|
Nm. 39 Tercer trimestre 2005
Els llibres i la vida
Jordi Serrano Blanquer, director dEspai de Llibertat
Llegir sha convertit en una nova frontera. Paradoxalment mentre augmenten tericament les possibilitats de comunicaci, disminueix la necessitat de cultura. Els nivells de lectura catalans estan per sota de qualsevol pas mnimament civilitzat: els ciutadans argumenten que no tenen temps. El cert, per, s que dediquen cada dia ms de tres hores a veure la tele.
No entenc la vida sense les lectures. De fet, penso sovint que la realitat que es crea en llegir s tan real com la mateixa vida. Explicar quins llibres mhan marcat s difcil: intentar explicar els llibres dhistria, intentar respondre aix al repte dEspai de Llibertat.
Quan tenia 16 anys era militant de la Joventut Comunista de Catalunya, en la darrera etapa del franquisme. Vaig anar a parar al nucli de la resistncia sabadellenca format per gent del Front Nacional de Catalunya, que es reunien diriament en una botiga de florescents. De fet, de florescents no en venien ni un. En Mag Colet, que era el cap visible, devia veure en mi un possible estalinista i em va suggerir que llegs un llibre de Vctor Alba, Retorn a Catalunya. Vctor Alba era un militant del POUM molt criticat pels comunistes ortodoxos. Vaig descobrir que la vida era molt ms complicada que el que semblava, em va generar dubtes.
Poc desprs, en Colet em va suggerir que llegs les memries d'Amadeu Hurtado, Quaranta anys dadvocat. En aquest llibre vaig descobrir que hi havia hagut la II Repblica, Maci, Companys, etc., i una determinada concepci liberal –no confondre amb neoliberal– divertida i poc pretensiosa de la manera de fer poltica a Catalunya.
Vaig notar de seguida que tot el que ens havien explicat a lescola no era gens clar en Linforme de loposici dAndreu Castells. Vaig veure que en la histria de la meva ciutat, Sabadell, –microcosmos de Catalunya– des de 1800 havia existit un fil conductor de lesquerra amb pgines brillants. Mhi sentia tan identificat que contrastava amb la poltica contempornia que jo coneixia. Sobresortien personatges com Teresa Claramunt, la primera dirigent obrera de Catalunya, Pi i Margall diputat per la ciutat i sant laic per excellncia, Layret i Companys, illustres diputats per Sabadell, etc.
Ms endavant vaig llegir Catalunya dins lEspanya moderna de Pierre Vilar, que per a mi fonamenta la historiografia desquerres a Catalunya fugint de l'ensucrada histria romntica. Ms tard, llibres dEric J. Hobsbawm (Las revoluciones burguesas) i Josep Fontana –llegiu tot el que pugueu den Fontana, potser el savi ms savi de Catalunya– i entre ells La quiebra de la monarquia absoluta.
Quatre llibres van suposar per a mi un autntic descobriment: La gallina ciega de Max Aub, que lany 1969 narra amb cruesa el que significa, encara avui, el franquisme en la mentalitat collectiva; Les dues Catalunyes dngel Carmona, en qu es poden resseguir les arrels de la Catalunya lliurepensadora, arrauxada i moderna; Josep Roca Farreras i lorigen del nacionalisme desquerres de Toni Strubell, on sexplica el nexe duni del republicanisme federal i el catalanisme desquerres dara; i Abd Terradas de Jaume Guillamet, els inicis heroics de lesquerra catalana lliurepensadora.
Per acabar, voldria citar el llibre Crnicas dAlbert Camus, recull darticles de la dcada de 1940, en qu hom sadona que no valen les fronteres, ni el temps. A voltes ens sentim ms identificats amb un francs –la seva mare havia nascut a Mallorca, aix s– de fa 60 anys, que en la major part de les coses que sescriuen ara per aqu.
Tot i que s anar a contracorrent, a mi ning no em traur la satisfacci de sortir duna llibreria amb dos o tres llibres sota el bra i la illusi darribar a casa i trobar una estona per comenar a llegir-mels. A ms, llegir s potser lactivitat ms econmica que es pot fer.