Noticias de ninguna parte
William Morris
Ed. Hacer, Barcelona, 1981.
William Morris (1834-1896) fou un precursor del socialisme humanista. Tot i que havia nascut en una família pròspera de l’Anglaterra victoriana, de ben jove es va inclinar per qüestionar la societat en la qual vivia. Sota la influència de John Ruskin va posar en qüestió l’estètica de l’art amanerat de l’època. Va traduir la seva inquietud artística fabricant mobles, tèxtils i artesania propis que li van donar renom en el món del disseny. Tot i ser una personatge de classe acomodada, l’opressió dels governs conservadors a la classe obrera, la impressió que li va causar conèixer la societat islandesa per la seva igualtat i llibertat, i les conviccions pròpies el portaren el 1883 a unir-se a la Federació Democràtica Socialista. Des d’aquesta data fins a la seva mort farà 578 mítings a favor de millorar les condicions de vida de la classe obrera. Morris imaginava una societat creativa i lliure, sense l’estigma de la propietat privada i respectuosa amb la natura. Un frase que compendia la seva visió utòpica fou, "La civilització començarà el dia en el qual decidim que els béns i la pobresa han de desaparèixer per donar lloc a una comunitat de persones felices". Noticias de ninguna parte és el relat de la història d’un somni en la societat que els socialistes de l’època com Morris imaginaven. Aquest llibre que us recomanem està exhaurit, però el podeu trobar a les biblioteques. Morris té una dilatada obra literària plena també d’ideals. Un literat per a gent progressista. (J.M.F)

La ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo "orgánico" o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social.
Eduard Masjuán
Icaria Editorial. Col. Antrazyt, 155. Barcelona, 2000.
Probablement podem pensar que la preocupació per fer la ciutat més ecològica o el problema d’increment poblacional del planeta siguin moderns. Podem pensar també que l’ecologisme és un corrent d’opinió que esclata a mitjans del segle XX. Aquest assaig històric aporta les dades per demostrar que el moviment anarquista espanyol i en concret el català foren els portaveus de les noves idees que es forjaven arreu d’Europa sobre la necessitat d’urbanitzar les ciutats per fer-les més saludables a partir de criteris que avui ens semblarien totalment ecològics. En aquest apartat l’obra destaca la figura de Cebrià de Montoliu com a promotor en la difusió del concepte de ciutat jardí.
En la segona part l’obra aborda com l’anarquisme també fou el capdavanter de l’anomenat neomaltusianisme o moviment a favor de la restricció voluntària de la natalitat per evitar les maternitats no desitjades, de no malmetre l’entorn ni desestabilitzar la societat obrera. Els neomaltusians van contribuir a divulgar mètodes de planificació familiar i de contracepció, raó per la qual foren perseguits políticament. L’oposició a la procreació va desembocar en actituds radicals com ara la vaga de ventres per aturar la utilització com a carn de canó dels joves obrers en les guerres colonials. L’educació sexual i el respecte a la llibertat sexual de la dona seran elements claus per als neomaltusians anarquistes i els naturistes.
Aquest llibre es llegeix gairebé com una narració i ajuda a comprendre problemes ben actuals. És una lectura imprescindible per a qualsevol simpatitzant ecologista que vulgui conèixer les arrels del moviment. (J.M.F)