|
Nœm.38 Segon trimestre 2005
Islam i la•citat
Eddy Bonte, escriptor-publicista (*)
Ats que m'he comportat com a ciutadˆ laic tota la meva vida, no veig perqu hauria de deixar prendre a l'islam el relleu del catolicisme.
Un creient cerca el sentit de la vida, per tant, el bŽ i el mal, fora d'ell mateix apelálant a DŽu. D'aquesta manera s'oposa a l'emancipaci— de l'home i de la societat en lloc d'impulsar-la.
A aquells que creuen que les reaccions anticlericals dels laics s—n exagerades, responc que, a Flandes, els laics han combatut, primer de tot, l'esglŽsia cat˜lica i els seus satlálits (Žs a dir, partits, sindicats i patronals cristians) perqu frenaven l'emancipaci— del ciutadˆ i de la societat. A mŽs, l'actitud de la xarxa cat˜lica ha estat criticada per altres corrents del pensament. De fet, l'emancipaci— pol’tica, social i econ˜mica de la societat flamenca ha anat paralálela amb la prdua d'influncia del m—n cat˜lic.
El combat anticlerical Žs, doncs, un debat contra tot tipus de paternalisme, de repressi—, d'obscurantisme i de censura i Žs, per tant, una lluita contra qualsevol estructura que freni l'emancipaci— i l'autodeterminaci—. I la la•citat defensa l'emancipaci— i la democratitzaci— a tres nivells: l'individu, les relacions entre individus i les relacions entre grups.
L'emancipaci— de l'individu es simbolitza amb la llibertat de conscincia, de la qual el lliurepensament i el dret d'associaci— en s—n elements constitutius; la la•citat afavoreix la democratitzaci— entre individus. Aix’ per exemple, denuncia la discriminaci— entre rics i pobres, homes i dones, creients i ateus. ƒs per aix˜ que, a Flandes, la la•citat Žs partidˆria de l'escola on tots els infants puguin desenvolupar-se i siguin considerats iguals. Finalment, la la•citat es dedica a la democratitzaci— de les relacions intercomunitˆries, Žs a dir, entre grups i estructures, com ara l'abolici— de castes i la segregaci— racial. La la•citat diu "no" als murs de Berl’n.
La la•citat Žs pac’fica. Per restringir la llei de la jungla, tambŽ estˆ a favor d'una legislaci— s˜lida, ja que la norma protegeix contra els depredadors.
L'Estat laic tŽ per missi— garantir a cadascœ la possibilitat de jugar el seu paper de ciutadˆ ilálustrat, per tal de realitzar la llibertat, la igualtat i la fraternitat. L'Estat laic no pot aplicar criteris discriminatoris, com ara la divisi— dels ciutadans a partir del seu origen social o de la seva convicci— religiosa. L'Estat laic no pot instaurar, tampoc, un tracte privilegiat basat, per exemple, en l'especificitat cultural o tnica. L'Estat laic apelála a cada ciutadˆ com a individu (per la seva conscincia) i a la voluntat comuna de tots els ciutadans (per eleccions i per llei) per bastir i respectar l'estat de dret i la democrˆcia. Citem Jean-Pierre Chevnement que diu que l'Estat laic es basa en "la ra— comuna de tots els homes". D'altra banda, mutatis mutandis, l'Estat laic no pot permetre que els seus ciutadans formin ghettos.
Tot individu que segueix aquests principis tŽ accŽs a la ciutadania. Aquest doble rebuig del ghetto –l'Estat laic no el pot instaurar, ni tolerar la seva instalálaci— per part d'altres– molesta els qui prefereixen viure la seva vida dogmˆtica i la seva superioritat en les portes tancades de la seva pr˜pia comunitat. Tradicionalment han estat els cat˜lics i els jueus; des de fa poc, tambŽ els musulmans.
Malgrat aix˜, l'opci— laica ofereix moltes oportunitats als nostres conciutadans musulmans. Primer, l'Estat laic nomŽs practica els criteris que promulga: com que l'Estat laic no pot dividir els ciutadans segons criteris tnics, dogmˆtics, discriminatoris o repressius, els ciutadans musulmans no poden ser discriminats per ra— de la seva religi—, llengua o cultura.
Evidentment, els ciutadans musulmans no poden utilitzar la seva religi—, costums i cultura com a coartada per aillar-se, ni per obtenir tractes preferents, ni per dirigir la societat.
Aquesta Žs la veritable significaci— de la separaci— entre l'esglŽsia i l'estat: la religi— no pot ni orientar ni dirigir el debat pœblic, perqu es basa en dogmes i, sobretot, en dogmes de la revelaci— de DŽu, en lloc del lliure examen i del debat pœblic.
Segona oportunitat: la llibertat de conscincia garanteix la coexistncia pac’fica de les religions com ho ha constatat RŽgis Debray respecte al lloc del fet religi—s a l'escola pœblica en el seu informe al ministre francs d'educaci—.
Fa tres, quatre segles, a Occident es posava en marxa un moviment que englobava tota la societat i que ten’a per objectiu l'alliberament de l'home i de la societat. Aquest moviment no s'ha aturat des d'aleshores. Els adversaris principals eren dirigents seculars, per˜ sobretot religiosos. La Revoluci— francesa en va fer una s’ntesi ben coneguda: llibertat, igualtat, fraternitat. Les relacions complexes entre aquests tres principis, les seves correccions i complements mutus, defineixen el perfil de la nostra societat. Els principis hist˜rics de l'humanisme i de la la•citat han passat al domini pœblic, tambŽ grˆcies a les evolucions liberals paraláleles en les esferes socioecon˜miques i educatives, per exemple.
Aix˜ no vol dir que Flandes sigui un estat laic. Per˜ havent estat rebutjat l'obstacle principal per a l'emancipaci—, el catolicisme, els laics no poden admetre que d'altres ciutadans prediquin una contrareforma que donaria prioritat a la revelaci— divina, al dogma i a la dictadura –per a l'orientaci— religiosa de la nostra societat– en detriment del lliure examen, el debat pœblic i l'estat laic.
Estic preparat per trobar l'Altre, per˜ aix˜ implica un altre sense camuflatge, ni privilegis, prejudicis o religi—.
(*) Director de comunicaci— de Hogeschool Gent (Blgica). Antic periodista free-lance per a publicacions flamenques com De Morgen, Knack ; excap de premsa ministerial.