a les institucions: la sobirania rau en el poble.

Cal que en les properes eleccions municipals guanyin les candidatures d’esquerres. Per aquesta raó col·laborarem amb totes aquelles forces polítiques de progrés que treballin en aquesta línia. Ara bé volem que aquesta col·laboració vagi més enllà de les eleccions, volem que durant els propers quatre anys cada dia sigui hàbil per al diàleg i la participació democràtica. Sabem que hi ha gent que diu que és molt més pesat i difícil governar amb el ciutadà, però l’experiència ens ha demostrat que sense la implicació ciutadana i de les seves associacions, la democràcia no és possible i l’eficàcia desapareix.

La propera etapa municipal ha de girar a l’entorn de la idea de la participació, el gran dèficit de la nostra jove democràcia. Cal eliminar les regidories de participació ciutadana. Totes les esferes del govern municipal han de ser objecte d’aquesta participació. Cal plantejar-se eliminar tots aquells consells ciutadans consultius i convertir-los en consells de participació democràtica com el Consell de la Joventut de Barcelona, que segueix el model dels països del nostre entorn amb més tradició democràtica. Els consells no han de servir per legitimar les decisions preses pels ajuntaments sinó que els ajuntaments es legitimen si els ciutadans poden participar-hi. El despotisme il·lustrat sols serveix per amagar la manca d’il·lustració d’aquells que no entenen la democràcia.

Cal retornar el poder al poble i això es pot fer en cada acció de govern, per petita que sigui. No es pot continuar governant amb enquestes o amb NIP (Nuclis d’Intervenció Participativa), cal estar entre el poble, escoltar-lo i portar a terme els projectes conjuntament.

Només l’esquerra pot ser capaç de donar aquest salt qualitatiu. Cal que el ciutadà reclami amb força la necessitat d’obrir una nova etapa on la democràcia arribi fins a l’últim racó de les nostres ciutats i viles.