Núm.38 Segon trimestre 2005

Jim Merkel

Autor de Radical simplicity

Jim Merkel és un enginyer electrònic de 47 anys que va canviar la venda d’armament per la de la pau i la vida simple. Autor del llibre Radical Simplicity traduït per la Fundació Terra i coeditat amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, proposa un mètode per reduir la nostra petjada ecològica sobre el planeta. Truqueu a la NASA i us diran que només tenim un planeta.

– Què és la petjada ecològica?

– La petjada ecològica és un indicador desenvolupat fa més de deu anys pels investigadors Bill Rees i Mathis Wackernagel, que mesura la quantitat de bioproductivitat de la Terra que empra un individu o un país durant un any. La bioproductivitat és la quantitat d’energia que aporten els boscos, els mars o els cultius per satisfer les nostres necessitats. Lògicament, és evident que un tros de ferro no s’obté dels terrenys productius de la biosfera, però en podem fer una equivalència respecte a l’energia que fem servir per extreure’l, processar-lo i, finalment, reciclar-lo. La petjada ecològica il·lustra la quantitat necessària de "Terra" disponible per cada habitant. Així els 11.000 milions d’hectàrees (ha) bioproductives dividides pels 6.400 milions d’habitants que som ara, ens mostren que per ser sostenibles no podríem consumir per habitant més de 0,4 hectàrees/any. Actualment, la mitjana planetària és de 2,5 ha, és a dir, que el nostre estil de vida no és sostenible. La vostra petjada ecològica, tot i que petita, equival a tres planetes.

– La teva experiència demostra que no és possible viure amb una petjada ecològica tan petita. Què podem fer?

– Al llarg de diversos anys, un equip de voluntaris vàrem intentar viure durant set setmanes amb 0,8 ha, i la millor puntuació que vàrem obtenir fou d’1,5 ha. Pesàvem tot el que consumíem i tots els residus que generàvem, i ho traduïem al factor de petjada ecològica que organismes com Redefining Progress proposen. Una família vietnamita viu amb 0,8 ha, una de xinesa ho fa amb 1,5 ha, una de mexicana amb 2,5, una d’americana amb 7,9 ha i l’espanyola ho fa amb 4 ha. És a dir, que vosaltres no esteu tan allunyats de la mitjana mundial que podria reduir l’actual degradació del planeta. Per reduir la petjada ecològica només podem fer dues coses: o bé reduir el nombre d’habitants del planeta, o reduir dràsticament el nostre consum.

– La tesi de reduir la població... vols dir que no coarta la llibertat dels humans?

– Jo no dic què cal fer, tan sols, amb la meva mentalitat d’enginyer, faig números i descobreixo que si limitem el nombre de naixements a la mitjana d’un fill de promig en els propers 100 anys, reduiríem la població a uns 1.000 milions de persones en lloc dels 9.000 milions previsibles amb l’actual tendència, i que això ens podria permetre una petjada ecològica de 2.43 ha, i deixar lliure un 80% de l’espai bioproductiu de la Terra per a la resta de les espècies que ens acompanyen en aquest planeta. Si escollim la mitjana de dos fills, llavors, la població s’estabilitzaria en prop de 9 mil milions d’habitants, i la disponibilitat de terreny bioproductiu es reduiria a 0,26 ha, que està demostrat que és pràcticament impossible de mantenir sense ser pobres. Si, finalment, acceptem la mitjana de tres fills, aleshores el 2.100 serem 30.900 milions de persones i els recursos terrestres disminuirien a 0,07 hectàrees. Suposo que sobren les paraules amb aquests números. Per això, exposo que un pla per als propers 100 anys, per a la humanitat, pot ser decidir tenir famílies amb un sol fill per assolir la petjada ecològica de 2,5 ha, que és amb la que hem demostrat possible portar una vida mínimament digna. Però som nosaltres que escollim. Jo no tinc cap fill.

– Estàs afirmant que la pobresa és una qüestió del número de persones sobre el planeta?

– En absolut, simplement, exposo que el planeta té recursos finits i que l’energia que rebem del Sol fa que la Terra generi rèdits que podem aprofitar. Però que si decidim exprémer-los de forma insostenible, estem abocats a la pobresa, no només material sinó també espiritual, per la degradació que comporta sobre l’entorn. També tenim la possibilitat de reduir el consum, però ens hi hauríem d’afanyar perquè el 1978 vàrem sobrepassar el llindar de l’explotació sostenible del planeta i cada any que passa estem esgotant irremeiablement el planeta. En definitiva, que ho estem manllevant de la supervivència de les futures generacions.

