Els darrers anys a les paraules identificatives de l’esquerra –justícia, llibertat, igualtat, fraternitat, laïcitat, etc.– se n’hi ha afegit una de nova: antiglobalització. Els ciutadans laics i progressistes estem en contra de la globalització?

El procés de globalització, en una estructura econòmica terciaritzada i que compta, com a sectors bàsics, amb la informació i les finances, que poden ser transmesos sense cap mena de dificultat arreu del món, és probablement inevitable. El que cal, des de l’òptica de l’esquerra progressista i des de l’estricta praxi humanista i democràtica, és gestionar aquesta globalització, perquè no ho facin els grans grups de poder financero-mediàtics, com ho fan ara. Aquests, sempre ho fan en contra dels interessos de la majoria.
Nosaltres estem a favor de l’internacionalisme. Per tant qualsevol ciutadà del món és per a nosaltres una oportunitat per a l’amistat i l’amor.
Estem a favor de l’ecologia. Vivim en un únic planeta. Per tant ens sentim que formen part d’un ecosistema que no té fronteres.
Estem a favor de la raó. Estem en contra de que la mà invisible de la cobdícia, de l’odi a la diferència, de l’ego dels triomfadors o l’afany d’acumulació material sigui la que dirigeixi els afers dels humans.
Estem a favor de la democràcia, que vol dir el govern del poble, no dels rics del poble. Estem a favor dels drets socials per a tothom, visqui on visqui. Som ferms partidaris dels valors humans universals i de la seva ampliació: drets de les dones, dels infants, dret a l’educació laica i gratuïta, a l’atenció sanitària, a ajuts per a la vellesa.

Davant l’ultraliberalisme que ens porta al campi qui pugui, volem deixar ben clar que hi ha models alternatius. De fet estem obligats a assajar altres experiències si no volem caminar cada vegada més decididament cap a la barbàrie. Ja hi ha algunes idees que van fent forat com per exemple la taxa Tobin o el pla Delors. La taxa Tobin és una forma de fiscalitzar els fluxos financers amb finalitat especulativa a curt termini que empobreixen els països. Si s’apliqués podríem fer front a les despeses socials més urgents de tot el món. D’altra banda, el pla Delors proposa un poder democràtic internacional amb capacitat d’intervenció –una ONU democratitzada i on no hi hauria dret a veto. Podria, també, imposar el protocol de Kyoto, a les empreses i als estats que se’n desdiguessin i que, també com ara, prioritzen el benefici destructor dels complexos industrials per damunt de l’equilibri ambiental del món. Comptem amb un bon exemple de com poden fer-se millor les coses: el govern Jospin, que actua per fiscalitzar les grans empreses que acomiaden irresponsablement el seu personal sense patir cap pèrdua, i que treballa de forma activa contra l’exclusió social. Que deixa molt clar que hi ha drets que no poden convertir-se en mercaderies.

Però, perquè qualsevol model alternatiu més racional i més just sigui possible cal, doncs, reivindicar un govern mundial autènticament democràtic que controli els instruments del poder mundial: l’OMC (Organització Mundial del Comerç), FMI (Fons Monetari Internacional), Banc Mundial, Reserva Federal, Banc Central Europeu, etc. En aquest camí solucionar el dèficit democràtic de la Unió Europea seria un bon punt de partida. Com en altres etapes històriques, potser la mundialització econòmica ens torna a situar en el vell dilema de socialisme o barbàrie. Tenim clar que els humanistes laics optem per la civilitat democràtica. Ens hem, doncs, de mullar.

L'MLP incrementarà en els propers temps la seva capacitat educativa, de sensibilització i d’acció en aquest àmbit com ho ha vingut fent des de l’inici. Ho farem, com sempre, calladament però incansablement.