Núm.38 Segon trimestre 2005

Editorial

...I ara a qui haurem de donar les gràcies?

Fins i tot a les televisions públiques (públiques!) catalanes i espanyoles s’ha comentat, a bastament, que el difunt monarca absolut de l’Estat vaticà, darrera reminiscència dels codis medievals d’organització d’un espai polític –per petit que sigui... no faltaria més!– havia deixat en el món contemporani una herència inabastable de treball per la pau, la llibertat, la solidaritat, la dignitat... És com si calgués, a més a més, donar-ne les gràcies... Algú en dóna més? Tot i que els nostres amics cristians de base s’han encarregat de denunciar tot el que és, de debò, i sense cap pretensió falsament teòrica, denunciable. Sí que és veritat que hi havia hagut una coincidència en la defensa de la pau en el moment de la guerra de l’Iraq, tot i que, com sempre, el Vaticà mai no havia gosat criticar les arrels de fons de l’univers polític, mediàtic i cultural unilateralista que tant havia contribuït a edificar. Perquè, si alguna cosa havia estat aquest desaparegut cap de l’Església catòlica no és altra que un aliat immillorable dels fonamentalismes representats per la Thatcher i en Reagan (no deu ser casualitat que els tres són els herois explícits del primer vídeo de la Fundació FAES, llumeneres emblemàtiques de l’aznarisme més fosc). De la llibertat, de la solidaritat i de la dignitat, potser més valdria no parlar-ne... Si aquest home ha contribuït a fer d’aquest món allò que és, vol dir que també se li ha d’atribuir responsabilitat en l’augment de les diferències socials i econòmiques, el sotmetiment a codis d’interpretació de la realitat exclusivament mediàtics i buits de capacitat de raonament (en això era un expert), el retrocés de les llibertats civils i la necessitat de defensar els mínims espais de llibertat personal i de dret al dissens que semblaven establerts cap allà al final dels anys setanta, just quan ell va arribar al poder...

Aquest darrer pontificat ha capgirat els tímids intents d’obertura a una comprensió de la diversitat humana que, malgrat tot, havien protagonitzat els seus antecessors immediats, i ho ha fet renunciant a qualsevol mínima dosi d’humilitat humana o intel·lectual. Han tornat els temps, amb aquest mandat, de la Inquisició (Congregació per a la Doctrina de la Fe) més intolerant i més fermament armada contra els uns (aquells que interpreten un missatge evangèlic en clau de compromís amb la sort dels desvalguts, com ara alguns capellans de l’Amèrica llatina) i els altres (és a dir, gent com nosaltres). Per no parlar dels editors del Codi da Vinci, que tan contents deuen estar amb els darrers advertiments de la Cúria sobre la inconveniència de llegir segons quina mena de literatura. Aquesta és l’Església que santifica el fundador de l’Opus Dei, que ignora el sentit del terme reconciliació (Ep!... que l’any 1991 van reconèixer l’error comès amb Galileu Galilei!), que menysprea els qui gosen atrevir-se a pensar lliurement (encara que siguin cristians, com en Küng o en Casaldàliga, perquè de qui era amic era d’en Pinochet), que vol seguir cobrant dels nostres diners –dels de tots– per impartir la seva doctrina, i que nega el dret d’algunes persones a optar per les seves pròpies vies d’accés a la felicitat.

I que defensa el bisbe Paul Marcinkus, per tal que no pugui ser encausat per la justícia civil, després de la seva implicació en operacions financeres que acaben amb un forat de 260 milions de dòlars i un banquer penjat sota el pont dels Frares Negres de Londres.

Aquesta ha estat l’època en què s’ha tornat a l’ostentació obscena del dolor i del patiment (cosa ben lliure, d’altra banda, assumint els possibles comportaments sadomasoquistes que rauen implícits en una certa interpretació de la doctrina religiosa) i a la difusió d’un missatge que intenta abastar la resta de la societat, no tan sols la comunitat dels propis creients, com si aquest punt de vista fos la clau de volta de la significació última d’una realitat inefable. Vaja, tot plegat, pornografia dura, com diria el nostre benvolgut Salvador Pàniker. Això de llençar als morros del món la idea que hem vingut aquí a patir, que cal assumir resignadament el dolor, que no podem transformar les estructures, sinó limitar-nos a obeir, que cal callar i que és bo oferir el patiment a la divinitat –com si ells ho sabessin!, com si en rebessin el fil directe des d’un explícit més enllà!– no és més que obscenitat pornogràfica, renúncia al pensament, tergiversació del mínim respecte a la dignitat dels esperits i dels cossos de les persones. Moral del dolor... Per cert, potser seria hora que algú de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es plantegés alguna possibilitat, també, renunciativa, al voltant d’aquesta qüestió, no? Perquè, tant si les darreres respostes poden ser o no alguna cosa més que un raconet de dubte, interrogant i recerca en la vida interior de cadascun de nosaltres, el que sí que volem deixar ben clar, com a mínim, és que volem respectar prou la dignitat pròpia i aliena com per afirmar que, almenys nosaltres, no hem vingut aquí a patir. Volem deixar-los –i que ens deixin, per tant– en pau.