– En el llibre Simplicitat Radical proposes tres eines per assolir la sostenibilitat. Quines són?

– La primera eina és mesurar la nostra petjada ecològica, que ja hem comentat. La segona és el mètode de la comptabilitat que proposen els autors Vicky Robin i Joe Domínguez en el seu bestseller La bolsa o la vida. Aplicant el seu mètode jo vaig aconseguir poder deixar de treballar, gràcies a que vaig estalviar –a base de deixar de consumir– com per tenir, amb els interessos dels estalvis, el nivell d’ingressos suficients per a l’estil de vida simple que proposaven. Per això, quan el 1989 vaig començar a aplicar el pla, mentre continuava treballant venent armament per tot el món, vaig assolir, al cap de tres anys, aquest nivell en el qual el volum d’estalvis s’entrecreuava amb el meu nivell de consum de viure amb el mínim possible, sense renunciar a una vida mínimament comfortable. Des d’aleshores puc viure amb uns 5.000 dòlars a l’any, i tenir tot el temps i la llibertat per dedicar-me a treballar per un món més sostenible i en pau. Amb tot, aquest temps he dedicat la major part del temps a col·laborar amb ONG. La tercera eina és aprendre de la natura i, per això, cal endinsar-s’hi i enamorar-se’n per poder tenir l’èstímul per reduir la nostra petjada ecològica.

– Què vols dir que cal enamorar-se de la Terra?

– Els humans tenim dues forces que ens impulsen al canvi. Una d’elles és el dolor. El dolor ens fa sentir culpables i llavors reaccionem per sortir-ne. L’altra és l’enamorament. Segur que t’has enamorat alguna vegada, oi? Quan ens sentim enamorats som capaços, les primeres setmanes, de canviar-ho tot perquè ens sentim feliços. Podem aprendre a ballar si a la nostra estimada li agrada dansar, o podem, fins i tot, canviar hàbits, com tornar-nos ordenats o qualsevol altre. Alguns diuen que enamorar-se és un estat patològic i que, per això, no pot durar, però el cert és que és una força de canvi poderosa i que quan sedimenta es converteix en amor, un amor que ens impedeix destruir l’objecte d’aquest. Fins i tot, un enginyer encorbatat pot tenir el seu tros romàntic i, per tant, fer canvis. Cal passejar per la natura, cal conviure de tant en tant amb la natura per descobrir-ne la seva bellesa i importància, i així reduir el consum és més fàcil. Tenim una raó poderosa per canviar. Per això, personalment, no jutjo ningú, ni els executius més creguts, perquè tothom pot canviar. En els nostres tallers de simplicitat radical, apropar-se a la natura és vital. Quan estem enamorats fem les coses sense sacrifici, quelcom delectable, llevat de circumstàncies especials.

– Aquí, al Moviment Laic i Progressista, potenciem els campaments a la natura. Com ho valores?

– Fantàstic. La mainada és molt receptiva als misteris de la natura i, tal com passa amb els idiomes, són més fàcils d’aprendre de menut que de gran. L’impacte que causa la natura en un adolescent al qual se li ha proporcionat una experiència en el seu si... li serà més fàcil que adopti comportaments ecològics que no un altre que no ho ha tingut. Potencieu-ho perquè la Mare Natura necessita molts humans enamorats, disposats a canviar, per fer-li menys mal que el que li estem inflingint ara.

– Perquè dius que cal reduir el consum per viure més feliços?

– Si reduïm el nostre consum, els pobres podran guanyar una mica més i els rics, en despullar-nos de les coses innecessàries, guanyarem en riquesa espiritual. D’aquesta manera, seria molt més fàcil que des del món ric poguéssim adoptar hàbits més sostenibles. És cert que, en l’essència humana, sembla que predomini l’individualisme, però també disposem de la intel·ligència per adonar-nos que la felicitat comença per llevar-se i saber que molts al teu voltant et necessiten. La natura ens necessita, però sobretot és imprescindible per a la nostra felicitat i, especialment, la de les generacions futures que, suposadament, són fruit del nostre amor. És l’hora que descobrim que potser els fills d’avui, criats amb amor, seran simplement carn dels càncers si continuem emmetzinant el planeta amb aquestes més de 100 mil substàncies químiques amb les quals convivim.

– No creus que la política pot contribuir al canvi d’hàbits que proposes?

