Núm. 36 Quart trimestre 2004

Melinda i Melinda

Woody Allen

Un dia Woody Allen va dir que només hi havia dues coses importants a la vida: la primera era el sexe, de la segona no se’n recordava...

Aquesta pel·lícula no és Manhattan... però s’hi esmenta dues vegades Barcelona!... És tot un homenatge que s’afegeix al ja tradicional de París.

La vida pot ser enfocada sota una perspectiva més aviat còmica o més aviat tràgica. Probablement, si ens poséssim prou seriosos, en sortiria una mena de composició en què en un rerefons predominantment dramàtic hi podríem trobar prou situacions còmiques. És a dir, sabem que, al cap i a la fi, sempre passarà el mateix i que, per tant, ens n’hem d’aprofitar dels bons moments —que, malgrat tot, n’hi ha— i viure’ls intensament. De tots els bons moments de la vida, especialment d’aquells que tenen a veure amb les relacions personals, tan terriblement complicadíssimes. I, de vegades, tan sucoses experiencialment... Melinda presenta les dues cares de la lluna, ens convida al carpe diem sense oblidar-nos de res i a burlar-nos una miqueta cada dia de nosaltres mateixos, tot sabent que, allò que Woody Allen deia que no recordava què cony era, sempre és ben present, d’una o altra manera, en les seves pel·lícules, i que ens agafa amb total imprevisió, ens ve de sobte, i ja no hi ha res més. Així, fins i tot pot resultar sexy una executiva financera republicana...!

(V.M.O)

La pell freda

Albert Sánchez Piñol. La Campana. Barcelona, 2002.

El protagonista i narrador deixa el seu país i se’n va a una petita illa perduda de l’hemisferi sud per treballar com a oficial atmosfèric durant un any. Un cop allà es troba que l’illa no està deshabitada: un personatge molt esquerp i furiós —el capità Batis Caffo— viu al far. S’instal·la a la caseta de l’oficial atmosfèric i durant tres nits pateix els atacs d’uns monstres marins. A canvi de municions per resistir els atacs nocturns, el capità accedeix a deixar-lo refugiar al far on conviurà, a més, amb una femella domesticada —Aneris— de la mateixa espècie que els monstres.

Més que una novel·la d’aventures o de ciència ficció —que també— és un assaig sobre la condició humana, una metàfora de la guerra i una història sobre la por d’allò que és desconegut.

(G.M.S)