En ausencia de lo sagrado. El fracaso de la tecnología y la supervivencia de las naciones indias
Jerry Mander. Col. Plenum, 4. J.J. de Olañeta Editor. Palma de Mallorca, 1996.
Jerry Mander, exdirectiu d’una importat agència de publicitat nord-americana va deixar la feina per dedicar-se a campanyes d’interès públic. Es va fer famós amb el llibre Cuatro buenas razones para eleminar la televisión. L’obra En ausencia de lo sagrado profunditza en la crítica contra els fonaments ideològics que ens han portat a fer de la tecnologia una eina per anorrear l’essència humana. Sosté que l’empresa no es preocupa per les persones sinó que viu per sotmetre-les. Contra aquest avenç imparable de la mundialització, Mander aposta hi aposta i ens aporta l’experiència dels pobles indígenes per sobreviure amb una espiritualitat que ens agermana. El llibre és també una denúncia cruel de com la societat tecnològica està anihilant aquestes minories ètniques i destaca l’avançada organització social d’algunes nacions índies com la dels hopis. Tot i la cruesa de les aportacions té un to optimista como ho palesa l’apostil·la final: "Els canvis que s’ha produït a l’Europa de l’Est palesen la rapidesa amb la qual pot canviar el món i la velocitat que poden canviar els paradigmes. Per això hi ha un gran espai per maniobrar. I no us faci massa recança de tant en tant pronunciar les paraules "Mare Terra". (J.M.F)

Historia del siglo XX
Eric Hobsbawm; Ed. Crítica; Barcelona 2000;
El títol anglès, molt més precís, parla de la història curta del segle XX que abarca des del 1914, quan s’inicia la decadència d’Europa com a centre del món, fins al 1989 quan amb la caiguda del mur de Berlín desapareix la darrera de les utopies.
A partir de les conseqüències socials, culturals i demogràfiques de la Primera Guerra Mundial, l’autor analitza com els diferents factors interactuen sota l’impacte del crac del 29 i com d’aquest n’emergeix el feixisme i la Segona Guerra Mundial.
El text ajuda a entendre la tercera guerra mundial (la freda), i el nou món que en sorgeix, on per primer cop la majoria dels humans viuen a les ciutats, amb tot el que culturalment i políticament representa.
I finalment, com dels fracassos reiterats dels grans projectes històrics: el socialisme i el liberalisme: només en queda una societat desarticulada, sense projectes i obsessionada a destruir la darrera eina que li dóna estabilitat, l’Estat.
Aquesta història bàsicament política pinta un decorat sobre el qual els actors de les embogides tragèdies actuals s’omplen de contingut i coherència, i amb la lògica comencem a entendre els problemes, tot i que no les solucions. (J.S.C)