| |
Núm. 35 Tercer trimestre 2004
Editorial
Ja en som set i anem a més...
La gent daquesta casa i daquestes cases hem suat una mica, també, per ser crítics amb nosaltres mateixos i amb les nostres pròpies opcions. Per ser crítics en la mesura en la que som aspirem a ser capaços dobservar amb interès la realitat i de treuren una certa de vegades, incerta capacitat de consciència activa, per tal de contribuir a transformar-la. Perquè una realitat que es desconeix, no pot pas ser transformada.
I ara, els del Moviment Laic i Progressista, conjuntament amb altres sectors del que podríem anomenar els corrents de lhumanisme progressista (..."amb tots los bons qui em trob en companyia...!", com cantava en Raimon), ens trobem amb la necessitat denfrontar, amb claredat, nitidesa i contundència, alguns reptes de futur. Hem destudiar, per tant.
Començant per la feina denfortiment de les nostres eines dintervenció crítica en la societat. I això vol dir aprofundir en la formació deducadors en el temps lliure, en la gestió dinfraestructures pedagògiques, en lanàlisi de la realitat política i de la situació de la gent jove, en la prospecció dalternatives ecològiques, en lexigència intel·lectual en els nostres mateixos mètodes, en el seguiment còmplice (ep!... si pot ser) dalgunes praxis governamentals per primera vegada! i en lull crític sempre! sobre les mateixes, enllaçant amb les noves exigències dabast europeu i internacional. Hem de celebrar, clarament, èxits importants en el desplegament del model educatiu dels nostres esplais, en la consolidació de la Lliga per la Laïcitat rebuda públicament a Palau pel Conseller en Cap del Govern de la Generalitat i en la confluència amb Acció Escolta de Catalunya, que incorpora tot un altre bagatge formatiu al nostre entorn. Ja som set organitzacions, amb tres mètodes: esplai, escoltisme i casals de joves i un sol ideari conformat per mil flors, que en faran germinar mil més. Però volem ser molt més, volem, ni més ni menys, que ocupar l'espai central de la societat catalana: l'espai de la laïcitat, única forma de viure harmònicament plegats. I per aquest repte necessitem de noves complicitats, de nous amics i de noves il·lusions. No sabem on ens durà el proper camí, però estem segurs el temps ho ha demostrat que podrem, algun dia, ser hegemònics.
Però encara som, internacionalment, en lèpoca trista, negra, nefasta, del Bush i de la seva petjada destructora. (almenys, ens hem tret del damunt lombra infamant del seu amic espanyol) i hem danar en compte amb un model dUnió Europea que no sigui res més i això ja sembla un tòpic dir-ho que un espai de negoci per a les grans multinacionals i per als taurons del món financer. No tenim massa més opció que, tot donant-nos un lleuger respir no hem de tenir manies a reconèixer que preferim una mirada clara més que no pas aquella ombra infamant, incrementar el nostre compromís de pedagogia cívica en tots els nostres camps dactuació, enfortir el nostre nivell de politització de desig de construcció activa de la Polis, no baixar la guàrdia davant del que facin alguns dels nostres possibles amics, i esperar i treballar per tal que les tardors i els hiverns mantinguin, per sempre, alguns brots de primavera.