– Siguem sincers, els polítics fan de titelles de l’entorn que els envolta. És cert que un polític pot impulsar quelcom davant un grup petit cridant per una determinada actuació. I a vegades ens pensem que la protesta és una eina poderosa. Certament, ho és, però sovint de forma efímera, però la realitat és que el veritable poder de canvi està en la cultura. Si canviem la cultura, aquesta obliga a adaptar-s’hi. La prevenció de malalties com el VIH no és només una qüestió de normes sinó de cultura de prevenció  i, sobretot, de coneixement, quelcom imprescindible per a qualsevol canvi cultural.

– Què en penses de l’espiritualitat i la religió?

– L’espiritualitat és una qualitat de la persona que li permet ser solidària amb la resta del seu entorn. Els indígenes americans ens van llegar la tradició de donar gràcies a la Mare Terra per tot allò que ens permetia ser humans dignes del que hem heretat. Ser agraïts ens fa humans i l’espiritualitat no és altra cosa que una celebració de l’agraïment. Respecto qualsevol forma espiritual, encara que, per a mi, el goig està en que cada aliment que em nodreix és gràcies a la Mare Terra. És important, potser per això sóc essencialment vegetarià, atès que menjant vegetals estem més a la vora de l’energia solar. Però no sóc estricte. Aquests dies, durant el Tour No Oil per presentar el llibre Simplicitat Radical per diverses ciutats de l’Estat espanyol, he acceptat el menjar que m’han ofert generosament.

El fet important és no ser intransigent sinó radical, és a dir, tal com vàreu expressar en el pròleg de Simplicitat radical, anar a cercar les arrels. Les nostres arrels són en la Mare Terra. Jo pateixo quan veig el mal que li estem fent a la Mare Terra perquè, en realitat, és tal com deien els indígenes americans, aquell que escup sobre la terra és com si ho fes sobre un mateix.

– Tan malament estem com perquè calgui impulsar el missatge de la simplicitat radical?

– Vull remarcar que reduir el consum és clau per treballar menys i tenir més temps per pensar, per dedicar-lo als amics, a la família, i per pensar i tenir menys preocupacions. En el subsconscient col·lectiu tenim la idea que estem destruïnt la Mare Terra. Cada generació veu que tenim pitjor qualitat respecte a l’anterior. Pregunteu als més joves i us diran que el seu futur serà pitjor. Per això cal impulsar un canvi i consumir menys per viure millor. Quan els meus editors em van dir que la Fundació Terra estava interessada en la traducció del meu llibre i que els havien convidat a un dinar solar per segellar l’acord, em vaig sentir molt content. Per això, he fet aquest viatge en el qual he après moltes coses, He conegut gent que realment s’està implicant en propiciar un canvi a favor d’un món més sostenible. El treball que feu em servirà per transmetre als meus compatriotes que encara hi ha esperança. D’altra banda, vosaltres esteu més a prop d’assolir la petjada ecològica ideal.

– Què faràs quan tornis a casa?

– Abans de venir aquí vaig ser seleccionat entre 120 candidats per ser el responsable de sostenibilitat del Darmouth College de la Universitat de Princeton, on hi estudien els futurs executius més exclusius dels Estats Units. L’u de juny començo a treballar per incidir en un col·lectiu de joves que són el futur de les classes dirigents. Seria pretenciós pensar que només un ho pot canviar. Tenim les eines per impulsar un canvi sense precedents. Encara hi som a temps. Aquesta experiència entre vosaltres no l’oblidaré fàcilment, i em reconforta que som cada vegada més les persones disposades a canviar per un món més sostenible. El llibre Simplicitat Radical ja és un llibre de text en diverses universitats del meu país. Espero que, per a vosaltres, també ho sigui. Sóc una persona inquieta que, per escriure’l, em vaig haver de posar enganxador a la cadira. Ara veig que el treball no va ser endebades.

– Alguna cosa més per acabar?

– Jo, a la universitat, era corredor de bicicleta i fer una gira presentant un llibre amb una bicicleta plegable i un carretó, m’ha fet molt feliç perquè l’hem entrat a tots els trens, inclòs l’AVE. Crec que el Moviment Laic i Progressista està de sort de comptar amb una entitat atrevida, radical i compromesa com la Fundació Terra. L’esforç d’aquest viatge ha valgut la pena. D’altra banda, en la presentació que vàrem fer a casa vostra, 25 persones del vostre moviment es van comprometre a reduir 0,5 litres de gasolina cada mes, és a dir, una quarta part de les 100 persones que es necessiten estalviant combustibles fòssils per eixugar la petjada ecològica del meu viatge.

Gràcies i gràcies.